Més sobre els nomenaments de rectors a la diòcesi
Després de la darrera entrada al blog on comentava els recents canvis de rectors, he rebut diversos comentaris i informacions que considero interessant compartir. Ja vam anticipar que el secretisme, la manca de diàleg i ignorar a les persones i grups implicats a les parròquies fa créixer rumors i sospites que moltes vegades acaben fent-se realitat.
Una de les informacions rebudes analitza i dissecciona els nomenaments, assignant a cada mossèn afectat l’etiqueta de progressista, conservador, tradicionalista o complaent. Altre comentari els interpreta en clau de proximitat o identificació al bisbe o a la cúria. Algú els hi posa el barem de premi o càstig segons mèrits o demèrits difícils de precisar. Fins i tot m’han fet arribar comentaris força divertits fent-me notar que la vestimenta també ha estat un dels criteris, resultant que el nombre de clergymans i vestits negres restarà directament relacionat amb la distància a la seu del bisbat.
Un efecte col·lateral dels nomenaments ha estat el creuament d’informacions i d’anècdotes sobre uns i altres i experiències de les seves rectories. Malgrat la dispersió física del bisbat de Sant Feliu i la escassa proximitat entre alguns dels seus arxiprestats, no s’ha impedit la proliferació d’aquestes experiències. On no s’ha arribat amb la relació personal, el correu electrònic ho ha fet possible. Un conjunt de dades –certes o no- que no facilitaran gens les primeres passes dels rectors als nous destins on hauran d’enfrontar-se a la imatge fabricada i molt menys a les comunitats parroquials que a manca de motius i raons dels canvis, han de procurar esbrinar-los entre les dades escampades.
I tot per continuar fent les coses com abans, com sempre. Sabem que és un tema sensible i entenem que el canvi no es produirà d’un dia per l’altre. El que esperàvem era la voluntat d’explorar nous camins i de tenir en compte a les persones que necessàriament son les que portaran i animaran les comunitats parroquials. Començar a explorar i reflexionar junts
com actualitzar el procés de designació de rectors.
Perquè a tot això, l’edat mitja dels mossens continua pujant, les ordenacions no cobreixen les jubilacions i la contínua referència a la corresponsabilitat dels laics sona cada vegada més estranya.
Recomana aquest article
Imprimeix aquest article
July 11th, 2007 at 0:14
Tot el curs parlant de “corresponsabilitat”…que a l’hora de la veritat vol dir: “responsabilitat d’obediència”, com en molts consells pastorals..”donar suport al que digui el rector” perquè els cristians seglars no estan preparats i algunes coses no s’adiuen amb el que el Bisbe espera de “corresponsabilitat…” L’Esperit Sant que hi faci més que tots nosaltres.
July 11th, 2007 at 23:08
Possiblement sigui cert que la majoria de laics no estem prou preparats, però aquesta responsabilitat es compartida. El camí de la corresponsabilitat és llarg i cal recòrrer decididament i començant de seguida.
L’Esperit Sant actua sempre, sovint a través dels laics sensibilitzats que denuncien la realitat actual i mantenen postures crítiques.
Confiem i actuem !!!
August 1st, 2007 at 20:32
Les dues ponències d’en Manel i d’en Joan anteriors, les considero vàlides. De deixelebrats en son tan els seglars com els rectors quan s’hi entesten. Però a vegades cal cercar el camí que menys perjudica al conjunt eclesial i aquest camí passa més sovint per l’obediencia a Roma i als bisbes, que no, per les nostres pròpies conviccions personals. Es qüestiò d’una “jerarquia” de valors, perque de “jerarquies” no sols existeixen les que portan púrpura vermella, sinò que també existeixen les “jerarquies” immaterials de les idees.
