Núm. 350 de 15 d’octubre de 2008

També a mi em va sorprendre desagradablement que Benet XVI –a l’homilia de la missa d’inauguració del Sínode de Bisbes, a la basílica romana de Sant Pau Extramurs, el diumenge dia 5 d’octubre– es referís a «la fredor i la rebel·lió de cristians incoherents» i, a continuació, sentenciés: «A conseqüència d’això, Déu, sense desdir-se per res de la seva promesa de salvació, ha hagut de recórrer freqüentment al càstig». És un llenguatge amenaçador, que ens retorna a la duresa i tenebror religiosa dels temps de l’Antiga Aliança i que reclama, per part tots els cristians, depurar-lo i ajustar-lo, com va fer Jesús tant en el Sermó de la Muntanya (s’ha dit…, doncs jo us dic….) com en la seva actuació com a bon pastor, preocupat per la recerca de l’ovella perduda. Vegeu també l’article del nostre col·laborador Valentí Fàbrega a les pàgines 2-3.

En realitat, l’homilia és un comentari profundament religiós de l’evangeli d’aquell diumenge (la paràbola dels vinyaters homicides). L’assassinat del fill de l’amo de la vinya per fer-se amb l’herència no solament fa al·lusió a un acte indubtablement injust, sinó que, en la intenció de Jesús, narrador de la paràbola, expressa un refús de Déu per part d’aquells vinyaters i indica alhora el misteri de la seva pròpia creu, misteri consolador, perquè garanteix que el mal i la mort no tenen l’última paraula en la vida humana. Aquests són els dos punts entorn dels quals es desplega l’homilia papal en la seva primera part. Benet XVI, sense abandonar del tot el to d’amenaça, torna a referir-se implícitament al refús de Déu en aquesta lamentació: «Nacions que en temps passats havien estat riques en fe i en vocacions van perdent ara la pròpia identitat sota la influència deletèria i destructiva  d’una certa cultura moderna».

En els fragments d’aquesta homilia reproduïts a l’última pàgina d’aquest número d’«El Pregó», els lectors trobaran en la seva literalitat les frases sobre els cristians incoherents i sobre la cultura moderna situades en el seu context immediat. I cadascú podrà fer la seva reflexió sobre la necessitat de reconèixer que Déu, tal com el presenta Jesús, no és un sobirà arbitrari i venjatiu; que respecta la nostra llibertat, fins i tot quan en fem mal ús; que aquest mal ús pot arribar a comprometre la totalitat de la nostra vida fins a inhabilitar-nos per a fer cas de la bona notícia de l’amor salvador de Déu; i que necessitem poder contemplar la complexitat de la vida amb la mirada del bon pastor.

Casimir Martí

SUMARI D’AQUEST NÚMERO

El perfum d’unes flors. Per Salvador Torres
Guerra i violència a l’Antic Testament. Per Valentí Fàbrega Escatllar
Itinerari d’«El Pregó», 301-350.
Signes d’aquest temps: “Catanuya Ràdio”. -“Redes cristianas”. -“Menjar i beure és més que menjar i beure !»”. -“Espai Obert”. -“Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat”. -“Un altre símptoma de canvi profund”. -“Abusos”
Accent. Tal com dèiem a l’article de la primera pàgina, transcrivim alguns paràgrafs de l’homilia del Papa Benet XVI  a l’homilia de la celebració que inaugurava el Sínode de Bisbes perquè es pugi veure el context immediat d’algunes de les seves expressions que han estat destacades i comentades pels mitjans de comunicació. —C.M.
I com sempre… “Quadre d’honor i Quarto fosc”, Agenda.
Per subscripcions: elprego@terra.es

Núm. 349 l’1 d’octubre de 2008

«No sorprèn que tota la classe política sense excepcions, començant pel seu coetani Jordi Pujol, amb el que tant havia col·laborat, el lloés i exaltés els seus mèrits, ja que tots li deuen moltes coses», llegíem el dissabte dia 4 d’octubre en el requadre amb què s’obria la p. 2 de «La Vanguardia», titulat «Un bisbe del poble». Aquesta unanimitat també la vam veure a la celebració exequial a la catedral. Deixant-ne de banda els motius (qui sap si, en més d’un cas interessats), valdria la pena preguntar-nos si els nostres polítics no ens estan dient, també, que desitgen una altra mena d’Església, amb uns bisbes més senzills, oberts i dialogants.

