L’Església d’Anglaterra fa un pas més cap a l’ordenació de dones bisbes
El dilluns 29 de desembre un grup de treball va presentar el seu informe per tal de facilitar l’ordenació de dones bisbes al si de l’Església anglicana a Anglaterra.
Els anglicans anglesos ordenaran dones sacerdots?
El 2005, el SÃnode general de l’Església d’Anglaterra, l’òrgan de decisió més important de l’Església anglicana a Anglaterra, va demanar que fossin eliminats els obstacles legals per a l’accés de les dones a l’episcopat. Reunit a començaments de juliol a York, els 467 bisbes, sacerdots i laics membres d’aquest mateix SÃnode general s’havien pronunciat de nou a favor de les dones bisbes.
Encara que 14 de les 38 provÃncies de la Comunió anglicana (entre les quals la d’Escòcia) admetin ja aquest principi, l’Església d’Anglaterra està molt dividida sobre aquest tema: els «anglo-catòlics» (anglicans les prà ctiques dels quals són les més properes al catolicisme) i una part dels evangèlics rebutgem categòricament els ministeris femenins (les dones poden ser sacerdots a l’anglicanisme des de 1992).
Negant-se a crear, al costat de les dues provÃncies històriques de Canterbury i York, una tercera provÃncia extraterritorial sense ministeris femenins, el SÃnode general va demanar a un grup de treball, presidit pel Dr. Nigel McCulloch, bisbe de Manchester, de «permetre arranjaments especials en el marc de les estructures existents de l’Església d’Anglaterra, per aquells que no estan en disposició de rebre dones com a bisbes o sacerdots.» Aquest grup de treball ha presentat el seu informe dilluns.
Què preveu el grup de treball?
La solució a la que han arribat els 15 membres del grup de treball és de crear «bisbes complementaris» que serien delegats per a les comunitats que refusen els ministeris femenins. Aquests assegurarien els sagraments en aquestes parròquies que quedarien tanmateix sota la responsabilitat del bisbe diocesà , tan home com dona. Els bisbes hauran de publicar un «Codi prà ctic» per a administrar les relacions entre els bisbes diocesans i aquests «bisbes complementaris.»
Si els partidaris de l’ordenació de les dones s’alegren del que consideren com un primer pas (tot i que es lamenten que totes les seves propostes no hagin estat recollides i que no s’hagi proclamat una estricta igualtat entre ministeris masculins i femenins), els opositors es lamenten que els bisbes diocesans tindran la possibilitat de negar als bisbes complementaris d’actuar en una parròquia de la seva diòcesi. Alguns preveuen ja processos sense fi, encara més, subratllen, que el «Codi prà ctic» no tindrà cap base legal i podrà ser atacat davant la justÃcia…
Què passarà ?
El proper SÃnode general de l’Església d’Anglaterra, que es reunirà del 9 al 13 de febrer pròxim a Londres, haurà d’aprovar o no l’informe presentat dilluns pel grup de treball. Si l’accepta, el procés de revisió dels cà nons de l’Església d’Anglaterra començarà el febrer de 2010.
Segons la BBC, les primeres dones bisbes podrien ser ordenades d’aquà a tres anys. «No abans del 2014», ha relativitzat tanmateix un portaveu de l’Església d’Anglaterra. Les tensions són realment fortes entre les tendències liberals i anglo-catholiques.
Des de juliol, 1.300 dels 20.000 eclesià stics anglesos -dels quals 11 són bisbes!- varen escriure als arquebisbes de Canterbury i de York amenaçant-los de deixar l’Església d’Anglaterra si aquesta ordenés dones bisbes.
Molts sacerdots s’acostarien d’altra banda a l’Església catòlica i, a començaments de juliol, el cardenal William Levada, prefecte de la Congregació per a la doctrina de la fe, va escriure al primat de la “Traditional Anglican Communion”, una jurisdicció separada ja de la Comunió anglicana, per assegurar-los que la Santa Seu dedicava una «atenció seriosa» a la seva demanda d’incorporar-se a l’Església catòlica.
Nicolas SENÈZE
La Croix, 30-12-2008