BISBES ESCLAUS DEL DRET CANÒNIC
Com ja va passar no fa massa temps a Nicaragua, on l’episcopat nicaragüenc va excomunicar a una família perquè van decidir fer avortar a una menor que va ser violada, ara aquesta mateixa circumstància acaba de passar a Pernanbuco, Brasil, poblet que està sota la jurisdicció eclesiàstica de l’Arquebisbat d’Olinda i Recife, on l’Arquebisbe José Cardoso Sobrinho acaba d’excomunicar a la mare i a l’equip mèdic que va procedir a fer avortar a una nena de 9 anys embarassada de bessons després de ser violada pel seu padrastre. Aquest fet es produeix uns dies abans del dia 8 de març d’enguany, Dia Internacional de la Dona, on les dones catòliques reivindicaren amb més indignació que mai el Dret a Decidir sobre el seu cos. És dóna la circumstància, per una part, que l’avortament practicat per l’equip mèdic que va intervenir a la petita de 9 anys, està perfectament tipificat per les lleis brasileres i, per altre, que l’Arquebisbe qualificà de “pecat greu” la violació comesa pel padrastre, però que no mereixia l’excomunió perquè l’estupre (violació a una dona verge que no passi d’una edat fitxada legalment) és menys greu que l’avortament.
Aquests són els fets que ens demostren novament, com es va demostrar anteriorment amb el cas ja esmentat de la nena Rosita de Nicaragua, amb la Paulina de Mèxic, o amb l’Anna Maria a l’Argentina, que la majoria de jerarques catòlics són més esclaus d’un Dret Canònic inflexible i deshumanitzat, redactat amb l’objectiu de perseguir i castigar amb rigor i duresa qualsevol desviament de feligresos o clergues segons els criteris de la jerarquia. El Dret Canònic, òbviament, no s’inspira en el missatge evangèlic, com tampoc ho fan la major part de les discutibles actuacions de bisbes i cardenals.
En aquest afer l’actitud i decisió de l’Arquebisbe Cardoso, és diametralment contraria al testimoniatge de Jesús de Natzaret en terres galilees. Jesús no va la caça i captura de pecadors per castigar-los, va a la recerca dels anomenats impurs, dels marginats, dels exclosos, dels pobres i dels que pateixen, per acollir-los. Jesús a diferència del Baptista, no parla de pecats, ni reclama que la gent demani perdó pels seus pecats, Jesús s’apropa a la gent que pateix, per alliberar-los de llur sofriment, oferint-los salut, vida i esperança, per oferint –en definitiva- el Regne de Déu.
La Jerarquia catòlica, s’ha allunyat de Jesús, s’ha allunat de l’evangeli, perquè avui (50 anys després de l’esperança del Concili Vaticà II) el papa i els bisbes i cardenals que li donen suport, només estan preocupats per mantenir el poder jeràrquic de l’Església, sense importar-los o importar-los molt poc allò que ens reclama el missatge de Jesús de Natzaret: construir ja en aquest món el Regne de Déu, i que no és altre cosa que procurar que els homes i dones d’aquest món tinguin el bàsic per viure dignament i estiguin alliberats de qualsevol mena de angoixa o patiment com la que, per desgràcia sofreixen milions i milions de nens, ancians, homes i dones de l’Àfrica subsahariana, de l’Àsia o l’Amèrica llatina, sense que l’Església Institució hi esmerci una dedicació real i efectiva.
Recomana aquest article
Imprimeix aquest article
March 14th, 2009 at 8:46
Estic a favor dels bisbes que van excomunicar als avortistes. Com podem veure l’estar excomunicat no priva de tenir casa i menjar a ningú, només els priva de rebra la Comunió i rés més. Sembla que alguns amb això de l’Excomunió en volen fer no un gra de massa sinò un cabàs de massa. Com molts dels que llegiu en la vostra vida heu passat moltes temporades sense combregar amb el Cos de Crist i no us heu mort per aquesta privació com bé sabeu, doncs l’Excomunió consisteix en aquest estat en que tampoc és mor ningú per no tenir l’accés al Sagrament. Queda ben clar???.
March 14th, 2009 at 23:06
En el teu raonament hi ha punts de suport molt febles.
“Decidir sobre el propi cos” això és una mentida doncs en el moment que es concebeix una vida el cos de la mare és portador d’un altre cos huma, amb un adn diferenciat del pare i del de la mare.
Dius: “Jesús no va la caça i captura de pecadors per castigar-los, va a la recerca dels anomenats impurs, dels marginats, dels exclosos, dels pobres i dels que pateixen, per acollir-los.”
I, certament Jesús es posa al costat des més febles, caldria preguntar-se en el cas d’un embaras, qui és el mes feble? jo que no sóc cap teoleg, bisbe o capellà, només un laic compromés penso, amb el meu cap, que el mes feble es l’èsser huma concebut. I, com Jesús em poso al costat del més feble i defenso la vida des de la concepció fins a la mort natual.
