El Blog d´en Francesc

NCR – John L. Allen, Jr., 12-10-2007.

Declarar sant algú, en la teologia catòlica, mai no ha volgut dir que ell o ella hagi viscut una vida perfecta, un punt que s’aplica amb rigor especial pels màrtirs. Fins i tot grans pecadors, l’església creu, que són redimits vessant la seva sang per la fe.

Per això, en principi, la descoberta que un màrtir tingui esquelets a l’armari no és motiu per debilitar el valor del seu sacrifici. Tanmateix en la pràctica pot plantejar preguntes serioses –si no sobre la santedat de la seva mort, si sobre la saviesa popular a l’hora d’aplaudir les seves vides. Això pot passar amb un dels 498 màrtirs de la guerra civil espanyola proposat per a la beatificació a Roma el 28 d’octubre proper: l’agustí P. Gabino Olaso Zabala, que estava entre els 98 sacerdots i seminaristes agustins executats per les forces republicanes de 1936 a 1939.

En poques paraules, l’acusació és que durant un període molt anterior de la seva vida, quan era un jove missioner a les Filipines, Olaso fou culpable de tortura.

———-

Com que el text és força extens, podreu accedir al document sencer AQUÍ

Quatre teòlegs dominics han provocat una gran agitació a l’església holandesa amb el seu nou fulletó, argumentant que l’església en el futur haurà de permetre que “inspirats membres de la comunitat” puguin celebrar l’eucaristia. Aquí, un dels autors explica les seves opinions sobre qui hauria de presidir.

L’Església Catòlica és una església eucarística amb la celebració de la missa al seu mateix cor. Tanmateix, el nombre de sacerdots als Països Baixos està baixant i en moltes ciutats i regions s’ha fet cada vegada més difícil trobar una església on s’hi celebri l’eucaristia el diumenge.

(more̷

A la secció “Documents” hi trobareu el text sencer, en anglès, del llibret publicat pels dominics d’Holanda, sota el títol “The Church and the Ministry”.

Si algú pogués ajudar-me en la traducció al català, li ho agrairia. Passaran uns quants dies fins que pugui dedicar-m’hi.

Gràcies per endavant.

El Consell d’administració de les Guies i escoltes d’Europa ha publicat una actualització que confirma la seva opció d’utilitzar només el missal de Pau VI per a totes les activitats del moviment, per tal “d’evitar baralles i tensions”.

De resultes del motu proprio Summorum pontificum, el consell d’administració de l’Associació de les guies i escoltes d’Europa va aprovar el dissabte, 6 octubre una actualització del reglament: “Les unitats del moviment han de ser acompanyades per consellers religiosos que celebrin habitualment segons la forma ordinària del missal”.

“L’AGSE confirma la seva opció d’utilitzar en les activitats escoltes el missal de Pau VI, que constitueix la forma litúrgica ordinària de la missa i pensem que no és missió del moviment fer descobrir als infants i als joves la forma particular del missal (ndlr : el missal de sant Pius V) “, es concreta.

(more̷

per Gemma Garcia

Publicat a l’AVUI, 12-10-2007

Vivim en una societat de progrés, una societat que vol créixer, que es vol modernitzar, que vol aconseguir fites importants. Ara bé, no podem demanar llibertat, igualtat, un món més just… si no som capaços d’aprendre què volen dir cada una d’aquestes paraules.

Quan ets al costat d’una persona que estimes i veus que ho està passant malament perquè ha descobert una part d’ell que no està d’acord amb els prototips de la societat, no et queda altre remei que lluitar amb totes les teves forces perquè aquesta persona pugui ser feliç. És difícil aconseguir que un adolescent estigui a gust amb el seu entorn si no pot acceptar-se a sí mateix tal com és. Ara bé, en té ell la culpa de no poder-se acceptar? Per molt que vulguem un avenç dins de la nostra societat, seguim tenint una societat clàssica en aquest aspecte. Encara no s’han assimilat moltes coses com el fet que a un noi li puguin agradar els nois com ell o que a les noies els puguin atraure persones del seu mateix sexe.

Per què hi ha una part d’aquesta societat que els discrimina? Per què ningú, a part del seu col·lectiu, no és capaç de fer front i aturar aquesta situació d’una vegada?

(more̷

A la fira del llibre de Frankfurt, tot allò religiós té èxit. La Ràdio Vaticana informava aquest matí de les propostes de les editorials alemanyes sobre aquest fenomen que almenys sorprèn a la vella Europa secularitzada: entre els best sellers del saló alemany, hi ha el llibre del papa, «Jesús de Natzaret», traduït en quinze llengües, publicat amb milions d’exemplars. Però també altres obres dedicades a temes religiosos, des de tots els horitzons d’altra banda: llibres del Dalai Lama que giravolten al capdavant de les millors vendes, a «La il·lusió de Déu» de Richard Dawkins (neodarwinià) fins a Dan Brown. O inclús, aquest gran èxit a Alemanya, el relat del camí de Sant Jaume de Compostel·la pel cantant Hape Kerkeling, que conta les seves reflexions sobre Déu i sobre el món durant el seu pelegrinatge: resultat, en setze mesos, dos milions d’exemplars venuts…

(more̷