-  MANIFEST PER LA LAÏCITAT

 

Redes Cristianas, des de la seva doble pertinença a la comunitat cristianocatòlica i a la societat civil, aposta decididament per la independència, respecte i col·laboració entre aquests dos àmbits i advoca per un Estat laic, que superi l’actual confessionalisme encobert i per una Església inspirada només per l’Evangeli i no sotmesa a cap tutela de l’Estat.

Conscient que les actuals relacions entre l’Església i l’Estat, basades en els Acords de 1979, han estat el principal obstacle per a la separació entre ambdós i que actualment estan generant un greu malestar en amplis sectors dintre i fora dels catolicisme, Redes Cristianas manifesta clarament la seva posició i convida a sumar-s’hi a totes les institucions i persones que ho creguin escaient.

El desenvolupament progressiu de la laïcitat ha de ser considerat com un fet positiu. És la lenta maduració de la humanitat cap a una cultura del pluralisme i del respecte a la diferència; és avançar vers la creació d’aquells espais de llibertat que fan possible el diàleg entre totes les ideologies filosòfiques o religioses, creients o agnòstiques. I, ja que l’únic garant d’aquest espai públic és l’Estat, laïcitat significa l’autonomia de l’Estat respecte de qualsevol altre magisteri religiós o cosmovisió filosòfica que pretengui imposar-se com a única vertadera. Des d’aquesta posició:

1. Denunciem els Acords de 1979 de l’Estat Espanyol amb la Santa Seu (en vigor, per tant, des de fa quasi 30 anys) i en rebutgem la renovació, perquè, nascuts en situació de privilegi confessional catòlic, estan afectant avui dia una societat religiosament plural i àmpliament secularitzada i són la causa de molts dels conflictes que afecten la convivència ciutadana. I, en conseqüència, exigim que les entitats dependents de l’Església i de les altres confessions religioses s’acullin al Dret Civil que regula la vida associativa de l’Estat.
2. Apostem per una laïcitat plena, que reconegui l’autonomia dels afers polítics i civils respecte dels religiosos i camini cap a la separació definitiva de l’Església i l’Estat, tot reconeixent la igualtat de drets i deures, sense privilegis ni avantatges eclesiàstics, i garantint l’exercici de les llibertats fonamentals per a tothom. L’Església serà lliure només quan estigui clarament i definitiva deslligada de l’Estat i es posi decididament al servei dels pobres i exclosos d’aquest món.
3. Advoquem per un “Pacte per la laïcitat” entre confessions religioses i l’Estat, que estableixi el marc per a un “Estatut de laïcitat” que reguli la presència i les actuacions dels poders polítics a les cerimònies religioses i de les jerarquies religioses als actes polítics, tot suprimint els símbols religiosos a l’espai públic civil.
4. Exigim que el funcionament democràtic intern, la participació de les bases i la transparència siguin criteris a tenir presents per part de l’Estat a l’hora d’establir àmbits de col·laboració amb les entitats socials. En conseqüència, denunciem el clericalisme i la discriminació per raons de gènere i orientació sexual, encara presents en l’Església Catòlica i en altres confessions.
5. Defensem la “laïcitat escolar” que possibiliti la formació integral de la persona, l’aprenentatge , la socialització i l’enculturació sense proselitismes ni adoctrinaments i que respongui a principis d’igualtat, llibertat i formació crítica per a tothom. Reconeixem el pluralisme religiós i cultural existent i, en conseqüència, denunciem l’actual presència de la religió confessional catòlica al sistema educatiu i a l’escola pública i concertada.
6. Apostem per una societat secularitzada i pluralista, organitzada democràticament des de la aconfessionalitat i sense permetre interferències confessionals a l’espai polític ni privilegis que, des de principis de justícia i equitat, causen greuges comparatius amb la resta d’institucions. Des d’aquí denunciem l’actual sistema de finançament de l’Església Catòlica per l’Estat Espanyol.
7. Advoquem per mantenir l’autonomia de l’ètica en una societat laica a tots els àmbits propis d’una societat secular (en el teixit social, polític, productiu, cultural, científic…), sense necessitat d’acudir a motivacions religioses per legitimar-la. I, en conseqüència, denunciem les pressions de la jerarquia catòlica per imposar la seva moral sobre l’ètica pública.  
8. Defensem la presència de les confessions religioses als mitjans de comunicació. Però denunciem la Conferència Episcopal Espanyola per l’intolerable abús del Dret a la Llibertat d’Expressió que està fent la COPE. Exigim a la Conferència Episcopal Espanyola un canvi radical a la seva línia editorial i al Govern, una major fermesa en la garantia del respecte als drets dels ciutadans.