March 15th, 2009 at 10:45
Amic Josep, abans de fer elucubracions de caràcter teològic (jo m’atreviria a qualificar-los de moral religiosa), tu t’has plantejat que faries si un bon dia una filla teva de 9 anys (UNA NENA DE NOU ANYS!!!), vingués plorant a casa teva i et comentés que ha estat violada per un parent, un veí o un home qualsevol del carrer? Crec que en aquestes circumstàncies s’ha de raonar i no deixar-se portar per les orientacions ètiques i morals de qui, des de la distància, sense sortir dels palaus episcopals o del Vaticà volen decidir sobre la consciència dels humans, sovint sense voler considerar els raonaments científics dels experts que, en el cas que ens ocupa, han expressat que en les primeres setmanes d’embaràs, encara no es pot considerar que hi ha vida humana en l’embrió fecundat. Però és que en la nena brasilera, es donà la circumstància que havia quedat embarassada de bessons i, conseqüentment, la seva vida corria perill.
En aquest cas, és evident que la nena de 9 anys, era –indiscutiblement- la persona humana de carn i ossos que calia protegir, perquè a part de ser la més feble, el seu embaràs no era desitjat, sinó que era fruit d’una miserable violació i a més quan parlem de dones embarassades, cal valorar si l’embaràs és desitjat o és fruit d’una imprudència o, pitjor, d’una violació. El fills s’han de voler tenir-los i els han de voler els dos progenitors, doncs les persones humanes no som bestioles que haguem d’actuar per instint de supervivència o per instints sexuals i com ells cada vegada que hi hagi un desig forassenyat, com el del padrastre de la nena, que es va deixar portar pels seu instint animal, les dones s’hagin de veure obligades a engendrar allò que elles no han volgut.
March 15th, 2009 at 15:38
“elucubracions de caràcter teològic”??? és això el que he fet??? Volia fer RAÓ i CIÈNCIA.
L’exemple que proposes per debatre “la violació d’una nena de 9 anys” i el situes en el supòsit si fos la meua filla l’he pensat moltes vegades pos tinc una filla d’edat similar. Tu l’has pensat? Tens una filla d’aquesta edat? Com reaccionaries?
Jo primer buscaria una església obreta per agenyollar-me davant del Satíssim i demanaria a Déu serenitat, llum i força.
Serenitat per no augmentar més el delicte comés, pos l’instint em du a la venjança. Serenitat per perdonar a l’agressor.
Llum per veure quin és el millor camí i força per acompanyar la meua filla per complir en ella el pla que Déu vulgui. ¿No diem que Déu escriu recte en ratlles tortes? És una prova dura però ¿no va ser dura la prova que Jesús va passar per redimir-nos?
Quan va ser concebuda la filla, que t’he dit que tinc d’edat similar als 9 anys, els metges ens van dir que a l’alçada d’embaras que vam anar, quasi tres mesos, ja no podíem fer la proba per saber si tenia algun defeste que permetés l’avortament (avortament eugenèsic) en els casos de despenalització i els vam contestar que el nostre fill/a neixeria tant si tenia alguna deficiència com si no.
Per tant he explicat des del meu raonament i la meva experiència que per mi la vida humana té valor i per tant dret a la vida des de la concepció. I, et puc assegurar que la meva esposa ho pensa així.
Per altra banda entenc que a la societat pot haver persones que ho pensin diferent. Tu mateix cites l’opinió d’experts. I, penso que si fas referència als que assessoren al ministeri d’igualtat, al parlament i al govern, aquests han estat molt ben triats per tal que diguin el que cal dir doncs n’hi ha d’altres que parlen i pensen en la mateixa línia des de la que jo et parlo: un embrió és un ésser humà, diferent del pare i de la mare, amb dret a la vida des de la concepció fins a la mort natural. Però a aquests experts no els volen al parlament avui per avui.
Estigués atent, t’anuncio que la setmana vinent es presentarà una declaració, en la linia que jo defenso aquí, de 300 científics de tot l’estat espanyol. Segurament ho hauras de buscar pos no crec que a la premsa es faci molt de ressó.
Tens raó: “les persones humanes no som bestioles que haguem d’actuar per instint de supervivència o per instints sexuals”.
Però siguem crítics, avui, ¿qui educa en l’esforç, l’autodomini, la generositat, l’honradesa, la temperança, l’humilitat…? Al meu parer i per la meua experiència s’educa en l’èxit fàcil i ràpit, sense esforç. Pel que fa a la sexualitat s’educa en l’instint, no en la responsabilitat i les conceqüencies dels actes que fem o les decissions que prenem.
Podriem resumir dient FES EL QUE VULGUIS PERÒ FES-HO AMB PRESERVATIU !!!
