El Blog d´en Francesc

Una proposta per al debat tot preparant la III Assemblea Ecumènica Europea a Sibiu

Introducció

La crisi ecològica a la que la humanitat s’enfronta actualment té molts aspectes. Estem cridats a donar resposta a les amenaces del futur en innombrables fronts. El canvi climàtic global representa potser l’amenaça més gran per al present i, fins i tot més, per a generacions futures. No estem lluny d’atényer conseqüències ecològiques i socioeconòmiques per a la humanitat i representa també una severa amenaça a la natura no humana. El canvi climàtic antropogènic il·lustra dràsticament les tres dimensions de la crisi ecològica –és universal però afecta més negativament els més pobres, és intergeneracional perquè les generacions futures hauran d’arrossegar la càrrega del nostre estil de vida, i altera l’ordre de la creació perquè representa el canvi humà més profund fet a la biosfera en tota la història.

Durant massa temps les esglésies han romàs silencioses sobre la crisi ecològica. En aquests darrers anys, tanmateix, s’han adonat cada vegada més de la urgència de la situació. Plantejades les implicacions ètiques de la crisi, s’han adonat que romandre silenciós equivaldria a violar valors cristians i humans. Estem cridats a expressar clarament la preocupació cristiana per la creixent destrucció mediambiental i, encara més, actuar conseqüentment. La crisi ecològica i, en particular, el canvi climàtic són “signes dels temps” que desafien la fe cristiana en Déu com a Creador i Redemptor. “La llum de Crist que brilla sobre tothom” inclou no solament éssers humans, sinó tota la creació. Estem cridats a redescobrir la importància de Crist que ens ve a l’encontre avui enmig d’una creació sofrent. Tenim el repte de respondre a la llum de Crist desenvolupant una nova relació amb la natura i de portar la llum a d’altres a través del testimoni de justícia i d’un estil de vida sostenible.

(more̷