Urgim, finalment, a l’actual govern de l’Estat, detentor i representant de la sobirania popular, i a les jerarquies de les confessions religioses, especialment a la de l’Església Catòlica, que assumeixin responsablement l’esperit de la Constitució, que, a l’art. 16 par. 3, tot afirmant que “cap confessió religiosa no tindrà caràcter estatal”, advoca per l’establiment d’aquest espai laic i de diàleg, al qual fem referència. 

Redes Cristianas
6 de setembre de 2008  

 

 -  POSICIONAMENT SOBRE LES RELACIONS ENTRE L’ESTAT, LA SOCIETAT I L’ESGLÉSIA:     

“Grups, entitats, persones, moviments i comunitats, cristians i cristianes de l’Església de Catalunya, davant el malestar provocat per l’actitud de la majoria dels bisbes de la CEE, inclosos els catalans, ens posicionem a favor d’un nou model de relacions entre l’Estat, la societat i l’Església, i propugnem un nou marc que respecti la llibertat religiosa, que faci efectiva la laïcitat en la societat -i per tant la plena separació entre l’àmbit social i polític i el religiós- i l’eliminació de tota mena de privilegis per a qualsevol tradició religiosa.” 

Volem afavorir un nou marc que valori positivament i fomenti la presència social i la participació del fet religiós en tots els debats socials, especialment aquells que tenen a veure amb els drets i la dignitat de les persones, amb plena igualtat amb altres col·lectius i evitant cap mena de prejudici ni reticència vers allò que des del món de les creences religioses s’aporti per a la construcció d’una societat més humana, justa i solidària.

Que reconegui i doni suport a la ingent i indispensable tasca social i humanitària que porten a terme moltes dones i homes, grups i institucions eclesials i sense la qual, juntament amb les que es promouen des d’altres iniciatives, la nostra societat deixaria sense atenció a molts col·lectius desfavorits.

Agraïm la contribució valenta i clarificadora que durant aquestes setmanes han aportat persones, grups i entitats des de molt diferents àmbits de l’Església de Catalunya i molt significativament la de l’Abat de Montserrat i la de la Reunió d’Abats i Provincials de Catalunya.Per tant, els grups, entitats, moviments i comunitats, dones i homes cristians que signem aquest posicionament

PROPUGNEM:

1.Fomentar la veu i la presència del fet religiós en l’àmbit públic i en els debats que es generen en el si de la societat. Amb voluntat de cooperació i de respecte a la pluralitat d’opinions, idees i praxis que hi tenen cabuda, sense cap mena de voluntat de tutela, ni imposició, ni privilegi. Amb la finalitat que els valors espirituals, en el nostre cas els cristians, contribueixin a crear unes societats més humanes, solidàries, justes i sostenibles, pensant no tan sols en els nostre gaudi sinó també en les generacions futures.

2.Un acord nacional català sobre laïcitat on quedi reflectit, entre altres aspectes, el paper de les institucions polítiques i dels seus representants en relació amb les manifestacions religioses, a fi que en tot moment els principis d’independència entre els àmbits polític, social i religiós quedin ben definits.

3.La denuncia dels actuals Acords entre l’Estat Espanyol i la Santa Seu pel què impliquen de privilegis per a l’Església catòlica i possibiliten la pressió als governs de l’Estat sobre diferents matèries i la simultània substitució per acords de col·laboració sobre determinats temes d’interès general entre el Govern de l’Estat i la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), i entre el Govern de Catalunya i la Conferència Episcopal Tarraconense (CET) per als temes les competències dels quals siguin de la Generalitat o afectin el territori català.

4.La posada en marxa immediata d’un procés per demanar una Conferència Episcopal Catalana, i mentrestant la creació d’un organisme eclesial , d’àmbit nacional català, amb competències per assessorar la CET, on hi siguin representades la jerarquia i la base de l’Església catalana: els preveres, els religiosos i les religioses i els grups, comunitats i moviments de totes les tendències i sensibilitats.

