EUCARISTIA, SOPAR O ESPECTACLE OBSOLET I AVORRIT?

El teòleg José M. Castillo, en el seu llibre “La utopia de Jesús. Espiritualitat per insatisfets.” De l’Editorial Trota, ens exposa un seguit de reflexions molt interessant i dignes de ser considerades. Quan ens parla de l’eucaristia i la nostra manera de viure-la, fa les següents reflexions:   “Com sabem, l’eucaristia té el seu origen en un sopar de comiat, en la humanitat, en la naturalitat espontània, i també en la profunditat  dels que representa en la vida dels humans el fet de compartir la mateixa taula, el mateix pa i el mateix vi. Es tracta, tal com sabem, del símbol de la vida compartida. Doncs bé, amb el pas del temps, el que va tenir el seu origen en una experiència tan humana i tan entranyable va ser absorbit pel cerimonial religiós, de manera que, a partir de l’Alta Edat Mitja, es va transformar en un solemne ritual en el que resulta difícil i complicat fer comprendre a la gent que allò era el sopar del Senyor. En què s’assembla una missa pontifical, en un marc grandiós de la catedral, al sopar de comiat de Jesús, o simplement als àpats de Jesús amb els seus deixebles i amics? Igualment podríem dir de les eucaristies celebrades en una litúrgia ritual tradicional en que el president queda totalment aïllat dels comensals, separat del poble per la rigidesa de les cerimònies. No sembla exagerat dir que, en el cas concret de l’eucaristia, la religió ha interpretat, ha difuminat i fins ha convertit en opaca la revelació, és a dir, l’Evangeli. D’aquí que la taula compartida de Jesús amb els seus, s’ha convertit en un cerimonial religiós solemne, en un ritual que ha de ser acomplert amb total exigència. Senzillament, la religió i la litúrgia rígida  han desnaturalitzat l’Evangeli i s’han apartat de la senzillesa i significat original”.  Aquestes reflexions fetes per José M. Castillo sobre l’eucaristia, ens condueixen a considerar que el procés de desnaturalitzar l’evangeli, és la constatació més lamentable generada per la religió cristiana en general, però per la religió catòlica molt en particular. L’Església jeràrquica, tota la jerarquia eclesiàstica, és la gran culpable de la descristianització, fonamentalment d’occident, per tant responsable de les moltes desercions de cristians de tota la vida, especialment del jovent que ja no volen saber res de la religió. El més greu, però, és que han aconseguit fer confondre a milions de creients, ja que la majoria no són capaços de discernir entre la fe en Jesús de Natzaret, o sigui entre ser fidels a l’Evangeli o ser fidels a la religió catòlica (als dictats del Vaticà o dels seus funcionaris, bisbes i cardenals, escampats per tot arreu). La religió, i l’Església catòlica d’una manera molt alarmant, ha esdevingut pels cristians dels nostres dies, especialment pels europeus, un veritable entrebanc per seguir tenint vinculació amb el fet religió i amb la fe en el Crist ressuscitat. Jaume Rocabert                           



Recomana aquest article
Imprimeix aquest article

4 Responses to “EUCARISTIA, SOPAR O ESPECTACLE OBSOLET I AVORRIT?”

  1. Silveri Garrell ha escrit:

    Es una de les poques coses en que comparteixo les teories del teòleg Castillo. La historia de la Missa (Sant Sopar) evidentment ha passat per unes evolucions que difícilment la poden tornar als orígens. Però, no ens enganyem, tornant als orígens amb els rituals tampoc conquerirèm més a les ovelles descarriades, i potser ens arrisquem a perdre les poques que tenim al Corral. Poca cosa hi podem fer, ja s’ha predicat l’Evangeli per tot el mon i només ens queda que s’acabi tot i arribi la fi quan Jesucrist torni.

  2. Maria Eugènia ha escrit:

    Silveri, Silveri. Estàs molt pesimiste, per a mi no s’ha fet tot i no ens hem d’asseure esperant que torni Jesucrist.
    Hem sembla que per més desdibuixada que estigui la despedida de Jesús amb el que anomenem Sant Sopar, podem pensar una mica entre tots com pot ser més actual per a nosaltres. De fet celebrar l’Eucaristia entre cristians de grups petits i que entre ells hi ha amistat o vincles de coneixença, ja no es celebra amb tot aquest ritual que no ens agrada. És difícil passar-ho a un nivel general, però no impossible.

    M.E.P.

  3. Jaume Bruguera i Castellnou ha escrit:

    Evidentment que la historia pesa, però els canvis es fan a mesura de que tots els que creiem que pot ser possible ens hi impliquem. L’església com a institució és una part del poble de Déu, els creients, tots hem de fer avançar el que està aturat i obsolet i com que sóc optimista de mena, penso que alguna cosa es velluga.
    L’Eucaristia si no s’entent com un sopar amb Jesús, no té sentit. és un compartir l’aliment que, com a símbol ens uneix a ell i al Pare. El que s’hi ha afegit a sobre, l’únic que ha fet és allunyar-la de la gent i fent-la només entenedora per a uns quants.
    També penso que ja és hora d’acostar aquests canvis a les misses comunitàries, no solament a les de petits grups d’amics, Hem de donar a conèixer a tothom que hi ha una nova església que està obrint camí i trenca esquemes caducs. Fa massa anys, penso, que ens hem reservat les nostres misses per a nosaltres mateixos, ara toca ja obrir portes i finestres. A l’Església instituicional ja se li ha acabat el temps.

  4. Paquita ha escrit:

    He llegit amb goig la idea d’una altra manera de celebrar la missa. Penso que estem molt lluny en les nostres celebracions actuals d’aquella primera en que Jesús s’acomiadava del seus. Per a mi personalment la majoria de vegades em resulta una cosa molt buida i em fa pena.
    Penso que no és cosa que la tinguem d’acceptar sense dir res. Crec que es pot canviar i així ho espero.

Deixar un comentari