Els Joves i l’Esperit
Diumenge 27 de maig de 2007. Ahir es va celebrar una gran festa de l’Esperit a Tarragona. Entre els milers de joves que van assistir hi va haver molts de la nostra diòcesi. Hi havia joves dels Grups de preparació a la Confirmació, de les escoles, de moviments i d’altres àmbits. Acompanyats pels seus monitors, per molts rectors i pel Bisbe Agustí, els nostres joves també van ser presents i van poder unir-se al crit i la joia de sentir-se Marcats per l’Esperit. El treball de preparació i organització de molts anys va acabar amb l’Eucaristia festiva i una carta d’enviament dels bisbes als joves, animant-los a viure i compartir la seva fe. Malgrat la quasi perfecte organització de l’Eucaristia final i de tot el procés de l’Aplec, no ens podem acontentar amb el fet fins ara. A tot Catalunya i a la nostra diòcesi també, sabem que el tema dels joves és dels més difícils de resoldre. Constatem l’allunyament dels joves de les comunitats parroquials i la quasi nul·la presència a les eucaristies. Sovint ens deixem endur pel desànim i costa trobar alternatives o experiències que encoratgin i animin a la presència de la joventut. Aquest fet inqüestionable, no pot fer-nos aturar i hem de continuar treballant des del realisme i l’autocrítica, juntament amb confiança i esperança. La feina de l’Aplec comença ara. La Delegació Diocesana de Pastoral de Joventut ha de fer un procés profund de reflexió, pel qual oferim la nostra col·laboració. Demanem que aprofitem l’impuls de l’Aplec per a continuar treballant pel jovent, amb una revisió profunda del que s’ha fet fins ara. Suggerim alguns aspectes a tenir en compte:
- Un procés de diàleg profund i sincer amb els joves. Més que tenir en compte el seu parer, cal fer-los protagonistes de les iniciatives de pastoral que els hi afecti.
- Valorar les propostes, crítiques i suggeriments que vinguin dels joves com a signes profètics de renovació. A l’Aplec se’ls va recomanar una mira crítica de la societat que els envolta. Cal demanar també la mateixa mirada a l’església que els acull. No podem posar límits a l’Esperit ni esperar que el seu buf no qüestioni les nostres estructures ni pràctiques de la fe.
- Una mirada diferent a la nostra societat. Sabedors de la força de l’Esperit i del valor del Regne, no podem projectar únicament una mirada negativa a la societat que els envolta. Els joves són sensibles a la desconfiança amb que es mira la societat des de molts àmbits eclesiàstics.
- Una renovació profunda de la litúrgia i de l’acolliment parroquial. Els joves que ahir van viure una eucaristia festiva i lluminosa, es trobaran amb realitats parroquials molt més difícils i caldrà plantejar alternatives valentes i renovadores.
- Fer equip amb altres sensibilitats i visions dels papers de joves a l’església. És tan important fer comunitats acollidores i atractives per la joventut que s’ha de convocar a tothom que tingui quelcom que aportar. Ningú està de més en aquesta tasca
- I finalment, dotar a la Delegació de Pastoral de Joventut de nous i renovats recursos. Des del Bisbat s’ha de prioritzar aquesta delegació. Calen més persones amb total dedicació. Calen persones innovadores, obertes i creatives. Cal joves que treballin pels joves. Joves amb formació i amb capacitat per a que desenvolupin les seves pròpies propostes. Cal invertir el que sigui necessari per la tasca d’aquesta Delegació.
Des d’Església Plural reiterem la nostra col·laboració a treballar en aquesta direcció. Valorem el resultat de l’Aplec i animem a continuar treballant per la Joventut. Tenim el referent dels grans muntatges mediàtics que han suposat els Encontres Mundials de la Joventut, que mesos després deixen molt poc als països que les organitzen, A casa nostra hem de fer-ho diferent. Els fruits de l’Aplec no han de ser el nombre dels joves que han participat, si no les noves iniciatives que hi posem en marxa a
la diòcesi de Sant Feliu per afavorir la seva integració a les comunitats. Església Plural Sant Feliu
Recomana aquest article
Imprimeix aquest article
June 10th, 2007 at 7:19
No trobo estrany que els joves no s’acostin a l’Eucaristia, i a l’Església en general especialment a les misses. El nostre Cristianisme Instal·lat en te la culpa de tot ja que els ministres de La Paraula avorreixen amb les seves prèdiques. En quines parroquies en temps d’eleccions és recomana votar als partits que defensen la vida????. En quines parroquies en temps d’eleccions es demana votar als partits que defensen el Matrimoni Tradicional???. Tenen “por” els predicadors de posar-se en política???? No cal senyalar cap partit concret, sols remarcant el concepte de “defensa de la Vida” es suficient i els assistents a les misses ja s’exprimiran la seva mollera per treure conclusions. Els púlpits (les trones) de les esglésies catalanes cada vegada s’assemblen menys a les estrades dels diputats dels hemicicles parlamentaris de les Espanyes Peninsulars.
November 3rd, 2007 at 21:47
El ser jove.. necessita tant… creure en meravelloses utopies que són veritat.. que potser, és això el més lamentable de que la comprensió entre l´Església de Base i La Cúpula de la pròpia Església sigui tan difícil i contraposada tantes vegades … i vegades.
Déu que és amor, beneix tot quan sigui sentiment d´amor. I potser… no hi ha res més ampli i amb tants graus… com justament l´amor.
Sentiment central -l´amor- en el cor i el pensament dels joves.. és tota la seva vida del matí a l´altra matinada.. i el viuen feliços o enrabiats.. segons les circumstàncies personals.
Tot el que és CRIST.. ÉS AMOR. En lletra grossa i petita. Perquè és l´amor complert. Intentar “comprendre” a l´altre/a. o altres, i amb molta paciència… a… és un Camí que cal fer.
L´Església (de les Conferències Episcopals̷
l´acabarà entenent el variat i imprescindible, llenguatge d´Amor -jo diria que tant si vol, com si no ho vol- : “COMPRENSIÓ, DOLCESA davant de tanta cosa que no agrada, VALOR per a lluitar el que cal fer… SINCERITAT, PACIÈNCIA -torno a dir-ho; AGUANTE, AUTOESTIMA, ESFORÇ I L´EVANGELI VISCUT i romiat, I COM A LLIBRE DE CAPÇALERA.