5.Que els cristians i cristianes de base prenguem consciència que cal recuperar la iniciativa per reformar l’Església catòlica a partir dels documents i l’esperit del Concili Vaticà II en un moment en què un ampli sector de l’alta jerarquia dóna suport i avança ostensiblement vers una interpretació restrictiva i tradicionalista de l’esmentat Concili i es recolza cada cop més en els grups que adopten i promouen aquesta línia.

DISCREPEM:

1.De l’actitud, posicionaments, manifestacions i presència pública que han protagonitzat diversos membres de la jerarquia catòlica en els darrers mesos, per la imatge que s’ha transmès que actuaven, no pas per raons pastorals, sinó per tal de debilitar l’actual govern de l’Estat i crear un ambient de crispació i polarització que podria afavorir l’estratègia d’una determinada opció política, arribant fins al punt, gravíssim, d’utilitzar el terrorisme i deslegitimar les institucions de l’Estat establertes democràticament.

2.De bona part dels darrers documents de la CEE i molt especialment de la Instrucció del 23/11/2006 i de la Nota del proppassat 30/01/2008 per incloure criteris partidistes, incitar a la bel·ligerància contra determinades formacions polítiques, deslegitimar drets de persones, col·lectius i nacions i pretendre tutelar la consciència de la comunitat catòlica espanyola.

3.De la utilització del poder mediàtic i de pressió que està sota el control d’un sector de la jerarquia eclesiàstica, especialment la COPE, per crear un clima de confrontació, de caos, de desinformació i de confusió per tal d’afavorir determinats posicionaments polítics. Tot plegat sense importar l’ús de la mentida, la difamació, l’insult i la manipulació.  

4.D’algunes actituds dels bisbes de Catalunya, tot i reconeixent la incomoditat de la seva posició, perquè han mantingut generalment una actitud tèbia, poc transparent i de suport als posicionaments de la CEE, la qual cosa ha generat entre els i les fidels de les diòcesis catalanes una sensació de manca de lideratge i de claudicació als postulats més radicals de l’organisme episcopal espanyol, que ha provocat una pèrdua substancial de la seva credibilitat dins l’Església i la societat catalanes.

5.De la resposta poruga i la manca de fermesa dels governs espanyol i català enfront de l’actitud desafiant de bona part de la institució eclesiàstica. No és possible avançar vers una societat positivament laica si les persones que ens governen no tenen clar quin ha de ser el seu paper i envien constantment missatges contradictoris a la ciutadania.

CONVIDEM a tots els cristians i cristianes de Catalunya que vulguin manifestar la seva voluntat de construir un nou model de relacions eclesials a assistir a l’acte de presentació del document “Una altra veu d’Església” que recull els debats i les reflexions de les entitats que promovem aquest posicionament, i que es farà aquest proper divendres 29 de febrer a ¾ de 8 del vespre a l’església del Sagrat Cor del carrer Casp, 27 – Barcelona.

Barcelona, 27 de febrer de 2008

Promouen aquest document: ACAT (Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura – (ACO) Acció Catòlica Obrera – Associació “Araguaia amb el bisbe Casaldàliga” - Associació Cristiana de Gais i Lesbianes de Catalunya - Associació cultural El Pregó - Berchmans CVX – Campanya “Volem bisbes cristians” - Centre Eiximenis - Col·lectiu de Dones en l’Església – Col·lectiu Diàspora – Col·lectiu Utopia “Joan N.García-Nieto” (Baix Llobregat) - Comitès Òscar Romero de Catalunya - Comunitat de Base de Gavà - Comunitat de Base Joan N. García-Nieto de Cornellà – Comunitats cristianes populars de Sabadell - Comunitat de Linda Vista de Cornellà - Comunitat Sant Antoni (Esplugues) – Coordinadora del “Moviment de Pobles i Comarques de Catalunya” de la diòcesi de Terrassa - Cristianisme Segle XXI - Cristians pel Socialisme – Cristians Segle XXI de Gràcia - CVX Catalunya (Comunitat de Vida Cristiana) - Església Plural - Fòrum JIC - GOAC-HOAC (Germanor Obrera d’Acció Catòlica) - Grup de Cristians de Base Sta. Coloma de Gramenet - JOC (Joventut Obrera Cristiana) – La Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat - Una altra Església ja és possible.

