4

PRONUNCIAMENT DE L’ASSOCIACIÓ CRISTIANISME SEGLE XXI, SOBRE L’HOMOSEXUALITAT 

El proppassat 8 d’octubre, s’associació va presentar en roda de premsa el seu III Congrés. Durant l’acte de presentació, es va difondre també un pronunciament de la Junta Directiva de l’associació sobre les Consideracions sobre els projectes de reconeixement legal de les unions entre persones homosexuals, document publicat per la Congregació sobre la Doctrina de la Fe el passat 31 de juliol. Transcrivim a continuació el contingut de l’esmentat pronunciament:  Amb motiu de les Consideracions sobre els projectes de reconeixement legal de les unions entre persones homosexuals, publicat per la Congregació sobre la Doctrina de la Fe el passat 31 de juliol, la Junta Directiva de l’associació Cristianisme al Segle XXI vol fer públiques les següents reflexions: 

1. Cal abordar l’homosexualitat des d’un punt de vista polític, biològic i ètic.

2. És absolutament inacceptable que la jerarquia eclesiàstica pretengui instrumentalitzar els cristians amb càrrecs de responsabilitat en la vida pública de la societat civil, i que els consideri com a mandataris seus, obligats a convertir uns determinats criteris morals, presentats com a propis de l’Església catòlica, en norma imperativa per a la totalitat dels ciutadans d’una societat culturalment i políticament plural.

3. Un intent d’aquesta mena només s’entén en el marc ideològic i polític propi dels temps de la cristiandat, en què existia una confusió entre “el poder del papa” i “el poder del cèsar” (cesaropapisme). La tasca del polític catòlic és la de treballar a favor de la col·lectivitat amb actituds que responguin als valors cristians, de cara a aconseguir una convivència pacífica i ordenada entre els ciutadans que tenen escales de valors diverses.

4. Des del punt de vista cristià, no es pot negar als poders públics el dret a obtenir una informació rigorosa sobre l’existència i la situació de les parelles homosexuals i a regular-ne la relació mitjançant la llei, quan la convivència social ho reclami.

5. No és acceptable que el magisteri de l’Església al·ludeixi a l’homosexualitat únicament com un “fenomen moral i social inquietant”, sense haver pres prèviament en consideració els aspectes biològics que integren l’orientació sexual. A nivell neurobiològic, ningú de moment no és capaç de donar una explicació de l’homosexualitat; hi ha moltes opinions i no es poden adoptar posicions simplistes. És urgent i necessària una reflexió a fons dels cristians sobre l’homosexualitat. Cal evitar en tot moment que posicions maximalistes i mancades de tot esperit evangèlic obliguin els pastors del demà a demanar perdó pels pecats de l’avui. En tot cas, el cert és que, des del punt de vista tant de la convivència social regulada per la justícia com del comportament cristià, és una obligació moral ineludible refusar tota mena de discriminacions socials i eclesials basades en l’orientació sexual de cadascú.

6. No es pot reduir la família a una forma de convivència fonamentada exclusivament en la unió estable en règim de matrimoni entre un home i una dona. L’Església ha de prendre nota de les noves realitats familiars i assumir-les no com a problema, ni com a atemptat a la família, sinó com una oportunitat per orientar evangèlicament les actituds i comportaments dels afectats per relacions interpersonals relativament noves.

7. No es pot seguir acceptant com a doctrina catòlica l’acolliment a l’homosexual amb la condemna de l’exercici de l’homosexualitat, perquè això implica equiparar clarament homosexualitat a pecat. No es pot pretendre, com fa el document, que «es toleri el mal» mentre no passi de l’esfera privada. Podria semblar una hipocresia distingir entre l’homosexualitat com a fenomen privat i la legalització de parelles de fet homosexuals dins l’ordenament jurídic.

Barcelona, 8 d’octubre del 2003  

Recomana aquesta pàgina
Imprimeix aquesta pàgina