Per acabar només dir-te que si estàs a favor de l’avortament ètic (cas de violació) no utilitzis aquest per justificar qualsevol avortament. Preguntat ¿quants avortaments dels més de 100.000 que es van fer el 2007 a l’estat espanyol van ser per aquest supòsit? Ja ho deus saber que el 97% van ser per raó de la salut de la mare.
Tinc un amic metge que diu que a casa nostra ja no hi ha rics de la salut de la mare, quan això passa es fa una cessària i salven el nen i la mare.
Bé Jaume, m’he allargat molt, però, els embrions humans s’ho mereixen.
Si vols continuem debatint, jo ja he fixat les meues posicions.
March 15th, 2009 at 21:51
Yo no ho se com reaccionaria si em trobés amb una filla embarassada per aquestes circunstàncies, però no puc ser tolerant amb l’avortament tal com feu molts a la més lleugera. En primer lloc quan hi ha una violació si se sap al moment li poden fer un rentat vaginal. Si se n’enteren setmanes més tard es pot continuar l’embaràs i a ben segur que no li neixerà a la nena cap montstre ferotge pel fet de ser fruit d’una violació, els éssers humans els engendra la naturalesa o Deu mateix si voleu, però no som nosaltres els homes amb els genitals quins els engendrem sinò que som colaboradors de la naturalesa. La natura engendra natura, no cal que en siguem orgullosos d’haver tingut fills, es la natura qui els ha portat al mon, i un fill de violació es el mateix que un fill molt desitjat: els dos son fills de Deu.
March 19th, 2009 at 19:59
Dissortadament trobem dins de la comunitat catòlica, un majoritari prototipus de creients que sense raonar prou els continguts o consells de la moral i l’ètica que es dicta des del Vaticà, si pronuncien favorablement sense, ni tan sols, haver-ho discernit lliurament -fent servir la pròpia intel•ligència i capacitat de raciocini- ben al marge del que opini qualsevol altre persona o institució. Si els creients de qualsevol religió ens deixéssim orientar pel sentit comú més que per la moral oficial, els creients catòlic o d’altres religions seríem persones humanes que combreguem amb unes determinades creences, però sobre tot seríem persones lliures. Aquesta mena de preàmble el faig per donar resposta a traves d’unes declaracions de l’arquebisbe Rino Fisichella, als qui amb molta correcció, però de manera força vehement, han fet interpel•lacions a l’article BISBES ESCLAUS DEL CODI CANÒNIC. Les opinions del qui dirigeix un organisme com l’Acadèmia Pontifícia per a la Vida, com és el cas del prelat Fisichella, crec són prou concloents i clarificadores les qual, honestament, penso que donen la raó als arguments emesos en l’article i també al comentari escrit el passat dia 15 d’aquest mateix mes. A continuació adjunto, per qui ho vulgui llegir l’esmentat comentari publicat en llengua castellana a European Representative Catholics for Choice:
Prelado del Vaticano apoyo aborto en niña de nueve años
CIUDAD DEL VATICANO (AP) 15 de marzo de 2009, 02:56 PM
Un prelado influyente del Vaticano dijo que los médicos brasileños que practicaron un aborto a una niña de nueve años, presuntamente violada por su padrastro, no merecen ser excomulgados porque estaban salvando la vida de la menor.
La declaración del arzobispo Rino Fisichella, publicada el domingo por el diario del Vaticano, fue muy rara porque la ley de la Iglesia Católica manda la excomunión automática por aborto.
Fisichella, quien dirige la Academia Pontificia para la Vida, un organismo del Vaticano, argumentó que hay que tener un sentido de “misericordia” en tales casos y respeto por la dolorosa decisión de los médicos católicos.
Aunque defendió la prohibición de la Iglesia sobre el aborto, el arzobispo criticó duramente a los compañeros clérigos que señalaron a los doctores y a la madre de la víctima para que fueran condenados públicamente.
“Antes de pensar sobre la excomunión, era necesario y urgente salvar la vida inocente de ella y regresarla a un nivel de humanidad en el cual nosotros hombres de la Iglesia deberíamos ser expertos y maestros en su proclamación”, escribió Fisichella.
Los médicos, señaló el prelado, habían dicho que la vida de la niña estaba en peligro si continuaba el embarazo (de gemelos).
“¿Cómo se debe actuar en estos casos? Una decisión muy difícil para los doctores y para la ley moral en sí misma”, agregó Fisichella, urgiendo al respeto para el “conflicto interno” que debieron haber sufrido los médicos católicos antes de decidir el aborto.
Al principio del mes, el arzobispo de Recife, donde vive la niña y su familia, se pronunció públicamente sobre la excomunión, la cual es el castigo más severo de la Iglesia. El cardenal Giovanni Battista Re, un funcionario de alto nivel del Vaticano, apoyó al arzobispo.
