El Blog d´en Francesc

Gilbert Émond, professor adjunt, Université Concordia
Publicat a Le Devoir, Montréal (Québec), 5-1-2009

El meu pare, trucant-me el dia de Nadal, m’ha fet un regal que el papa desaprova. Senzillament, el meu pare només m’ha dit que aprovava tot el meu treball contra l’homofòbia, per la prevenció del VIH, la meva dignitat de parella i de família com a homosexual. En les seves recents paraules adreçades als seus bisbes a Roma i amb un fort ressò en els mitjans, el papa Benet XVI sembla ensenyar més la seva homofòbia que qualsevol ensenyament de la Bíblia.
En reacció al papa, el meu pare per la seva part m’ha recordat que m’animava, sense condicions, com un pare, com un aliat; ensenya el seu amor al proïsme tal com jo l’he après i com el visc cada dia. El meu pare m’ha dit que ignori el que el papa deia de mi i que continuï la meva important tasca.

Volent ensenyar la seva modernitat i la seva actualitat, el papa ha subratllat que l’ecologia necessita l’home per mantenir-se. Certament, hem arribat a un punt que la natura necessita un cop de mà, i que molts s’hi esforcin. Però la proposta papal ignora al mateix temps que els projectes ecològics tenen per objectiu abans que cap altre, mantenir la diversitat a l’ecologia per tal de preservar-la del perill i de les exageracions dels homes. Ara bé si utilitza la metàfora de l’ecologia, és doncs que sobreentén que cal mantenir la diversitat i no destruir-la. Per què conservar la diversitat? Perquè és «natural» és clar.

El discurs del papa sembla ben barrejat rebutjant llavors la diversitat de les orientacions sexuals i de les realitats bisexuals i transexuals. Per què l’homosexualitat hauria de ser desterrada i amagada de la mirada mentre que és present justament en l’ecologia?

Les paraules papals remarquen ben sorneguerament que cal estimar els homosexuals, però no el que fan, indica doncs als «homosexuals», i a tots aquells i aquelles que s’interessen pels gèneres, per les orientacions i pels transexuals, que entrin directament al seu armari i que ignorin el que els concerneix, allò que m’afecta com homosexual.

Això, jo no ho puc pas fer. No puc ignorar l’homofòbia que justifica els cops i les ferides contra joves a les escoles; no puc ignorar els nous adults que sabotegen la seva vida i deixen el seu entorn social o familiar per tenir finalment la pau, però que es troben sols i aïllats en els nous entorns; no puc ignorar aquests pares de família, i els seus fills, que per por de ser assenyalats amb el dit quan s’adonen que han posat al món infants però que haurien preferit una vida alegre, cerquen la manera de posar fi a la seva vida; no puc ignorar aquestes dones desposseïdes de tot pel seu ex-marit perquè estimen una altra dona.

No puc tampoc ignorar les persones que podrien evitar la infecció del VIH si tinguessin el suport afectiu i social per desenvolupar les estratègies que els protegeixen, l’homofòbia treballa contra la seva vida i la seva salut. El problema no és pas l’homosexualitat, no és pas en el tocar o en la satisfacció que una relació sexual satisfactòria i consentida pot oferir; l’acte i l’estil de vida «homosexuals», encara que diferents, no fan cap mal directe a ningú, el problema és l’homofòbia que alimenten els homes, les dones i els papes d’aquest món.

Acceptar la diversitat

Si el papa apel•la a l’ecologia, no pot escollir la «bona» i la «dolenta» diversitat, les ha d’acceptar fins i tot si no les enten. El per què de l’homosexualitat continua sent per a mi un misteri en el conjunt ecològic, com hi ha diversos misteris protegits per l’Església, llavors per què veure això com un problema? No es tracta pas de gènere o d’orientació quan les persones estimen, tal com no es tracta de millor o de pitjor ésser viu quan es tracta d’una qüestió ecològica, és en el conjunt i globalment que la diversitat ha de ser celebrada i mantinguda, cap selecció no és justa.

Llavors, com és que el papa arriba a fer declaracions tan severes contra l’homosexualitat, fins condemnar-la com si no fos l’expressió d’un amor, certament diferent, però que esdevé clarament benefactor? És sens dubte com el sexisme o el racisme que alguns senten la necessitat de proclamar sense raó ni justificació.

Car l’homofòbia és justament una extensió del sexisme i del racisme, un atac contra alguna cosa que és diferent per tal de rebaixar-los als ulls dels demés, per tal de fer-ne homes i dones de segona classe: això serveix només per fer mal, per ferir i per matar-ne alguns. L’homofòbia és una manera de dir que no s’és capaç d’estimar els altres i sens dubte un mateix pels seus costats «imperfectes». Proclamar la seva homofòbia és ben poc exemplar en aquests temps de Festes, per què serveix destruir la felicitat dels altres si no et fa cap mal?

Per part meva, és l’homofòbia la que serà desterrada de la meva taula aquest vespre, doncs convidaré el meu amant i les seves filles i els seus promesos perquè vegin com ens estimem. Convidaré també el meu pare i la meva mare, i després els joves portaran el seu cònjuge i els que esperen com cònjuges, els més vells portaran també els que puc considerar els meus néts, tots m’abraçaran, de quatre generacions, serem setze en total.

Us inquieteu? El més gran dels petits s’ha adonat fa dos anys ell tot sol, als seus poc més de tres anys, que el seu avi m’estima, a mi, com el seu pare estima la seva mare. Guarda el seu inventari d’amors apretat ben fort sobre el seu cor i no hi ha cap dubte que en formem part.

Celebrarem plegats que estimem els uns i els altres, que els nostres braços saben acollir els que en tenen necessitat i hi haurà entre nosaltres el missatge del meu pare, un regal de Nadal molt millor que el del papa. Que aquest nou any estigui sota el signe de la salut, de la pau i, sense homofòbia, de la felicitat i de l’amor.

This entry was posted on Monday, January 5th, 2009 at 23:00 and is filed under Església. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.