ESTEM DESORIENTATS
S’ha parlat molt des de la societat civil, de l’acte sobre la família del passat diumenge a Madrid, organitzat per l’Arquebisbat de Madrid i secundat per la jerarquia catòlica. No voldria insistir en els aspectes polítics i socials de l’acte, la convocatòria i l’assistència. Com a cristians i membres d’una diòcesi, voldríem apuntar dues línies de reflexió.
El més sorprenent és la utilització d’un acte litúrgic per a manifestar les posicions ja conegudes. Deixant apart el posicionament personal o institucional sobre determinats aspectes, ens dol que les paraules tan gruixudes es diguessin des d’un acte litúrgic, tot i sabent que no son compartides per la majoria de catòlics ni son posicions evangèliques. No és el mateix que un portantveu o un bisbe faci unes declaracions davant d’un micròfon a que es vulgui utilitzar la pompositat d’una celebració per atorgar a una posició personal una distinció que no té. Ens dol perquè separar, censurar i ofendre des d’un púlpit és molt més greu que des d’un despatx. Ens dol perquè ens hem de sentir contínuament les crides a la comunió amb l’església, quan determinats bisbes i cardenals no fan més que furgar en la divisió i ens forcen a posicionar-nos en temes que no son essencials de la vida cristiana. I a més, es fa amb mitra, bàcul i solideu, que haurien de ser més respectats, especialment per aquells que els duen a sobra.
La segona reflexió és el silenci del nostre bisbe. Estem desorientats. En quan que cristians al nostre món, no ens podem sostreure al debat i la controvèrsia. Necessitem sabem que en pensa el nostre bisbe. ¿És un silenci incòmode? ¿És un silenci còmplice? ¿ Matisa alguna de les posicions? No ho sabem i necessitem saber-ho. Encara no hem sentit el que pensa del dit pels cardenals. En una societat global, els catòlics hem de saber expressar posicions sobre diversos temes, i molt més en aquests referents a la relació església i estat. Ens convindria saber el seu posicionament i també, a ser possible, que transmetés el que creuen la majoria de catòlics de la diòcesi. Deixem per una altra nota, com hauria de ser el procés per a preguntar-ho.
Recomana aquest article
Imprimeix aquest article
January 4th, 2008 at 13:12
El que puguin “creure” la majoria de catòlics de la Diocesi, no pot se mai fiable perque l’Església no funciona democràticament per la voluntat de les majories, en tot cas haurien de ser majories “selectes” com en les repúbliques de la Grecia antiga. Les grans majories del poble del carrer encara porten bolquers respecte a saber opinar en religiò i en política. Al final ens hem de fiar de quatre cardenals i del Papa perque ens diguin el que hem de creure. Si algú es troba afectat per la manifa dels bisbes madrilenys que s’aguanti que és un problema de la pluralitat d’opinions.
January 4th, 2008 at 19:28
Amics
EStic d´acord amb el que dieu, encara que ho feu de forma elegant.. dient : “estem des-orientats”..
I tanmateix sembla, que l´Orient com punt cardinal cap on s´orientaven les eglésies, s´ha tornat boig i no és on ha de ser. Com no sigui.. que L´ESGLÉSIA no vulgui anar cap a ell i ara vagi cap on li convé.
A fer pactes i enteses amb els grans grups.. (-i dominar el món tal com és i tal com està, no fos que canviés res , del que convé que no sigui mogut-) mentres el més calent del poble CRISTIÀ
—- NECESSITANT EXACTAMENT EL MISSATGE DE JESÚS — és a l´aigüera.
Quan he reflexionat tantes vegades en el corpotament humà, des de sí mateix o dirigit en grup.. m´he adonat que sent dirigit en grup, perden
el seu destí moltes persones. “Ofegades en un mar d´interessos, que s´escapen del seu entendre i coneixement.
DÉU QUE T´HA CREAT SENSE TU, NO ET SALVARÀ SENSE TU.
Quan la coartació del Vaticà II es va produir, llavors… sí fills meus, que vem quedar ben desorientats. L´”aggiornamento” de posada al dia de les estructures i lleis de l´ESGLÉSIA, segons reclamaven 2.000 anys d´història viscuda i els Temps que es veien a venir, va provocar la devallada que
–malgrat– “els autos sacramentals organitzats –talment com un teatre d´actors– en el llarg període de Joan Pau II”
i tantes anades i vingudes,…
mai el caliu de l´ESGLÉSIA va tornar a incorporar ELS GENTILS . I tot des de la visió curtíssima que la regia, es va anar caducant
-tornant vellíssim- com en un mal son.
Vàrem dir-me, sí.. però molta gent n´ha estat contenta al llarg de 40 anys anys.. (i vaig pensar, sí..) sobretot els que van seguir vivint del…. be… tot i havent-lo degollat.
AMB BONDAT us dono LA PAU ben cordialment
FINA BLÀZQUEZ
January 8th, 2008 at 14:48
Rellegint el primer clip d´en Silveri GARRELL
Hi torno a veure una opinió respectable, és clar que sí, però que pel meu entendre, no té cap sentit.
¿Qué té a veure que l´ESGLÉSIA no sigui una societat democràtica, perquè al fer els comentaris els fidels o no fidels, de la manca de posta al dia de tal institució, se´ns digui que l´opinió de la gent, no hi té cap importància.
Entenc, que el que l´ESGLÉSIA, que no estigui ordenada democraticament, no significa que en la manca de posta a punt de què adoleix, no hagi de tenir en compte el què està passant o necessitant el poble..
I ho dic pel senzill fet, que això és “la realitat” que hi ha.
I forsozament li ha d´interessar… perquè en l´estudi d´acció i mesures a prendre.. ¿Com vol arreglar sinó, la vella barca de PERE — que fa aigües per tots costats–. a còpia de no voler fer-la passar, per les draçades?
Hi ha una paralització des de la mentalitat de les persones, que ha estat la vertadera causa de la malaltia que pateix l´ESGLÉSIA com a societat per a servir a la societat, en els fidels.
Cordialment
Fina Blàzquez
Dit d´una altra manera, ¿com arreglar doncs la vella barca de PERE, que està fent aigües per totes bandes ? per manca de passar per les draçanes