¿Torna el capellà d’abans?
Núm. 373 d’1 d’octubre de 2009
«Existeix actualment a l’Església europea, i potser també a l’americana, una ratlla de divisió, i potser de fractura, que (….) introdueix les que jo anomenaré un “corrent de componenda” i un “corrent de contestació”». El primer, «que resulta predominant en el postconcili», es mira amb bons ulls la secularització i s’esforça per trobar-hi «valors de forta densitat cristians», tals com «la igualtat, la llibertat la solidaritat, la responsabilitat». El segon, que emergeix «a partir dels anys vuitanta» i s’aferma «sota la influència de Joan Pau II», convida a distanciar-se’n, perquè «considera que les diferències o les oposicions, sobretot en el camp ètic, esdevindran més marcades cada dia. Proposa, doncs, un model alternatiu al model dominant i accepta de jugar el rol duna minoria contestatària». Així s’expressava monsenyor Jean-Louis Brugués, secretari de la Congregació per a l’Educació Catòlica en la trobada anyal dels rectors de seminaris pontificis que va tenir lloc a Roma a primers de juny (vegeu «Adista», n. 73, 4.7.2009, p. 7).
Segons monsenyor Brugués , la mateixa ratlla divisòria es retroba entre aquells que truquen a les portes dels seminaris catòlics, per bé que «els candidats de la primera tendència esdevenen cada dia més escassos, amb gran desplaer dels sacerdots de les generacions més grans». De fet, la major part d’aquests candidats «són portadors d’una preocupació d’identitat (….): identitat cristiana —¿en què ens hem de distingir d’aquells que no comparteixen la nostra fe?— i identitat del sacerdot». Aquesta tendència, reforçada «molt considerablement, però encara no esdevinguda predominant», és la que els rectors dels seminaris pontificis haurien d’encoratjar i sostenir: «Més que no el pas d’una generació a una altra, heu d’assegurar el transit harmònic d’una interpretació del Concili a una altra, i, tal vegada, d’un model eclesial a un altre. La vostra posició és delicada, però és absolutament essencial per a l’Església. (No estaria fora de lloc preguntar-nos què hi ha d’aquesta «política» en els nostres seminaris).
La mateixa revista feia notar la consonància del discurs de monsenyor Brugués amb la Carta als Preveres del Papa Benet XVI, que recull «Documents d’Església» (n. 945, 1.8.2009, pgs. 449-455). Com diu a l’inici, «He decidit convocar oficialment un “Any Sacerdotal” en ocasió del 150 aniversari del dies natalis de Joan Maria Vianney, el Sant Patró de tots els rectors del món». Aquest Any es va iniciar el divendres 19 de juny passat, solemnitat del Sagrat Cor de Jesús, i s’acabarà per la mateixa solemnitat de l’any 2010. Els nostres bisbes han corregut a fer-se’n ressò, cosa que contrasta amb el nul·la atenció dedicada al centenari de la canonització de Sant Josep Oriol, patró dels sacerdots de Catalunya i que es va escaure el 20 de maig d’enguany.
He llegit amb deteniment la Carta papal. «Aquest Any, diu el papa, desitja contribuir a promoure el compromís de renovació interior de tots els sacerdots, perquè el seu testimoniatge evangèlic en el món d’avui sigui més intens i incisiu». I destaca la total identificació del rector d’Ars amb el seu ministeri i la seva pràctica dels consells evangèlics, «el camí ral de la santificació cristiana». Destaquem també aquestes paraules: «El Sant Rector ensenyava els seus parroquians sobretot amb el testimoniatge de la seva vida i va aconseguir en el seu temps canviar el cor i la vida de moltes persones perquè va ser capaç de fer-los sentir l’amor misericordiós del Senyor. És també urgent en el nostre temps un anunci i un testimoni semblant de la veritat de l’Amor: Deus caritas est (1Jn 4,8)».
SUMARI D’AQUEST NÚMERO
Tanmateix..! Per Josep M. Totosaus
Paràbola del pedaç. Per Valentí Fàbrega Escatllar
Pere Relats, testimoni exemplar. Per Francesc Torralba Roselló
Signes d’aquest temps: “Bisbe sense bisbat?”.-“Paper moll?”.-“Un perill per a la família cristiana?”.-“La culpa de ningú”.-“Pedofília o efebofília?”.
ACCENT. Amb el document Purificar la memòria, servir la veritat, demanar perdó els tres bisbes de les diòcesis basques i l’auxiliar de Bilbao explicaven la seva decisió de «portar especialment a la memòria» els preveres que, executats pels vencedors de la guerra de 1936-39, «han estat relegats al silenci». En copiem alguns fragments, que traiem de «Documents d’Església» (n. 946, 15.8.2009, pgs. 511-512).
I com sempre… “Quadre d’honor i Quarto fosc”, Agenda.
Per subscripcions: elprego@terra.es
l
Recomana aquest article
Imprimeix aquest article