October 10th, 2007 at 18:54
AMB TOT RESPECTE PEL CRITERI DELS ALTRES.., “NO HI ESTIC D´ACORT”
TOT I ENTENENT QUE -que indiscutiblement- A D´HAVER-HI ENTESA.. -posant-hi tots, tota la intel.ligència i bona voluntat-
DONADA LA SITUACIÓ DE L´ESGLÉSIA ACTUAL : (les moltes necessitats, la manca de llibertat per a predicar L´Evangeli, de paraula i de fets… les desqualificacions continuades, els recels i cops de batuta que s´hi produeixen; amb un retrocés de mires i ciència que fa patir i escruixir) MÉS QUE preocupar-se per la “FORMA” I “APARENÇA” DEL SER O DEL SEMBLAR
S´HA DE BUSCAR -i ja hi és- EL CANVI QUE S´HA DE PRODUIR
-que per altra banda ja havia estat començat-
SI BUSQUÉSSIM CULPABLES, ELS TROBARIEM SENSE DIFICULTAT. PERÒ NO VOLER-HO ACCEPTAR ENCARA.., ÉS COM PORTAR VOLUNTARIAMENT EL “RAMAT” -TAL COM DIU L´EVANGELI- …. com a mínim- VERS EL BUDISME… ?¿
NO ENS PREOCUPEM TANT DE “LA FORMA I LA GRANDESA.. ” D´UNA ESGLÉSIA CAPGIRADA ENDINS.. “que no vol entendre -ni apreciar-, als seus Treballadors més punters i entenimentats. (Els haurien de donar les gràcies en nom de l´Evangeli) I ELS OBLIGUEN, no obstant, A TREBALLAR SENSE EL RECOLZAMENT DE LA INSTITUCIÓ. OBRINT MÉS -necessariament- EL CERCLE. PER A FER I PREDICAR , EL MATEIX QUE FEIEN A FAVOR D´ “ELS MÉS POBRES DEL MÓN…” ABANS DEL “càstic” i “la sanció”
QUANTES VEGADES, LA MARE MÉS HUMIL, ÉS LA MÉS ESTIMADA..
I CERTAMENT ÉS D´AIXÒ DEL QUE ADOLEIXEN LES INSPIRACIONS -amarades de Por- DE L´ EXTRANYA “CÚRIA”.. : DEL SENTIMENT
-o Manament- DE L´AMOR.
1) SENTIMENT D´AMOR, RESPONSABILITAT I GENEROSITAT.
2) COMPRENSIÓ, NIVELL I CAPACITAT DE LIDERATGE PELS NOUS TEMPS, QUE JA SÓN AQUÍ.
EL BON TREBALLADOR O TREBALLADORA DE LA VINYA, ÉS
“ELS ULLS” RECONFORTANTS, DE JESÚS SOBRE CADA PERSONA.-
I CADASCÚN… -dels reconfortats- “MIREM” AL NOSTRE ENTORN; A TOTS AQUELLS QUE TENINT-LOS APROP.. VEIEM QUE SE SENTEN PERDUTS O DESORIENTATS. (-MANCATS POTSER DE TOT-)
“AMB LA MATEIXA MIRADA” amb que hem estat mirats .
LA DONA “NO ÉS CONTAMINADORA DE RES NI DE NINGÚ” o -a títol personal- TANT O TANT POC, COM aquells HOMES, QUE NO TENEN CONCIÈNCIA O NI UN PAM DE NET.
October 31st, 2007 at 14:33
Estimats,
Amb tanta disertació que faig abans, només vull expressar
Un dia com a PERE, segur, seguríssim, se´ns obriran les Portes de la Presó, dels Sentiments i La BONA VOLUNTAT.
-reduint.. tal com els deu Manaments ho són a: Dos-, que no s´ha d´esperar cap ordre, ni cap imatge especial.. ni cap home fent de mestre.- Sinó fer i opinar amb tota fermesa, sense falsa prudència i molt menys por.
-No pas, des de cap via paral.lela- fer el que s´ha de fer. (I que tants esteu fent, encara que sentiu el camí “escanyat̶