Quan hi ha un canvi de rector hi intervenen aspectes personals del mossèn. Entenem que aquests aspectes han de continuar tractant-se en una esfera privada i de relació directe amb l’arxiprest, el vicari episcopal o el mateix bisbe. Però igualment creiem que tenim una oportunitat de fer els canvis amb una participació de les comunitats parroquials on els mossens van a fer el seu servei. 

Es sabut de la importància que el model actual d’organització eclesial confereix al rector. Hi ha moltes experiències de rectors que a l’arribar a una parròquia han potenciat una determinada àrea (catequesi, joventut, vida creixent,
pastoral social, etc) perquè són molt competents o tenen una preferència especial. I alhora, també hi ha experiències de rectors que han col·lisionat amb realitats existents, perquè no estaven d’acord o no tenien confiança amb les persones que les duien. Mentre aquest poder sigui tan determinant, s’ha de tenir cura amb l’impacte que s’esdevé dels canvis de parròquia. 

I si entenem, que el paper principal d’un rector és reforçar i impulsar l’acció de les persones que serveixen a la parròquia, ens costa d’entendre perquè aquestes persones no poden intervenir o donar la seva opinió en els nomenaments diocesans. Creiem que els mitjans disponibles en l’actualitat faciliten processos de consulta i de participació dels laics en aquestes decisions. Màxim quan s’ha realitzat
la visita pastoral del bisbe en algunes de les parròquies afectades i la discussió sobre el perfil del rector més adient a aquella parròquia no ha format part del pla de la visita.  

Soc conscient que estem lluny d’un canvi en els mecanismes actuals. No soc tan ingenu per a no saber les resistències que hi ha a obrir el procés a laics i afectats, però crec que si volem una església més propera i més moderna, com a mínim hauríem de posar-lo sobre la taula i començar a parlar-ne. I com un exemple de la possibilitat de fer aquest canvi, us recomano la lectura d’un llibre excel·lent titulat Una nova cara de l’església* del bisbe de Poitiers (França) Albert Rouet, que explica un procés real d’organització de les parròquies on els mossens no son els qui estan davant de totes les iniciatives, i el que fan es donar recolzament als laics compromesos. Com veieu, una realitat diferent a menys de 800 quilòmetres de Catalunya. El que ens falta és creure i voler fer realitat aquest canvi 

(*) Un noveau visage d’Église, Editorial Bayard.
El llibre tan sols està disponible en francès