Una Església plural
Núm. 369-370 d’1 i 15 d’agost de 2009
El nostre col·laborador Valentí Fàbrega planteja, en aquest número, la qüestió dels cismes en l’Església. Ens havíem avesat a mirar-los simplement com una realitat que pertany a la història. De fet, després del Concili Vaticà II, només hi ha «germans separats»; però ja no parlem d’«heretges» ni de «cismàtics». I tanmateix..!
En l’Església catòlica d’avui, ens diu Valentí Fàbrega, hi ha tota una pila de cristians que sense fer remor, van deixant de puntetes les directrius d’una jerarquia inflexible, autoritària i sense credibilitat, que es va allunyant de fet de l’esperit del Papa Joan XXIII i del concili Vaticà II, en la qual han perdut la confiança i que, als seus ulls, ja no té autoritat. I, a l’altra banda, hi ha aquells cristians que troben la jerarquia massa tova i condescendent amb la modernitat, que anhelen tornar al passat i que fan pinya en uns grups que els ofereixen un recer protector. I això arriba al seu punt àlgid en els lefebvrians, els quals qüestionen obertament decisions importants del Concili Vati–cà II, tant en qüestió de fe com de costums, i que en la seva acceptació de la tradició de l’Església arriben només fins al missal de Sant Pius Vè, el concili Vaticà I i el jurament antimodernista i que s’han organitzat en església pròpia i amb jerarquia pròpia, amb bisbes ordenats al marge de la Santa Seu.
Però no tot s’acaba aquí. També hi ha cristians que treballen a l’Església, tot i mantenir posicions crítiques amb les decisions de la jerarquia. Posem per cas sobre la «Humanae Vitae». Un botó de mostra ens el presenta Jesús Huguet. Hi ha, i és un exemple, el Grup de Rectors del Dissabte, de València, que dialoguen amb el nou bisbe. Hi ha missioners que es passen la vida treballant pels altres. Hi ha testimonis cristians a casa mateix, i tan diferents com Josep Dalmau o Frederic Bassó… (i no oblidem la crida que ens adrecen els bombers que han donat la vida pels altres). En resum, que entre els que surten de puntetes i els que ho fan de manera vistent i creant-se una estructura pròpia, no hi ha només una massa submisa i acrítica, sinó també persones que van fent la seva via amb consciència crítica i malden per fer present el testimoni de Jesús ben arrelats en la societat actual. Una Església, doncs, malgrat tots els esforços uniformitzadors, ben plural i diversa. Les pàgines d’aquest número en deixen constància.
Josep M. Totosaus
SUMARI D’AQUEST NÚMERO
Cismes d’avui i d’ahir. Per Valentí Fàbrega Escatllar
Petits grans herois. Per Francesc Balcells i Llobera
Anticoncepció i cristianisme. Per Jesús Huguet
Les memòries de Josep Dalmau. Per Fèlix Martí
Signes d’aquest temps: “La implantació del catecisme Jesús es el Señor”.-“Els despropòsits del finançament”.-“Entre el palau i la residència”.-“Un home de Déu”.-“Elogi dels missioners”.-“De València”.
ACCENT. Recollim avui l’article de Joa-quim Gomis, titulat Paraules avui incomprensibles de l’«Última pàgina» de Missa Dominical, any XLI, 2009, número 9. Benet XVI reuní a començaments de la passada Qua-resma el clergat romà per sotmetre’s a les seves preguntes i provar de respondre-les. Amb la bona voluntat d’«acostar-me a la realitat de la qual en el Palau apostòlic s’és una mica distant». Una confessió de la qual ningú no dubta i que potser recents esdeveniments confirmen. Però és bo que el Papa ho reconegui públicament (i un bon senyal d’això és que sovint les seves respostes comencessin amb un humil «no sé si he comprès la seva pregunta»).
I com sempre… “Quadre d’honor i Quarto fosc”, Agenda.
Per subscripcions: elprego@terra.es
Recomana aquest article
Imprimeix aquest article
