Núm. 330 del 15 de desembre 2007

Per aquestes dates són moltes les manifestacions artístiques que ens acosten al misteri del Nadal. De totes elles recomanem especialment per la seva tradició, antiguitat i qualitat L’Estel de Natzaret, de Sarrià, que enguany inicia el segon centenari. És un espectacle en forma d’opereta, en el qual la lletra de Ramon Pàmies i la música de Miquel Ferrer s’enllacen per expressar l’eterna lluita entre el bé i el mal, el missatge del fill pròdig i el naixement de Jesús des de l’anunciació fins al portal de Betlem. Hi intervenen més de 100 actors, entre actors pròpiament dits, cantants, instrumentistes i ballarins, tots voluntaris i la majoria amateurs, però amb una gran qualitat artística. Gràcies a la celebració del Centenari, s’ha recuperat la música en directe, tant la part orquestral com els solistes vocals, el cor i el cos de ball. Podreu gaudir d’aquest magnífic espectacle els dies 22, 23, 29 i 30 de desembre del 2007 i els 12 i 13 de gener del 2008 al teatre del Centre Parroquial Sant Vicenç de Sarrià (c. Pare Miquel de Sarrià 8. Barcelona. Tel. 93 203 97 72). És un espectacle recomanat per a totes les edats i ideal per anar-hi en família. No us ho perdeu!

Montserrat Morera

SUMARI D’AQUEST NÚMERO

Lectura. Per Joan Llopis
L’home Déu. Per Francesc Vergés Tuset
El bou i l’ase del pesebre. Per Valentí Fàbrega Escatllar
Sobre l’obligació de la sonda nasogàstrica. Per Jesús Huguet
Preguntes, respostes i excepcions. Per J.T.
Sobre la vida i la mort. Per Ramon M. Nogués
Signes d’aquest temps: “Cristians valencians al Puig”. -”Memòria i reconciliació”.- “«La Cope, els catòlics i la creueta»”.
BON NADAL ALS NOSTRES LECTORS
Accent. recollim en l’Accent un text de la revista «Iglesia viva» (n.231, juliol-setembre 2007, pgs 49-54 reprodueix una entrevista amb el teòleg Claude Geffré sobre la necessitat d’una nova teologia del pluralisme religiós.
I com sempre… “Quadre d’honor i Quarto fosc”, Agenda.
Per subscripcions: elprego@terra.es

Núm. 329 de l’1 de desembre 2007

Del cardenal Rouco, se’n va parlar a «El Pregó» en ocasió de les decisions que va prendre fa pocs mesos, de suprimir la parròquia de San Carlos Borromeo (diòcesi de Madrid), arran de suposats abusos en els aspectes litúrgic i catequètic que hi tenien lloc (núms. 314 i 315, 15.4 i 1.5.2007, pgs. 1 i 6-7, respectivament). A mitjan novembre d’enguany, ens ha arribat de bona font la notícia que aquelles confrontacions han quedat superades. Sense que cap comunicat oficial hagués desmentit els canvis anunciats en la nota informativa del 2 d’abril, el 4 de novembre, dia patronal de la parròquia, s’arribà a l’acord. El cardenal Rouco es convidà a sopar al lloc de residència dels tres capellans encarregats i, sense donar cap altra explicació, els anuncià que la parròquia es convertiria en un «Centre pastoral», que podien continuar en totes les activitats que hi desplegaven i que, dels llibres de registre de les celebracions sacramentals de casaments i bateigs, se’n faria càrrec una parròquia veïna.

Anunciar aquest final feliç és un deure imposat per l’honradesa informativa. Al seu dia, es va denunciar a «El Pregó» el caràcter arbitrari de la contundència i de la severitat amb les quals el cardenal Rouco havia actuat en aquell cas, si es comparaven amb la complaença i la complicitat amb què es comportava en relació amb els periodistes de la COPE que, en l’emissora radiofònica dels bisbes, utilitzaven la mentida, l’insult, les insidies i les calúmnies. Hi ha motius per continuar estant en desacord amb Rouco en el cas de la COPE. Però no seria just deixar de reconèixer públicament la satisfacció que causa el seu canvi d’actitud en la seva relació amb els tres capellans que presten els seus serveis a la parròquia de San Carlos Borromeo i amb la gent que hi acudeixen.

Fins aquí, la cara. La creu la posa de manifest un altre esdeveniment tan real com els anteriorment citats. El dia 17 de novembre, a través d’un comunicat de l’arquebisbat de Madrid, es va donar a conèixer el nomenament de Juan Antonio Martínez Camino com a bisbe auxiliar de Madrid. En les seves actuacions com a portaveu de l’episcopat espanyol entre l’any 2001 i l’actualitat, Martínez Camino ha presentat la imatge d’una Església prepotent i agressiva, pròpia dels temps preconciliars en què les autoritats eclesiàstiques reclamaven de l’Estat, no pas la llibertat per viure i proclamar la fe, sinó privilegis civils. La creu: són lamentables tant la decisió del cardenal Rouco de promocionar aquest personatge, com també, i més, el sistema de nomenaments episcopals vigent en l’Església catòlica.

Casimir Martí

SUMARI D’AQUEST NÚMERO

Lectura. Per Joan Llopis
El silenci dels màrtirs. Per Valentí Fàbrefa Escatllar
La llei de la memòria històrica. Per Jesús Huguet
Lliço de Teresa de Calcuta. Per Joaquim Gomis
Demanar Perdó. Per Casimir Martí
Signes d’aquest temps: “Un personatge evangèlic”. -”El pedestal de les estatues”.- “«Des del Carmel de Vilafranca»“. -”La terra, casa comuna”
Accent. recollim en l’Accent un petit text titulat «Repasando el pasado», del conegut jesuïta J.I. González Faus.
I com sempre… “Quadre d’honor i Quarto fosc”, Agenda.
Per subscripcions: elprego@terra.es