Dues perspectives
Núm. 371 d’1 de setembre de 2009
La recent mort del capellà i escriptor Jesús Urteaga m’ha dut a la memòria l’impacte que va produir en els ambients catòlics dels anys cinquanta el seu llibre El valor divino de lo humano. En aquell moment va representar un canvi de mentalitat en la manera d’entendre i de practicar la vivència i la transmissió de la fe cristiana en el món modern, canvi de mentalitat que va anar conduint l’Església sencera fins al gir copernicà que en molts aspectes va suposar el Concili Vaticà II.
Tant el llibre d’Urteaga com els documents del Vaticà II se situen en una perspectiva que, en comptes de partir de la convicció de posseir la veritat absoluta, ho fa des de la recerca humil dels diversos fragments de veritat que hi ha en les realitats humanes, vistes, això sí, a la llum de la fe, la qual, ens «conduirà cap a la veritat sencera» (Joan 16,13). És molt diferent aquesta perspectiva de la que, durant molt de temps en la història de l’Església i encara no del tot superada en certes orientacions del mateix magisteri jeràrquic, dóna per descomptat que la fe en Déu i l’adhesió als dogmes autoritza els creients a establir normes inapel·lables de conducta per a tots els membres de la família humana.
No ho creia així el papa Joan XXIII, el qual, en el discurs d’obertura del Concili (publicat darrerement, juntament amb l’encíclica Pacem in terris pel Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona), després de desautoritzar els qui voldrien imposar des de dalt les normes de l’Església, afirmava que «en el curs actual dels esdeveniments, en què la societat humana sembla que va cap a un ordre nou, val més reconèixer els designis misteriosos de la Providència divina, que, a través de la successió dels temps i de les accions dels homes, la major part de vegades, sense que ells ho esperin, aconsegueixen el seu determini».
Cal recuperar la vigència de la perspectiva que parteix de baix, de la mateixa realitat humana, maldant colze a colze amb tots els homes i dones de bona voluntat per trobar la veritat, i abandonar definitivament la perspectiva que parteix de dalt, de la possessió d’uns principis que es volen imposar a tothom. Només així els membres de l’Església podrem viure i proposar la fe enmig del món.
Joan Llopis
SUMARI D’AQUEST NÚMERO
Tres testimonis. Per J.T
Dels pobres i de Déu. Per P.C
Opció pels dèbils. Per O.D
Recordant-te, agraint-te, estimant-te…. Per G.E
Catalunya i els seus sants. Per Valentí Fàbrega Escatllar
La nova catequesi que esperàvem. Per Pere Codina
Signes d’aquest temps: “Les polítiques socials de Zapatero”.-“Benedicció de piolets a més de 3.000 mts.!”.-“Acompanyar”.-“La celebració de la missa en el ritu extraordinari”.
ACCENT. PERE Codina, en el seu article, es refereix al Projecte Global de Pastoral Catequètica elaborat pel Secretariat Interdiocesà de Catalunya i les Illes Balears per encàrrec de la Conferència Episcopal Tarraconense i del Concili Provincial de l’any 1995, fet públic l’any 2000 i assumit per la Conferència. És un document extens, del qual en reproduïm aquí uns pocs paràgrafs perquè el lector es faci càrrec del seu to i el seu abast.
I com sempre… “Quadre d’honor i Quarto fosc”, Agenda.
Per subscripcions: elprego@terra.es
Recomana aquest article
Imprimeix aquest article
