El Blog d´en Francesc

Respecte el problema que està vivint l’Església d’Anglaterra, em deixa perplex –per no dir que em treu de polleguera– veure com el tracten alguns mitjans escrits de casa nostra, potser més concretament de Barcelona.

Per ells el problema principal és l’ordenació de persones homosexuals (El Periódico, 7-7-2008, “Cisma a Canterbury”). Aquest debat, és veritat que el tenen, com també el tenen altres esglésies cristianes i també l’hauria de tenir l’església catòlica romana, si no amagués el cap sota l’ala en forma de dogmes i altres coses. Però el debat de la comunió anglicana ha estat i és la consagració episcopal de dones.

Cercant una explicació a aquesta manera d’informar de la premsa abans esmentada, potser es deu a que parlar de bisbes i bisbesses, és una qüestió eclesial que interessa poc a la ciutadania. En canvi parlar d’homosexualitat, “ven”. Vaja, que és una forma d’utilitzar una situació d’altres en benefici propi.

Mal que em pesi, el diari El Pais és més fidel a la realitat de les coses i en l’edició del 6 de juliol d’enguany publica un article sobre el tema amb el títol de La Iglesia anglicana, al borde del cisma por el obispado femenino.

per Yolande Geadah, escriptora quebequesa d’origen egipci

Libération, 3 juliol de 2008

Escriptora francòfona d’origen egipci, instal·lada al Quebec des de fa quaranta anys, Yolande Geadah creu que una societat laica ha de posar límits a les demandes religioses. Autora d’Accommodements raisonables, Droit à la différence et non-différence des droits (VLB, 2007), explica els seus temors a Libération.

Per què demanar límits?

L’única manera de fer cohabitar poblacions d’orígens diversos en una societat democràtica és establir regles comunes. Crec molt en la laïcitat, pel fet que vinc d’Egipte, una societat on les relacions han estat enverinades per la religió. L’augment dels integrismes religiosos ha creat tensions i ha fet més difícil el «viure plegats». Quan parlo d’augment dels integrismes, no penso només en l’islam. (more̷

Milà-Adista. Un editorial que farà parlar el d’Aggiornamenti Sociali, revista mensual dels jesuïtes del Centre d’Estudis Socials de Milà i Palermo. En el número de juny la revista dirigida pel P. Bartolomeo Sorge publica els resultats d’una recerca dirigida pel propi grup d’estudis de bioètica relatius a la possibilitat de reconèixer jurídicament les unions homosexuals. L’objectiu del seu treball, procurar “descriure els criteris que permetin (no només als creients) procedir a les mediacions polítiques i legislatives cada cop més demanades en un context plural”, mitjançant la reflexió sobre la possibilitat “d’instituïr una disciplina jurídica d’una unió entre dues persones del mateix sexe, sense basar-se específicament en la seva connotació homosexual, sinó més aviat en el seu significat per la vida social”. (more̷

Església catòlica romana. La seva doctrina descansa en un son teològic la comprensió del qual escapa al comú dels mortals. Fins i tot el vocabulari d’aquest saber és hermètic. Per no dir esotèric. Necessitaríem sens dubte una religió el llenguatge de la qual fos accessible al més humil de nosaltres…

Penseu que em poso en un terreny delicat?

Aleshores, endinseu-vos a les 560 pàgines de Vatican 2035. Publicat per Plon, és una novel·la de ciència ficció religiosa escrita per Monsenyor Pietro de Paoli. Un pseudònim, és clar. Darrere del qual s’amaga una personalitat molt informada de la Cúria romana.

Aquest llibre és senzillament extraordinari!

Normalment, hauria hagut de tenir un gran ressò. Ara bé, des de la seva publicació, aquesta tardor, ha passat inadvertit. I amb raó. La meitat d’aquest totxo està dedicada a qüestions de dogma. Com si Déu s’amagués entre les comes. Heus aquí el que ha pogut desviar i empènyer el lector mitjà que té ganes de distreure’s i no de cavil·lar.

És una llàstima, perquè aquest llibre aborda amb lucidesa, valor i generositat els nombrosos problemes als que s’enfronta el catolicisme: les esglésies es buiden, els capellans es moren, el papa ja no és escoltat. (more̷

El filòsof i politòleg John Gray ataca en un article publicat per la revista The Guardian els que ell denomina “laics fonamentalistes”, pensadors que, en els últims anys, s’han dedicat a defensar a ultrança l’ateisme. Segons Gray, aquest radicalisme té el seu origen sobretot en l’aparició dels moviments terroristes dels últims anys, que han alertat sobre els perills dels fonamentalismes religiosos. Cal tenir en compte, adverteix l’autor, que el radicalisme ateu també inclou un perill: assemblar-se massa al seu enemic. Gray conclou que, de qualsevol manera, reprimir la religió és una cosa impossible, que l’únic que s’aconsegueix és que aquesta reaparegui sota formes degradades i grotesques.

