Núm. 377 d’1 de desembre de 2009

Hem iniciat el temps d’Advent, durant el qual els cristians som cridats a renovar i reviure la nostra esperança. Una esperança en la germanor universal que abraçarà fins i tot l’anyell i el llop, que pasturaran plegats. I que no n’exclourà ni les serps —que el llibre del Gènesi en fa l’encarnació del temptador que aparta l’home i la dona dels camins de Jahvè Déu— fins al punt que les criatures jugaran tranquil·lament sobre el seu amagatall. Així ho canta poèticament el llibre d’Isaïes.
Però, ¿és possible continuar mantenint l’esperança, amb tants anys d’història al darrere i amb el coneixement dels problemes que arrosseguem de generació en generació. ¿Podem continuar sospirant per aquell dia en què les espases es tornaran relles i les llances falçs, en què cap nació no empunyarà l’espasa contra una altra ni s’entrenaran mai més a fer la guerra, en què ningú no farà el mal i el món sencer es comportarà amb justícia i bondat?
I tanmateix, aquest és el projecte de Déu sobre la humanitat. Un projecte que portem inscrit en el cor tots els homes i dones del món en forma d’aspiració que reneix a cada nova generació i que anima tants esforços generosos i desinteressats de servei als pobres d’aquí i d’arreu, de lluita contra les malalties, d’atenció als desfavorits… fins aquell dia en què Déu eixugarà totes les llàgrimes dels nostres ulls i ja no hi haurà més dol, ni crits, ni penes, perquè les coses d’abans hauran passat.
Perquè aquell dia arribarà. I som cridats a alçar el cap ben alt, perquè molt aviat sereu alliberats; alliberats definitivament. Ha parlat el Senyor.
Ha parlat i s’ha compromès. Per a Ell la paraula no és un moviment del’aire ni es redueix a l’expressió d’un bell desig. Fins al punt que la Paraula s’ha fet carn i ha plantat la seva tenda enmig de les nostres, s’ha emparentat amb tota la nissaga humana, ha compartit la nostra història i ha estat víctima dels nostres egoismes. I ens ha permès així de veure la seva glòria: la glòria de Déu, el Pare, que es reflecteix en l’home Jesús de Natzaret. L’esperança de l’Advent troba en el Nadal la seva fermança definitiva. Com trobarà en la Pasqua el seu ple acompliment.
Josep M. Totosaus

SUMARI D’AQUEST NÚMERO

La crisi de l’Esglési. Per Jesús Huguet
La Immaculada Concepció. Per Valentí Fàbrega Escatllar
N’heu sentit a parlar?. Per Florenci Costa i Padró Publicat a «Regio7» de Manresa (12.11.2009)
Biologia, ètica i dret de l’embrió humà. Casimir Martí
Signes d’aquest temps: “Resposta desagraïda”.-“Una Església amable, corresponsable i humil”.-“El santcrist a les aules”.-“Panorama poc evangèlic»”.
Accent. El nostre col·laborador Pere Co-dina ens fa arribar la Pastoral de Quaresma de l’any 2008 de Mons. Piat, bisbe de la diòcesi de Port Louis, a l’Illa Maurici. Una illa africana, que havia viscut en un règim heretat de la cristiandat francesa, inscrit en les lleis pel codi de Napoleó i que a partir de 1968 va esdevenir un Estat laic. El bisbe hi aborda de cara la qüestió de la transmissió de la fe en un temps de ruptura social. I ho fa en un llarg escrit pastoral (10 pàgines de lletra petita) que podria ser traslladat perfectament a la Catalunya d’avui i que haurien fet bé de meditar els nostres responsables abans de tirar endavant un nou catecisme per a infants. Vet-ne ací l’índex: 1. El repte de la transmissió dels valors, avui. 2. El repte de la transmissió de la fe, avui. 3. Passar al «model iniciàtic». 4. Actituds que demana aquest model. 5. Creativitat en la transmissió dels valors. Ens limitem a transcriure’n uns pocs paràgrafs.
I com sempre… “Quadre d’honor i Quarto fosc”, Agenda.
Per subscripcions: elprego@terra.es