La partícula de Déu
Núm. 427 d’1 de febrer del 2012
Els titulars de la premsa van publicar la notícia a mitjan desembre. Es científics del CERN (Organització Europea per a la Investigació Nuclear) van assegurar que hi ha indicis de l’existència del bosó de Higgs, conegut com la partícula Déu, que rastregen amb l’ajuda de l’accelerador de partícules LHC. La troballa permetria explicar la formació de l’Univers. Tasca apassionant, però parcial.
Investigadors i científics cerquen amb afany la partícula Déu. Creients i místics persegueixen amb perseverança el Déu de la partícula. Són dos camins de recerca. No crec que haguem de contraposar-los, sinó d’integrar-los. Ciència i fe en diàleg permanent, units per ponts sòlids de doble sentit. La desconfiança i la desqualificació mútues no condueixen enlloc. La veritat de la fe no pot témer la veritat científica. Una altra cosa diferent serà l’ús ètic de les troballes o el camí per obtenir-les. La veritat científica, d’altra banda, no ha de témer la veritat de la fe. Cadascú, conscient dels seus límits, pot continuar la recerca sense descans. Els prejudicis, vinguin d’on vinguin, dificulten la missió i impedeixen les troballes.
Resulta interessant destacar que la clau de la grandesa de la creació així com del mateix Creador rau en la petitesa i en la nimietat. S’afirma que el bosó de Higgs té una massa pròxima als 125 gigaelectrovolts, una mesura física per a quantitats ínfimes. Els místics, com sant Joan de la Creu, reflecteixen l’ànsia de la recerca. Descriu en els primers versos del Càntic Espiritual aquesta situació: «Adónde te escondiste, Amado, y me dejaste con gemido?» La presència de Déu es rastreja en la naturalesa: «Mil gracias derramando pasó por estos sotos con presura e, yéndolos mirando, con solo su figura vestidos los dejó de su hermosura»; en les persones: «Y todos cuantos vagan de ti me ven mil gracias refiriendo, y todos más me llagan, y déjame muriendo un no sé qué que queda balbuciendo».
L’avenç científic destrueix el concepte utilitarista de Déu, tasca desitjable i guaridora. Si situem Déu en l’esfera del poder i de la utilitat, com més capacitat tingui l’home més disminuirà el seu recurs a Déu. Ara pot fer per ell mateix el que abans demanava a Déu. D’aquesta manera, qualsevol avenç científic representa un retrocés de Déu. El significat més profund de Déu es troba en l’esfera del sentit. Cap progrés humà, tot i que sigui molt meravellós, no pot disminuir el sentit de la presència i de l’amor de Déu. En tot cas, el potencia. La relació entre pares i fills continua tenint sentit i valor a pesar que els fills es converteixin en adults. Es modifiquen els quefers, però l’amor i el sentit es mantenen; diré més: en madurar es purifiquen i guanyen en quirats.
Els científics cristians tenen una doble tasca. Com a investigadors, cercar la veritat de la ciència apassionadament, fins al límit de l’ètica, sense traspassar-lo. Com a cristians, mostrar socialment la fecunditat del diàleg entre ciència i fe, les veritats de les quals no es poden contraposar. Llibertat per investigar, sense prejudicis que coartin. Humilitat davant la tasca per no atorgar-se les prerrogatives de posar-se a investigar sobre el bé i el mal. Els creients i místics, amb conviccions, però sense dogmatismes. Els uns i els altres rastrejant des d’òptiques diferents la partícula de Déu i el Déu de la partícula. Apassionant.
Lluís Serra (Article aparegut a «Catalunya Religió»)
SUMARI D’AQUEST NÚMERO
Cara i creu: I Congrés de Nova Evangelització, Fòrum Català de Teologia i Alliberament.
Déu i el Cèsar. Per Valentí Fàbrega Escatllar
El Déu de les minúcies. Per Anna Ortín
PER UNA ESCOLA VALENCIANA PÚBLICA I DE QUALITAT.
Signes d’aquest temps: “El camí de la pau i la reconciliació al País Basc”.-“De la classe de religió”.-“Sobre el sagrament de la Penitència”.-“La litúrgia dels kikos”.-“Ingerències mútues”.-“Els textos litúrgics en valencià”.
Accent. EL professor de la facultat de Ciències de la Salut de Blanquerna-Universitat Ramon Llull, Antoni Nello, va publicar un interessant article a «La Vanguardia » el dia 25 de gener titula La salut no és un dret. El recollim avui en aquesta secció quan es parla tant de l’estat del benestar i els drets que hi estan associats.
I com sempre… “Quadre d’honor i Quarto fosc”, Agenda.
Per subscripcions: elprego@terra.es
Recomana aquest article
Imprimeix aquest article
