La informàtica a les aules: repte i lliçó
Núm. 372 de 15 de setembre de 2009
La progressiva introducció de la informàtica, en les escoles i a la societat en general, representa molt més que una simple novetat. Es tracta d’un nou esglaó en un aspecte tan fonamental de la vida humana individual i social com és la comunicació.
Primer va ser la comunicació oral; després va venir l’escrita; un nou pas el va constituir la impremta; ara arriba la informàtica. Cada nou esglaó no elimina els anteriors, sinó que ve a sumar-s’hi, no sense sacsejar-los i ressituar-los.
Fa anys que es constata la falta d’atenció dels alumnes. Les explicacions del mestre se’ls fan pesades i semblen incapaços de mantenir l’atenció amb continuïtat.
De seguida «desconnecten». Les pantalles, en canvi, els atreuen com un imant: quantes hores no es passen al seu davant! Ara tindran l’ordinador amb pantalla a la classe, amb tot el seu poder d’atracció. Pot ser un guany. Sempre i quan el seu ús i els seus continguts siguin els que han de ser.
Perquè passar de fer llibres, per il·lustrats que siguin, a fer materials audiovisuals no és com bufar i fer ampolles o bé com tocar una tecla d’ordinador. Les editorials (editorials o les productores?) tenen una tasca important i delicada, que no hauria de sucumbir davant el negoci que se’ls obre.
La comunicació oral i el llibre no queden ara arraconats; com no ha de quedar menystinguda la memòria. Però sí que s’han de ressituar i tots tres mitjans s’han d’integrar harmònicament. Als mestres els correspon assegurar-ho en la mesura posible.
Sigui com sigui, som en un canvi de paradigma irreversible. Els estris audiovisuals, ¿tenen una influència en l’estructuració del cervell, com la tenen les manualitats, tal com va estudiar la pedagoga Maria Montessori i tal com ja havíem comprovat, per exemple, amb l’ús del ganxet o dels boixets?
La comunicació s’enriqueix i canvia a la societat i a l’escola. ¿I a l’Església? La crisi del llenguatge religiós, del llenguatge catequètic i litúrgic, que arrosseguem de fa anys, ¿no està demanant a crits un replantejament a fons, ni que sigui a base d’assaigs successius i ben meditats? Recordem la Biblia pauperum (la Biblia dels pobres) de les escultures i els vitralls medievals. O l’esforç que van representar els anys trenta aquells cartells catequístics de l’editorial Vilamala. L’Església havia estat una gran comunicadora. ¿És que avui n’ha perdut la facultat?
Josep M. Totosaus
Sant Jaume, germà del Senyor. Per Valentí Fàbrega Escatllar
Turquia. Per Enric Cirici
La fe cristiana en la societat actual. Per C.M.
En quin món tractem avui de viure la fe cristiana.
La fe cristiana
L’Església
El futur
Signes d’aquest temps: “Record del bisbe Josep Maria Guix”.-“Projectes oberts i audaços”.-“Déu, la fe i el dubte”.-“Cristianisme i país”.
Accent. La premsa ha anat informant un dia i una altre del comportament dels grans bancs americans que han provocat la gran crisi econòmica. Ara, quan fa un any que el gran banc novaiorquès Lehman Brothers va sofrir el col·lapse, i quan els bancs actius retornen a les velles pràctiques, el President Barack Obama va parlar amb energia sobre aquestes qüestions. Aprofitem la informació que en donava «El País» el 15 de setembre, signat per Sandro Pozzi des de Nova York, per fer-ne un petit extracte. De fet, ja és hora de parlar amb claredat des de llocs autoritzats sobre els abusos dels bancs i els sous i sobresous dels grans empleats. De parlar clar i d’actuar amb fermesa. ¿Es farà?
I com sempre… “Quadre d’honor i Quarto fosc”, Agenda.
Per subscripcions: elprego@terra.es
Recomana aquest article
Imprimeix aquest article