(more̷

Dimarts 29 gener va començar, a l’Institut catòlic de París, un cicle del curs «Religió, laïcitat, interculturalitat», que acull una vintena d’alumnes musulmans de l’Institut de formació de la Mesquita de París. El rector de la «Catho», Pierre Cahné, explica per què ha acceptat de contribuir a formar futurs imams, mentre que altres universitats ho han rebutjat.

Cal reprendre la cronologia exacta dels esdeveniments. Ja feia temps, que l’Institut catòlic reflexionava sobre una formació destinada als estrangers que desitgen implantar-se a França, prendre responsabilitats cultuals o culturals, tenir paraula pública. (more̷

L’orientació sexual de la mosca drosophile està condicionada per la quantitat de glutamat que envolta les seves neurones. Descobriment acabat d’anunciar per investigadors suïssos, francesos i nord-americans.

Mentre les causes eventuals i orgàniques de l’homosexualitat en general es mantenen com un misteri, els científics van aconseguir modificar de manera artificial l’orientació sexual de les mosques.

“Això mostra que el fet de ser atret per un o altre sexe no s’estableix de manera definitiva durant el desenvolupament de l’individu. Es pot canviar en l’edat adulta”, afegeix Yael Grosjean.

L’investigador suís va començar a treballar sobre el tema a la Universitat d’Illinois, a Chicago. Aquesta institució, junt amb la Universitat de Borgonya, a Dijon, va aconseguir el descobriment, anunciat aquest dilluns (17-12).

(more̷

L’any 2008, en el que s’emmarcarà el 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides, hauria de constituir per les esglésies una «ocasió excepcional» per desenvolupar activament els seus esforços de protecció i de promoció de la dignitat humana.

Tal com va afirmar Peter Prove, sots secretari general responsable d’afers internacionals i de Drets Humans de la Federació luterana mundial, «l’any vinent serà un ‘kairós’ pel moviment ecumènic, un ‘moment adequat’ per renovar els esforços a favor del respecte dels drets de les persones. Les Esglésies poden fer del 60è aniversari de la Declaració Universal una ocasió per practicar una mena d’evangelització dels drets humans”.

(more̷

per Gemma Garcia

Publicat a l’AVUI, 12-10-2007

Vivim en una societat de progrés, una societat que vol créixer, que es vol modernitzar, que vol aconseguir fites importants. Ara bé, no podem demanar llibertat, igualtat, un món més just… si no som capaços d’aprendre què volen dir cada una d’aquestes paraules.

Quan ets al costat d’una persona que estimes i veus que ho està passant malament perquè ha descobert una part d’ell que no està d’acord amb els prototips de la societat, no et queda altre remei que lluitar amb totes les teves forces perquè aquesta persona pugui ser feliç. És difícil aconseguir que un adolescent estigui a gust amb el seu entorn si no pot acceptar-se a sí mateix tal com és. Ara bé, en té ell la culpa de no poder-se acceptar? Per molt que vulguem un avenç dins de la nostra societat, seguim tenint una societat clàssica en aquest aspecte. Encara no s’han assimilat moltes coses com el fet que a un noi li puguin agradar els nois com ell o que a les noies els puguin atraure persones del seu mateix sexe.

Per què hi ha una part d’aquesta societat que els discrimina? Per què ningú, a part del seu col·lectiu, no és capaç de fer front i aturar aquesta situació d’una vegada?

(more̷

A la fira del llibre de Frankfurt, tot allò religiós té èxit. La Ràdio Vaticana informava aquest matí de les propostes de les editorials alemanyes sobre aquest fenomen que almenys sorprèn a la vella Europa secularitzada: entre els best sellers del saló alemany, hi ha el llibre del papa, «Jesús de Natzaret», traduït en quinze llengües, publicat amb milions d’exemplars. Però també altres obres dedicades a temes religiosos, des de tots els horitzons d’altra banda: llibres del Dalai Lama que giravolten al capdavant de les millors vendes, a «La il·lusió de Déu» de Richard Dawkins (neodarwinià) fins a Dan Brown. O inclús, aquest gran èxit a Alemanya, el relat del camí de Sant Jaume de Compostel·la pel cantant Hape Kerkeling, que conta les seves reflexions sobre Déu i sobre el món durant el seu pelegrinatge: resultat, en setze mesos, dos milions d’exemplars venuts…

(more̷