Fisichella, sin embargo, criticó la denuncia pública del arzobispo, escribiendo que la niña debió ser defendida sobre todas las cosas, abrazada y tratada con dulzura para hacerla sentir que todos estaban de su lado, “todos nosotros, sin distinción”.
Fisichella manifestó que aunque el aborto siempre es “malo”, agregó que la rápida proclamación de excomunión “desafortunadamente daña la credibilidad de nuestra enseñanza, que luce ante los ojos de muchos como insensible, incomprensible y carente de misericordia”.
Elfriede Harth
European Representative
Catholics for Choice
eharth@catholicsforchoice.org
March 20th, 2009 at 17:50
Dius: “Dissortadament trobem dins de la comunitat catòlica, un majoritari prototipus de creients que sense raonar prou els continguts o consells de la moral i l’ètica que es dicta des del Vaticà, si pronuncien favorablement sense, ni tan sols, haver-ho discernit lliurament -fent servir la pròpia intel•ligència i capacitat de raciocini- ben al marge del que opini qualsevol altre persona o institució.”
T’ho he contestat anteriorment: “L’exemple que proposes per debatre “la violació d’una nena de 9 anys” i el situes en el supòsit si fos la meua filla l’he pensat moltes vegades pos tinc una filla d’edat similar. Tu l’has pensat? Tens una filla d’aquesta edat? Com reaccionaries?…”
M’acuses de ser un dels cristians que no pensem i que ens empassem tot el que diu el Vaticà (és una acusació que em congratula i m’agradaria complir) però pel que veig tu també tens les teves fons per formar el teu criteri “Catholics for Choice”, a aquesta font no aniré a veure!
Porto a la teva reflexió alguna cita del que va dir Mons. Fisichella, a més a més de les que aporta l’article que has copiat, respecte a la violació de la nena de 9 anys: “ha sido violentada repetidamente por el joven padrastro, quedó encinta de gemelos y no tendrá más una vida fácil. La herida es profunda porque la violencia del todo gratuita la ha destruido por dentro y difícilmente la permitirá en el futuro mirar a los otros con amor”. Constata el fet delictiu de la violació, caldria preguntar-se: on és la necessària protecció que la societat ha de donar a les persones?, com un adult pot arribar a l’aberració de violentar a un altra persona?, què ha fallat en la societat que l’envolta?, a la família?, en definitiva, com s’ha arribat a aquest situació?.
Diu també el Mons. Fisichella: la violació d’aquesta nena “ha repropuesto un caso moral entre los más delicados” (̷
“Como cada caso singular y concreto, merece ser analizado en su peculiaridad, sin generalizaciones” (̷ 
“la moral católica tiene principios de los que no puede prescindir, incluso si así lo quisiera”
“el aborto provocado siempre ha sido condenado por la ley moral como un acto intrínsecamente malo y esta enseñanza permanece inmutable en nuestros días desde los albores de la Iglesia”
“el Concilio Vaticano II en la Gaudium et spes –documento de gran apertura sobre el mundo contemporánea– dice de manera inesperada palabras inequívocas y durísimas contra el aborto directo. La misma colaboración formal constituye una culpa grave que, cuando es realizada, lleva automática a estar fuera de la comunidad cristiana. Técnicamente, el Código de Derecho Canónico usa la expresión latae sententiae para indicar que la excomunión opera inmediatamente al momento en el que el hecho (el aborto) ocurre”
Certament és un cas de difícil discerniment, com entenc que estem parlant entre cristians, jo em preguntaria: la meva raó, iluminada per la fe és capaç de donar una resposta? com ho faria Crist? I, afirmo que si en el dia a dia vaig lluitant en ser fidel en tot al Crist, fent-me en tot la pregunta: com ho faria Crist? front una situació frontera com és la que estem tractan sabré donar una resposta.
Com ho faria Crist? la pregunta que jo vull fer-me en totes les circumpstàcies de la vida: quan faig la declaració de la renda, quan estic amb la meva família i els fills demanen el meu temps després d’una jornada de treball dura, quan a la feina hem demanen un plus de treball, quan treballo ho he de fer al màxim rendiment. Com Crist, davant de les decicions de cada dia prego i escolto al Pare. I, igual que a l’hort de les oliveres, en situacions extremes voldria rebutjar el calze però hauríem d’acabar sempre dient, com Crist, que no es faci la meua voluntat sinó la Teua.
Pen anar tenint llum per aquestes situacions sovint penso que em demana Déu que encara no li he donat i em pregunto amb Sant Pau, puc dir que visc jo però no só jo sinó que és Crist qui viu en mi?
April 15th, 2009 at 15:43
Gent de bé us recomano mirar aquesta bona pàgina:
www.divinavocacion.blogspot.com
i passar d’una vegada per totes d’aquesta merda anticlerical