Altres processons
Ja transcorreguda una setmana del dia del Corpus podem analitzar millor, l’entossudiment del Bisbat de Sant Feliu en continuar celebrant una processó en la que possiblement ells també tenen els seus dubtes. Un cop més, la baixíssima assistència de persones confirma la llunyania de la majoria dels creients d’unes pràctiques del passat que intenten tornar-se a implantar sense el mínim esperit crític i d’actualització.
Tan se val que hagin constituït expressament alguna de les organitzacions convocants, el poti-poti de fe tradicional, cultura popular i presència activa de l’església a la societat precisa de més cura i planificació. No s’atrau als fidels i a més, es projecta una imatge inquietant.
La celebració pública d’un dia a l’any del paper de Crist encarnat podria tenir altres formats. Animem a que es revitalitzi la imatge del pobre i de totes les associacions d’església que hi treballen per ell. Són moltes però el pal·li les embolcalla. Els creients hauríem de recordar-nos i transmetre a la societat el que Jesús ens diu nítidament, el trobarem al que passa gana, passa fred, està a la presó o amb necessitat. I comento això perquè el cap de setmana passat va coincidir a la Plaça de la Vila de Sant Feliu dues maneres diferents d’entendre aquesta opció pel necessitat.
Es celebrava la Fira de la Solidaritat, on diferents entitats donaven a conèixer les seves iniciatives solidàries. Al tercer o quart món, o de sensibilització educativa o ecològica. Van ser un reguitzell de realitats solidàries projectades per persones i entitats de la ciutat. Càritas, malgrat el seu excepcional servei a multitud de persones no era present. La presència de l’entitat més valorada de l’església en aquestes mostres cíviques, ajudaria molt més a una percepció acurada del compromís dels creients amb els necessitats. Malauradament, la imatge va ser altra. Per a la preparació de la processó i de les catifes de flors, van haver-hi estires i arronses entre els integrants de la Fira i els organitzadors de la processó per guanyar metres de la plaça.
Tot respectant les persones que es puguin sentir identificades amb aquest format de processó, comparant els dos estils, crec que es més perceptible, formatiu i reafirmant, les fires d’expressió solidària que l’ambientació improvisada de la processó del corpus. Era difícil abstreure’s de les casulles, el pal·li i altres ornaments, per a copsar la centralitat de la donació de Jesús a l’Eucaristia. Pa i vida lliurada i compartida que es mereixen altres processons.
Recomana aquest article
Imprimeix aquest article
October 30th, 2007 at 23:02
Aquell acudit que diu: ¿Y cuando un castellano viejo cae en el error que hace?
R.- “Persiste en ello, señora” (LI DIUEN)
És ben certament, una resposta treta, de la realitat de pensament, d´una determinada forma de ser. Com que no passa res… doncs no cal fer-hi, res més que el que fem.. Que no serveix de res. Sinó és, per a passejar el “sancristo gros..” que correspongui en aquell dia. I fer-ho de tant en tant .
Mentres.. l´Anhel de tanta Gent -que potser fins ells mateixos, desconeixen posseir- , “fa paleses les ansietats que viuen, o estats d´inquietut i de rebuig de tot”… en tantes persones, que reclamen una medicina molt més enllà de la química o “parlar-ne”. Un remei que ompli de pau i d´esperança el cor de tantes d´elles… Aconseguin que la vida prengui sentit… i valgui la pena de fer-hi l´esforç … de viure-la …
( Als que disposen del comandament de l´Església catòlica en els seus cims més alts, “aquest” és un tema que no els hi interessa, tan atrafagats en portar la contra, i en mantenir un “status” . )
I a qui reaccionant, vol fer-hi alguna cosa.. per vocació de vida o responsabilitat humana, és titllat d´intrús, sinó pertany a la quadrilla de vigilància.
ESTRANY IMPERI QUE TÉ PER LEMA : “NO SÉ QUÈ FER-HI, PERÒ, VULL FER-HO JO” .
Certament que les persones de Fe, i de bona fe aporten tot el que poden, des del seus llocs a la “Partida”. Certament.. que Les Bases treballen de tot cor. I Les Benaurances i L´Evangeli tenen campions en elles ;
-moltes vegades incompresos- lluitant i resistint, tota “INCOMPRENSIÓ” .
Però L´ESPERIT bufa on ha de fer-ho.. i entre processons, rosaris, cops de llatí, arnes i - “dije - digo - diego” -, va adelantant Camí, unint els cors de bona voluntat del Poble de Déu, dispers pel món. Els d´aquells que serveixen al proïsme; i els de tots aquells -que també el serveixen- permetent d´atendre´ls a ells- “BENAURATS, tots plegats” PRESOS I LLIURES. Compartint l´esperança del Regne anant a LA PAU per La Justícia.