Núm. 355-356 d’1 i 15 de gener de 2009

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés Soriano, en una carta pastoral datada el proppassat 6 de desembre i titulada Davant la crisi econòmica, ha ofert als seus diocesans i «a tothom que vulgui escoltar», uns punts de reflexió sobre un problema pel qual tots ens sabem afectats. Es tracta d’un escrit que, pel seu estil planer, s’assembla al que van publicar els bisbes de Catalunya el febrer de 2007, amb el títol de Creure en l’Evangeli i anunciar-lo amb nou ardor, que feia de bon llegir. I s’hi assembla també, i el supera, en la seva brevetat. En la forma en què ha estat divulgat, tot i que l’autor l’anuncia com a «carta pastoral» —denominació que en general fa referència a documents prolixos i atapeïts—, ocupa només les dues cares d’un full Din A4.

Els punts de reflexió van precedits d’unes observacions sobre la configuració d’una crisi de la qual tots tenim notícia: augment dels treballadors que cauen en l’atur, tancament d’empreses, dificultats econòmiques que pateixen multitud de famílies… L’escrit del bisbe subratlla que, fa cinc o sis anys, ja hi havia indicis anunciadors de la crisi (pujada de preus, davallada de la productivitat, especulació immobiliària), que el sector financer ha ocupat «el centre de l’economia» i «s’ha centrat en ell mateix» (és a dir, que persegueix una acumulació il·limitada del capital) i que s’ha posat de manifest un progrés econòmic inconsistent, fals i creador de desconfiança. En les reflexions que ofereix, el bisbe ha acudit a criteris procedents de la denominada doctrina social de l’Església catòlica, la qual, per una banda, insisteix en la necessitat de regular els processos econòmico-financers i d’orientar-los «a la consecució del bé comú de la família humana»; i, per altra, denuncia els «mecanismes econòmics, financers i socials injustos»: la recerca de beneficis radicalment abusius i la utilització dels recursos financers amb la finalitat predominant d’una acumulació del capital, sense respectar el factor humà del treball com a element principal de la producció.

En el quadernet que inclou aquest número doble ens plau oferir el text sencer d’aquest escrit pastoral, acompanyat d’elements de reflexió aportats per Leonardo Boff. També hi trobarem un interessant article del pare Francesc Abel. En tots dos documents ens hem permès petites intervencions redaccionals.

Casimir Martí

SUMARI D’AQUEST NÚMERO

Som un poble ben especial. Per Jesús Huguet
Les dones de l’arbre genealògic de Jesús. Per Valentí Fàbrega Escatllar
En la mort d’Ermengol Passola. 
El dret a conèixer els drets i a fer-los valer. Per J.T.
La dona dels sis braços.
Els drets humans: quins?
Situacions típiques i perspectives de treball. Per Josep Frigola, col·laborador de Justícia i Pau
Nova col·lecció de clàssics cristians. Per Joan Llopis
Signes d’aquest temps: “El Nadal de les CCPS a València”.-“Reflexió nadalenca”.-“El cap i el cor”.- “El Moviment Cristià Comunitari de Manresa…”.-“Una «Nota» de bon sentit”.
Accent. Amb ocasió de l’anomenat conflicte que es viu a la franja de Gaza hem rebut diversos comunicats. Publiquem, per la seva significació, el que porta data de l’1 de gener i que va avalat per les signatures dels «patriarques i responsables de les esglésies a Jerusalem», tretze en total. Es titula «en l’actual situació de devastació a Gaza». Ho fem amb goig acrescut pel que suposa d’actuació conjunta de les diverses confessions cristianes.
I com sempre… “Quadre d’honor i Quarto fosc”, Agenda.
Per subscripcions: elprego@terra.es

Núm. 354 de 15 de desembre de 2008

Allà al començament el Pare es va fiar d’Adam, i tots en sabem el resultat. Però al Creador res no l’escarmenta i, arribada l’hora, confia a la humanitat el seu Fill Estimat: ell sí que l’entén i, fet un de nosaltres, sabrà agrair i proclamar des d’aquest món la immensitat del seu amor. L’aposta, però, ha estat alta: donar el seu Fill als homes i que en facin el que vulguin. Llavors, entre tots li hem fet de tot i ell mai no ha protestat: d’això es tractava, precisament: «Jo em consagro a mi mateix per ells» (Jo 17,19), diu quan arriba la passió. La impotència del Nen és la mesura de la confiança del Pare i del seu amor als homes.

També entre tots li hem muntat aquests festivals nadalencs. Són ben seus i ben nostres. És important que no ho oblidem: nosaltres l’hem fet arribar fins aquí. I no seria bo cercar-lo fora d’aquí, perquè no el trobaríem. Ell és aquí i segurament, almenys a occident, en la manifestació més universal del seu misteri.

Perquè el misteri hi és: els cants dels àngels a Betlem i la fugissera glorificació a la muntanya són el fons lluminós d’una vida d’obediència al Pare i d’amor eficient als homes: aquest nen s’abraçarà amb els leprosos, farà canviar de vida als pecadors, proclamarà que el gest d’amor més petit té un pes infinit de glòria, proclamarà una ètica concreta apartada de l’esperit de domini i orientada vers l’amor fratern…(vg. Josep M. Rovira Belloso, comentari a la festa de Crist Rei) i, afeixugat pel pes de la humanitat desorientada i pecadora, consumarà la seva obra morint, perdonant, a la creu. Heus aquí uns quants punts de reflexió.

No es tracta doncs de fugir del brogit, sinó de capbussar-nos-hi i arribar a trobar, allà sota, la font del riu silenciós de la vida. «Cantant de goig sortireu a buscar l’aigua de les fonts de la salvació» (Is 12,3). Qui sap si no caldria encara una mica més de soroll, de despropòsit nadalenc, per sacsejar uns creients mesells que no acabem de descobrir el do de Déu.

Bon Nadal!

 Francesc Vergés i Tuset

SUMARI D’AQUEST NÚMERO

¿Jesús de Natzaret o Jesús de Betlem?. Per Valentí Fàbrega Escatllar
Drets humans i violència de gènere. Per Sefa Amell
ESGLÉSIA, OBLIT I JOVES. Per Francesc-Marc Àlvaro («La Vanguardia, 1.12.2008, p. 22)
Guerra civil: implicació de l’Església. Per Casimir Martí i Josep M. Totosaus
Signes d’aquest temps: “A bon sant s’encomana!”.-“Un llibre sobre el contenciós del Museu de Lleida”.-“Una manera de veure diferent de la nostra”.- “Nadal en temps de crisi”.
Accent. L’oració de petició, pedra de toc de la fe. Tan lligada està la petició a l’oració que aquesta ha estat definida com «aixecar el cor cap a Déu i demanar-li gràcies». No és estrany. Jesús ens invita a l’oració dient: «Demaneu i se us donarà», i ell mateix pregà demanant al Pare: «Allunyeu de mi aquest calze».
I com sempre… “Quadre d’honor i Quarto fosc”, Agenda.
Per subscripcions: elprego@terra.es