El Blog d´en Francesc

Dos estudiosos conclouen que darrere de l’actuació de l’equip de recerca hi ha bàsicament l’esforç de l’Església catòlica per modular les informacions perquè mai contradiguin el dogma establert.

Diari d’Andorra, 24-11-2088
Pius Pujades

Quan un pastor palestí va ficar el nas en una de les coves de Qumram, l’any 1947, començava una de les aventures intel·lectuals més importants del segle. El pastor, que havia perdut una cabra –segons va dir per explicar el seu interès per la cova–, permeté que es coneguessin milers de documents jueus d’una època que coincidia aproximadament amb l’inici de la nostra era. Mai no s’havia tingut una oportunitat tan evident de desentrellar un període històric de tanta transcendència per al món cristià. En un primer moment, ningú no es creia que aquells documents fossin autèntics. Van passar molts anys i moltes més troballes fins que els experts determinaren que estaven treballant amb la documentació d’un grup organitzat, probablement esseni, que havia habitat un nucli insòlit al mig del desert, arran mateix del mar Mort.

Tot seguit saltà l’escàndol: dels documents restaurats i traduïts se’n podia confegir la història de l’anomenat Mestre de Justícia, el més just entre els justos, que s’havia oposat al poder del sacerdot malvat, predicant per Galilea el retorn a les essències de la llei, que havia estat traït per un deixeble i que, probablement, havia mort a causa de la traïció. La història de Jesús. Però hi havia un problema: el text que l’explicava s’havia datat exactament cinquanta anys abans de Crist. Es tractava d’una profecia? Era una casualitat? Indicava que els essenis l’havien desenvolupat dues vegades com un mateix guió històric amb alguna finalitat que desconeixem? I les preguntes: Jesús era esseni? La seva predicació era la dels essenis? Tot feia pensar que sí: el baptisme amb aigua, els àpats rituals amb pa i vi novell, la comunitat de bens, les curacions i tants d’altres elements de la comunitat de Qumram que Jesús practica i predica.
(more̷