 

 -  POSICIONAMENT ENTORN ELS CONFLICTES SORGITS ENTRE LA JERARQUIA DE ’ESGLÉSIA CATLÒLICA, L’ESTAT I LA SOCIETAT:     

“Molts cristians i cristianes volem i treballem perquè l’Església respecti i fomenti la pluralitat; que rebutgi tota mena d’ostentació, poder i privilegis; que s’orienti prioritàriament al servei de les persones empobrides i marginades, els febles…; que afavoreixi la inculturació i l’autonomia de les esglésies locals, que fomenti la participació de laics i laiques, la sinodalitat, la transparència i un govern obert a la participació del conjunt de la comunitat catòlica per mitjà de representants elegits des de la base; que cerqui noves formes de portar a terme els diferents ministeris de servei, superant l´oposició “clergues-laics” i construint una “comunitat de ministeris”.
“Molts cristians i cristianes volem i treballem perquè l´Església elimini totes les normes que impliquen qualsevol mena de discriminació per raó d’orientació sexual, gènere o estat eclesiàstic; que no discrimini a les dones, que constitueixen en moltes parròquies i projectes socials una presència molt compromesa i silenciosa… “

Diverses entitats, grups, comunitats i moviments de l’Església de Catalunya estem preocupats per determinades actuacions que des de fa temps promou la Conferència Episcopal Espanyola (CEE). En destaquem algunes: la participació activa d’alguns bisbes en manifestacions públiques, les declaracions fetes per alguns destacats membres de l’episcopat, la contínua emissió de missatges difamatoris contra les persones i les institucions que difon la COPE. I també el darrer document de la Permanent de la CEE que ha generat una escalada en la tensa relació entre la CEE i el Govern de l’Estat i amplis sectors de la societat.   Com a membres actius de l´Església de Catalunya volem que s’escolti una altra veu d´Església, que arribi als cristians i cristianes de Catalunya, als nostres bisbes i al conjunt de ciutadans i ciutadanes del nostre país.   

UNA REFLEXIÓ COL.LECTIVA DES DE LA NOSTRA IDENTITAT CRISTIANA 

La reflexió que aportem en aquest document vol ésser una interpel.lació a la l´Església i a la societat en el seu conjunt. Volem que sigui una resposta que brolla des de la nostra identitat cristiana. Una identitat fonamentada en el seguiment de les petjades de Jesús de Natzaret, inspirada en el seu compromís profètic en defensa de la justícia social i la fraternitat humana i en l´anàlisi de la realitat social i eclesial. Per això, aquest document va més enllà del resultat que pugui tenir o de criteris d’oportunitat, al marge de qualsevol càlcul o prudència política i dels possibles costos o beneficis electorals que aquesta posició pugui originar.  Aquest document l´hem elaborat col.lectivament, a partir d´un debat intens en el si de les nostres entitats i moviments, recollint les aportacions de moltes persones. Volem aportar una reflexió serena i compartida, des d’una perspectiva cristiana fonamentada en l’Evangeli, el respecte a la persona i a la pluralitat de sensibilitats eclesials, polítiques, ètiques i filosòfiques que conflueixen en la nostra societat.  Compartim el rebuig que davant aquestes actuacions han fet ja públic tants i tants grups, organitzacions d’Església i comunitats de base. Tots es manifesten dolguts pel segrest que un sector de la jerarquia fa de la seva fe. D’alguna manera, tots plantegen la necessitat d’una revisió a fons de les relacions Església-Estat.  Així mateix, agraïm de manera especial al pare abat de Montserrat i als abats i provincials, en tant que membres qualificats de l’Església catalana, les seves paraules: “L’Església no pot estar al servei de tendència política alguna, ni directament ni indirectament” i fan “una aposta pel diàleg per a la resolució dels conflictes fins i tot en els moments mes tensos de la convivència social”.

