Una crítica desaforada i deshonesta contra Alfons Comín
Núm. 366 de 15 juny de 2009
L’autor del llibre La cruz y el martillo. Alfonso Carlos Comín y los cristianos comunistas (Barcelona 2009), Francisco Martínez Hoyos, ens el féu arribar en persona a «El Pregó». De cara a una eventual presentació, em vaig encarregar de fer-ne una lectura, perquè tenia coneixement de la seva tesi doctoral sobre la història de la JOC masculina i femenina a la diòcesi barcelonina en la dècada dels 1960, puix que vaig formar part del tribunal acadèmic que la va judicar a la Universitat de Barcelona l’any 1999. El meu criteri de no parlar-ne, per tal d’evitar contribuir a la seva difusió, va ser acceptat pels responsables de la revista. Però hi hem retornat i hem reconegut l’ambigüitat del silenci. Vet aquí, doncs, la meva crítica, fundada en raons que pertanyen a dos camps, el de la historiografia i el de l’ètica.
En aquella tesi doctoral, l’autor donava un tractament privilegiat a la narració de fets particulars i anecdòtics, i a la descripció de l’organització, de la ideologia i dels mètodes educatius de la JOC com si fossin realitats estàtiques, en perjudici de l’esforç per comprendre-les en el procés evolutiu que havien presentat a través dels anys, i en els dinamismes de fons, de durada mitjana i llarga, que s’hi manifestaven. Tot això, en aquell moment, li ho vaig comunicar oralment i per escrit. Al nou llibre de l’autor, les opinions sobre Comín, sol·licitades a una multitud de testimonis, presenten un caràcter també inevitablement fragmentari, perquè cada testimoni expressa la seva impressió personal, sense pretensió ni oportunitat de fer un judici global de la biografia de l’Alfons, i molt menys, de situar amb el degut rigor l’experiència de la seva relació amb ell en un període determinat de la seva evolució biogràfica. La suma i l’acumulació d’aquestes opinions, i la interpretació que l’autor en fa, empenyen el lector a sentir-se introduït en l’ambient de xafardeig característic de moltes reunions de tertulians.
Hi ha en joc, a més a més, l’ètica, la qual, d’aquests plantejaments, en surt atropellada. Sobre la vida de Comín en el pla individual i familiar, i sobre la seva conducta i les seves intencions com a ciutadà i com a creient, l’autor fa comentaris falsos i injuriosos, que voregen la calúmnia. Ho indico sense detallar-ho, després d’haver fet comprovacions. Els testimonis recollits porten a la llum no sols aspectes de la persona sobre la qual opinen, sinó també, en una bona part, l’estat d’ànim de l’opinant. Més encara. Posats en mans de l’autor, la interpretació que en fa reflecteix un sentit molt deficitari de l’estètica i de la moralitat. Només en posaré un exemple. La fotografia número 4, situada a les pàgines finals del llibre amb cinc altres retrats en blanc i negre, presenta el rostre de Comín mig de perfil, intensament ennegrit. A mi em fa l’efecte de veure-hi una expressió de tristesa o de sentir-se acorralat. El peu de la fotografia és una mostra de la tonalitat de tot el llibre. L’autor hi transcriu un text que, sense indicar amb precisió d’on l’ha tret, ni tampoc el sentit que hi volia donar l’opinant, diu: «Maurici Serrahima, en sus diarios, habló de la expresión casi feroz de Comín». Per portar l’aigua al seu molí, l’autor del llibre que comento cau en la vulgaritat i en la mesquinesa de camuflar-se darrere en Serrahima, una persona profundament respectuosa i delicada que no està en condicions de matisar o de rectificar, i, sense escrúpols, el manipula. El llibre, tot ell, put.
Tot sigui dit: l’estil literari de l’autor té ritme i agilitat. Llàstima que en faci ús en una causa que calia haver abordat amb recursos de magnanimitat, de rigor i de finor investigadora i interpretativa.
Casimir Marti
SUMARI D’AQUEST NÚMERO
Pere i Pau: dos sants inseparables. Per Valentí Fàbrega Escatllar
Mossèn Modest Prats: homenatge merescut.
Els tretze poders del Vaticà (II). Per Xabier Pikaza
Signes d’aquest temps: “El van portar a vendre….!”.-“Uns altres llimbs?”.-“Un fòrum de capellans a Astúries”.-“A «rebuf» de l’article de Pere Codina”.-“Els regals i el Regal”.-“Ja tenim el triplet consolidat”.
ACCENT. «LES comissions i associacions de Justícia i Pau de les diòcesis de Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida, Sant Feliu, Terrassa, Vic, Mallorca i Menorca, reunides en la trobada anual, hem debatut sobre les causes i conseqüències de l’actual crisi econòmica global i volem fer públiques les següents reflexions». Així comença la «Declaració de Ciutadella», Per unes finances ètiques globals, datada el 17 de maig del 2009. N’oferim unes mostres.
I com sempre… “Quadre d’honor i Quarto fosc”, Agenda.
Per subscripcions: elprego@terra.es
Recomana aquest article
Imprimeix aquest article
