EP - Girona

Davant la desgraciada i conflictiva nota feta pública per la CEE i la trista justificació feta pels bisbes catalans, en relació a una més que compromesa i rebutjable alineació episcopal amb els postulats tradicionals del PP en matèria antiterrorista, en relació a la família (matrimonis homosexuals, divorci, avortament), o en relació a la unitat d’Espanya i, conseqüentment, contraris a qualsevol possible reivindicació sobiranista, la nota llegida avui diumenge dia 3 de febrer, en l’homilia de la missa conventual per l’abat Soler, és una petita alegria que ens proporciona el sempre emblemàtic monestir benedictí de Montserrat, o sigui l’Església no jerarquitzada, i un motiu  d’esperança per seguir creient que una altre Església encara és possible.  

Des de l’autoritat moral que tradicionalment ha tingut Montserrat, l’abat Soler reclama diàleg per comptes de confrontació com també reclama que l’Església sàpiga acceptar la pluralitat de la societat, el rol que correspon a les institucions democràtiques i el paper que –des de la misericòrdia- ha de jugar la jerarquia de l’Església.

Església Plural no compartim el pronunciament de la CEE perquè persegueix afavorir una determinada opció política i desqualificar les altres  La nota de la CEE és completament desafortunada i contribueix a la crispació quan destaquen com a risc els processos de reivindicació dels drets nacionals, descarten completament el diàleg amb els terroristes en el procés per aconseguir la pau i neguen el reconeixement de drets a col•lectius discriminats. En canvi, en les seves recomanacions electorals no parlen de l’especulació urbanística i financera, les destrosses ecològiques,  la implicació en les tensions bèl•liques mundials, ni la contribució al liberalisme econòmic que perpetua la pobresa i l’explotació.  Lamentem que aquesta nota tingui de rerafons seguir insistint en incidir des d’una determinada moral confessional en una societat laica i democràtica. 

COMENTARI : AVUI  L’EPISCOPAT ÉS LA VEU DE L’INTEGRISME RADICAL La Conferència Episcopal Espanyola, és dels pocs reductes que encara no han desistit a continuar incidint en les decisions socials i polítiques que es dirimeixen en les institucions democràtiques d’una societat laica i no confessional. Encara no han acceptat que el seu paper apostòlic (que ja fa temps que no exerceixen), és estar al costat dels pobres, dels que sofreixen i dels mes desvalguts i treballar, amb el propi exemple, per l’aplicació de tots i cadascun dels drets que proclama la Carta Magna, perquè en la lluita per l’aplicació dels esmentats drets, hi va implícit la lluita per la justícia i per l’aplicació del missatge evangèlic. (more̷