EP - St. Feliu de Llob.

La setmana passada es van fer públics uns nomenaments de rectors i mossens a la nostra diòcesi. Afecten a un nombre considerable de mossens i també a parròquies força importants de la diòcesi.  

Quan hi ha un canvi de rector hi intervenen aspectes personals del mossèn. Entenem que aquests aspectes han de continuar tractant-se en una esfera privada i de relació directe amb l’arxiprest, el vicari episcopal o el mateix bisbe. Però igualment creiem que tenim una oportunitat de fer els canvis amb una participació de les comunitats parroquials on els mossens van a fer el seu servei. 

Es sabut de la importància que el model actual d’organització eclesial confereix al rector. Hi ha moltes experiències de rectors que a l’arribar a una parròquia han potenciat una determinada àrea (catequesi, joventut, vida creixent,
pastoral social, etc) perquè són molt competents o tenen una preferència especial. I alhora, també hi ha experiències de rectors que han col·lisionat amb realitats existents, perquè no estaven d’acord o no tenien confiança amb les persones que les duien. Mentre aquest poder sigui tan determinant, s’ha de tenir cura amb l’impacte que s’esdevé dels canvis de parròquia. 

I si entenem, que el paper principal d’un rector és reforçar i impulsar l’acció de les persones que serveixen a la parròquia, ens costa d’entendre perquè aquestes persones no poden intervenir o donar la seva opinió en els nomenaments diocesans. Creiem que els mitjans disponibles en l’actualitat faciliten processos de consulta i de participació dels laics en aquestes decisions. Màxim quan s’ha realitzat
la visita pastoral del bisbe en algunes de les parròquies afectades i la discussió sobre el perfil del rector més adient a aquella parròquia no ha format part del pla de la visita.  

Soc conscient que estem lluny d’un canvi en els mecanismes actuals. No soc tan ingenu per a no saber les resistències que hi ha a obrir el procés a laics i afectats, però crec que si volem una església més propera i més moderna, com a mínim hauríem de posar-lo sobre la taula i començar a parlar-ne. I com un exemple de la possibilitat de fer aquest canvi, us recomano la lectura d’un llibre excel·lent titulat Una nova cara de l’església* del bisbe de Poitiers (França) Albert Rouet, que explica un procés real d’organització de les parròquies on els mossens no son els qui estan davant de totes les iniciatives, i el que fan es donar recolzament als laics compromesos. Com veieu, una realitat diferent a menys de 800 quilòmetres de Catalunya. El que ens falta és creure i voler fer realitat aquest canvi 

(*) Un noveau visage d’Église, Editorial Bayard.
El llibre tan sols està disponible en francès 

Ja transcorreguda una setmana del dia del Corpus podem analitzar millor, l’entossudiment del Bisbat de Sant Feliu en continuar celebrant una processó en la que possiblement ells també tenen els seus dubtes. Un cop més, la baixíssima assistència de persones confirma la llunyania de la majoria dels creients d’unes pràctiques del passat que intenten tornar-se a implantar sense el mínim esperit crític i d’actualització.

Tan se val que hagin constituït expressament alguna de les organitzacions convocants, el poti-poti de fe tradicional, cultura popular i presència activa de l’església a la societat precisa de més cura i planificació. No s’atrau als fidels i a més, es projecta una imatge inquietant. 

(more̷

Diumenge 27 de maig de 2007. Ahir es va celebrar una gran festa de l’Esperit a Tarragona. Entre els milers de joves que van assistir hi va haver molts de la nostra diòcesi. Hi havia joves dels Grups de preparació a la Confirmació, de les escoles, de moviments i d’altres àmbits. Acompanyats pels seus monitors, per molts rectors i pel Bisbe Agustí, els nostres joves també van ser presents i van poder unir-se al crit i la joia de sentir-se Marcats per l’Esperit. El treball de preparació i organització de molts anys va acabar amb l’Eucaristia festiva i una carta d’enviament dels bisbes als joves, animant-los a viure i compartir la seva fe.   (more̷