Perquè, ¿què diuen els elogis? El President Montilla parla d’«una gran pèrdua per a l’Església catalana i per a Catalunya (….) Va ser una persona molt pròxima als ciutadans que més ho necessitaven, una persona progressista, compromesa amb la gent i compromesa amb el seu país» («Avui, 4.10.2008, p. 28). Ell mateix, juntament amb el seu Govern elogien «la proximitat del bisbe Carrera a les classes populars i el seu caràcter dialogant en defensa dels valors democràtics» («La Vanguardia», 4.10.2008, p. 4). «Va acollir i va dialogar amb tota mena de polítics, tots els qui lluitaven per un canvi de règim i a favor de la democràcia, també els comunistes», deia el Vicepresident Josep-Lluís Carod Rovira i subratllava el seu «sentit de país» («Avui, 4.10.2008, p. 28), la seva actitud «patriòtica i democràtica» i la seva defensa dels drets «de la gent més vulnerable» (id. 5.10.2008, p. 30). També l’alcalde de Barcelona parlà del seu tarannà «dialogant amb tots els sectors» (id.), mentre Antoni Duran Lleida destacava la seva condició de «pastor d’un carisma i un compromís excepcional».

El President Jordi Pujol va escriure: «El bisbe Carrera ha Estat un molt alt representant d’aquesta Església que fou una promesa per al nostre país i que és objecte d’arraconament, però que segueix essent una esperança. Que no hem de permetre que sigui ofegada. Ens hem de comprometre que no ho sigui. Ens hi ajudarà ser fidels a la seva manera de fer i de ser» («Avui», 4.10.2008, p. 29). I Joan Rigol escrivia: «¿És l’Església catalana capaç d’aportar a la nostra societat tan complexa els valors morals que la configuraren històricament? El bisbe Carrera s’hi havia compromès («La Vanguardia», 5.10.2008, p. 31).

A part d’alegrar-nos de tanta unanimitat en l’elogi, farem bé de treure’n les conseqüències.

Josep M. Totosaus

SUMARI D’AQUEST NÚMERO

Causes externes o internes, de la crisi eclesial?. Jesús Huguet
Els cismes d’ahir i l’estabilitat d’avui. Valentí Fàbrega Escatllar
L’Estat espanyol i el comerç d’armes.
Observacions a la visitadel Papa Benet XVI a França.  Carles Mascaró
Les obres d’art de Lleida per la via civil. Josep M. Totosaus
Signes d’aquest temps: “Notícies d’Euskadi”. - “Sobre el nomenament de bisbes”.-“El somriure de la Mercè»”. “ També és Catalunya”. - “ «La nació és la llengua»”.
Accent. Publiquem avui en aquesta secció l’article que Salvador Pié, teòleg i expert nomenat per al Sínode de Bisbes d’aquest any, ha escrit per al Full parroquial del 5.10.2008 sobre un punt central del document preparatori: el centre del Cristianisme no és el Llibre —la Bíblia—, sinó Jesucrist, és a dir, la Paraula feta carn. Per això, tot i la importància que hi té, no es pot dir que el cristianisme sigui pròpiament una religió del Llibre. I per la mateixa raó la Bíblia sencera l’hem de llegir a partir de Jesucrist i l’hem de passar sempre per aquest filtre decisiu.— C.M.
I com sempre… “Quadre d’honor i Quarto fosc”, Agenda.
Per subscripcions: elprego@terra.es