L’Església Anglicana i les dones bisbe
Respecte el problema que està vivint l’Església d’Anglaterra, em deixa perplex –per no dir que em treu de polleguera– veure com el tracten alguns mitjans escrits de casa nostra, potser més concretament de Barcelona.
Per ells el problema principal és l’ordenació de persones homosexuals (El Periódico, 7-7-2008, “Cisma a Canterbury”). Aquest debat, és veritat que el tenen, com també el tenen altres esglésies cristianes i també l’hauria de tenir l’església catòlica romana, si no amagués el cap sota l’ala en forma de dogmes i altres coses. Però el debat de la comunió anglicana ha estat i és la consagració episcopal de dones.
Cercant una explicació a aquesta manera d’informar de la premsa abans esmentada, potser es deu a que parlar de bisbes i bisbesses, és una qüestió eclesial que interessa poc a la ciutadania. En canvi parlar d’homosexualitat, “ven”. Vaja, que és una forma d’utilitzar una situació d’altres en benefici propi.
Mal que em pesi, el diari El Pais és més fidel a la realitat de les coses i en l’edició del 6 de juliol d’enguany publica un article sobre el tema amb el tÃtol de La Iglesia anglicana, al borde del cisma por el obispado femenino.
July 23rd, 2008 at 20:16
En qualsevol grup religiós -unes persones creuen unes coses, i d´altres unes altres; i de diferent manera unes mateixes.
EL FET DE NO DIR-HO EN VEU ALTA “EL PRODUEIX” L´EXPERIÈNCIA DEL CÀSTIC.
Però “el cà stic” no canvia la forma personal autèntica d´entendre, i veure el misteri de la vida ni el misteri de la fe. I per més que se´ns pinti que moltes vegades es produeix “el miracle” de la igualtat, ella prové molt sovint, de que tant “ens fa” d´una forma com d´una altra.
El procés de creixement des de l´experiència que desperta de la son, i del somni -o el malson- d´infà ncia humana, és no solament personal sinó definitiva perquè despertem a la vida conscient en tot moment .
Hi ha qui -diu i plora que ha perdut el sentit de la seva fe- per causa d´haver-hi bisbes femenins; però passen per alt, que moltes persones l´han perduda, per causa dels bisbes “masculins” en el poder.
I és que, a Les Congregacions de creients cristians, com en tots els grups humans, hi pot haver gent fantà stica i tota mena de fantasmes .
Ben cordialment
Fina Blà zquez