El Blog d´en Francesc

Elizabeth Debold denuncia que “afegir dones” als càrrecs públics no acaba amb el patriarcat

L’escriptora Elizabeth Debold analitza a la revista What is enlightenment? el paper del principi arquetípic femení, o del diví femení, en una possible transformació del món. La modernitat ha comportat una radicalització dels valors masculins, mentre que el femení continua condicionat per les pròpies exigències del patriarcat. La recepta d’”afegir dones i agitar”, amb referència al fet de sumar dones a càrrecs públics, potser no solucioni els desequilibris. Segons Debold, és una revisió del diví femení, amb les seves llums i ombres, que podria generar un nou espai cultural on es doni una altra forma de cooperació entre homes i dones. Però per a això es necessita un gran esforç que, per la seva importància i necessitat donats els temps que vivim, ha de ser considerat com a sagrat.

(more̷

Segle I

Pere, el primer papa, i els apòstols que Jesús escollí, eren majoritàriament, homes casats.

Segles II i III

Època del Gnosticisme: llum i esperit són bons, foscor i coses materials són dolentes. Una persona no pot estar casada i ser perfecte. Tanmateix, la majoria de sacerdots eren casats.

Segle IV

Any 306, Concili d’Elvira, Espanya, decret 43: un sacerdot que dorm amb la seva muller la nit abans de dir missa perdrà la feina.
Any 325, Concili de Nicea: decreta que després de l’ordenació un sacerdot no pot casar-se. Proclamat el Credo de Nicea.
Any 352, Concili de Laodicea: no es pot ordenar les dones. Això podria suggerir que amb anterioritat a aquesta època hi hagués hagut ordenació de dones.
Any 385, Sirici deixa la seva muller per esdevenir papa. Es decreta que els sacerdots no poden dormir amb les seves mullers.

(more̷