UN AMPLI SECTOR DE LA JERARQUIA ECLESIÀSTICA QUE PROMOU LA CONFRONTACIÓ AMB LA SOCIETAT I LA DIVISIÓ EN L´ESGLÉSIA

La Nota de la Comissió Permanent de la CEE sobre les eleccions generals 2008, datada el passat 30 de gener, ha culminat una trajectòria de mesos en qu’e, amb el vist-i-plau i la participació de molts bisbes, diferents sectors de l’Església han promogut el malestar i la confrontació amb el Govern de l’Estat i àmplies capes de la societat. Aquesta estratègia també ha creat confusió i descontentament entre moltes persones catòliques que no la perceben com a pròpia de l’ètica i dels valors cristians. Un sector ampli de bisbes no tan sols han promogut aquesta confrontació, sinó que en alguns casos l’han protagonitzat i s’han posat al capdavant, com va ser amb motiu de la Concentració de la Família Cristiana el 30 de desembre de 2007, i també en la presidència de la Missa que va precedir el recentment celebrat míting de Barcelona que tenia com a títol “Per la vida, la família i les llibertats. Units podem!” Unes actuacions que tenen molt poca sintonia amb la figura del Bon Pastor de l´Evangeli; són motiu d´escàndol als ulls de molts cristians i cristianes i dificulten la percepció d’una Església al servei de les persones, especialment les més marginades i desafavorides.  Davant d´aquesta situació, pensem que l’actuació dels bisbes de Catalunya ha estat, en general, tèbia i seguidora de les iniciatives de la CEE. Tot i reconeixent la dificultat del seu paper, amb gestions i posicionaments puntuals, pensem que han esdevingut col.laboradors d’aquesta situació.  Pensem que aquest conjunt d’actuacions accentuen una profunda divisió entre ciutadans i ciutadanes d’idees polítiques distintes o contraposades i perjudiquen greument la convivència, el diàleg serè i la col·laboració per millorar la societat. També creen contradicció, tensió i divisió entre els mateixos cristians i cristianes, ja que de l’actuació de la CEE i dels sectors afins, molts dedueixen que només és un bon catòlic qui vota per les formacions polítiques que recullen les orientacions de la jerarquia. Aquesta identificació entre catòlic i les dretes no es correspon en absolut amb la realitat plural dels qui formem l’Església catalana i ens porta el record de greus i dramàtics episodis.

UNA NOTA AMB MOLT POCA RESSONÀNCIA EVANGÈLICA

La Nota que la Permanent de la CEE ha fet pública coincideix, tal i com s’hi esmenta, amb el Document d’orientacions morals que l’assemblea plenària d’aquest mateix organisme va aprovar el 23 de novembre de 2006, i que al seu moment ja va ser contestat des de diversos col·lectius i entitats cristianes per considerar que les qüestions morals que els bisbes assenyalaven com a incompatibles amb la fe cristiana, no compten amb el consens ni de la comunitat creient, ni dels teòlegs i teòlogues catòlics, ni de la comunitat científica, ni tan sols dels mateixos bisbes. Temes com el model de família, la concepció del matrimoni, la legislació sobre l’avortament o la eutanàsia, entre altres, són “qüestions disputades” sobre les quals hi ha una legítima pluralitat d’opcions en el si de l’Església. Ens sembla inacceptable l’ús que es fa en la Nota, sense voler que es noti, del tema del terrorisme, quan es propugnen actituds contràries a l’esperit conciliador i mediador que ha de prevaldre en l’ètica cristiana i s’ignora la important tradició eclesiàstica d’assumir papers mediadors en nombrosos conflictes. En la nostra història recent hi ha hagut bisbes que han estat pont de diàleg entre les parts en conflicte. L´Església ha de col.laborar activament en la construcció de la pau entre les persones i els pobles, com a característica principal del Regne de Déu. Creiem, així mateix, que l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania –criticada a la Nota dels bisbes- pretén oferir una educació cívica en el respecte als drets humans i no entra en l’esfera de la consciència personal ni lesiona el dret dels pares.  Si la comunitat catòlica volgués seguir les recomanacions que es desprenen de la Nota de la Permanent de la CEE no podríem votar cap opció política, la qual cosa seria com automarginar-nos de la participació en la vida social i política que ha de regular la convivència i preparar el futur de les noves generacions. I això seria contradictori amb la Doctrina Social de l’Església. Al llarg del text de la Nota, els bisbes utilitzen principalment arguments polítics per a justificar les seves posicions, sense que s’hi trobi cap referència a les orientacions i actituds evangèliques. Tot i que al final de la Nota es fa esment a la llibertat d’actuació segons la consciència de cadascú, el conjunt del document, llegit dins del context de confrontació que es va produint, no deixa cap dubte que pretén ser una clara indicació del vot.  VOLEM UNA ESGLÉSIA OBERTA I SOLIDÀRIA, QUE PROPOSA I NO IMPOSA  Després del Concili Vaticà II, l’Església catòlica va prendre consciència de la necessitat de situar-se en el si de les societats democràtiques, plurals i laiques, valorant positivament el procés de secularització, reconeixent l’autonomia de la política, respectant l’Estat de Dret i sense pretendre imposar el seu model de societat. Es posava així fi a la llarga època de Cristiandat, que un ampli sector dels bisbes sembla enyorar.  Molts cristians i cristianes de Catalunya estem identificats amb l’esperit obert del Concili Vaticà II, i estem compromesos en la seva aplicació i actualització. Som partidaris d’una Església que dialogui, amb esperit constructiu, acollidor i obert, amb el món científic, tècnic, filosòfic, etc.; que fomenti l’ecumenisme i el diàleg interreligiós, obert i sense recels, no al servei de l´Església católica, sinó al servei de l´Església que volia Jesús.  Molts cristians i cristianes volem i treballem perquè l’Església respecti i fomenti la pluralitat; que rebutgi tota mena d’ostentació, poder i privilegis; que s’orienti prioritàriament al servei de les persones empobrides i marginades, els febles…; que afavoreixi la inculturació i l’autonomia de les esglésies locals, que fomenti la participació de laics i laiques, la sinodalitat, la transparència i un govern obert a la participació del conjunt de la comunitat catòlica per mitjà de representants elegits des de la base; que cerqui noves formes de portar a terme els diferents ministeris de servei, superant l´oposició “clergues-laics” i construint una “comunitat de ministeris”.  Molts cristians i cristianes volem i treballem perquè l´Església elimini totes les normes que impliquen qualsevol mena de discriminació per raó d’orientació sexual, gènere o estat eclesiàstic; que no discrimini a les dones, que constitueixen en moltes parròquies i projectes socials una presència molt compromesa i silenciosa…   UNA INSTITUCIÓ JERÀRQUICA QUE ES TROBA ALLUNYADA DEL VATICÀ II En canvi veiem amb preocupació com la institució eclesiàstica va prenent una deriva cada com més tradicionalista, fa una lectura restrictiva dels documents conciliars, practica un govern fortament centralitzat i un ferri control dels bisbes, censura i reprimeix els teòlegs vinculats a la teologia de l´alliberament, centra la major part de la tasca evangelitzadora en el compliment de normes morals i ritus incomprensibles i allunyats de la realitat antropològica i sociològica de les nostres societats. Contemplem com la institució eclesiàstica es recolza i fomenta un conjunt de grups integristes. Aquests actuen, en molts casos, com a veritables fonamentalistes i combaten frontalment els postulats bàsics d’una ètica no religiosa, el pluralisme intrareligiós i interreligiós; alhora, tenen com a objectiu imposar, com a únic i veritable, el codi moral confessional a tota la societat. (1) Però la raonable aspiració de totes les societats per ampliar el marge de llibertats i el respecte i reconeixement al pluralisme topen sovint amb els valors vigents i amb costums que es creien immutables. Per això, tant els que exigeixen l’ampliació de les llibertats com els que volen impedir-les, plantegen les seves reivindicacions com a demandes polítiques. És de notar que en un món que es proclama progressivament laic assistim a una repolitització de la religió, sobretot des de la dreta.  A la llum del Vaticà II, l’Església ha d’acceptar que en les societats modernes l’ordre moral pot fonamentar-se sobre moltes ètiques, tant religioses com agnòstiques o atees. Pretendre sotmetre l’ordre polític a una única concepció moral, o considerar-se poseïdor únic de La Veritat i voler imposar-la als altres per la força, és fonamentalisme.   

“LES ALEGRIES I ESPERANCES, LES TRISTESES I ANGOIXES… “ 

Ens dol que un sector molt ampli de nostra jerarquia, també la que forma part de la Conferencia Episcopal Tarraconense, que hauria de ser solidària amb el document del 1985, “Arrels Cristianes de Catalunya”, no segueixi les petjades del Concili Vaticà II. I no tingui una presència profètica de denúncia de les injustícies que el sistema neoliberal provoca, sobretot als més febles de la nostra societat. Ens dol que no porti a terme allò que el Concili Vaticà II va dir: “Les alegries i les esperances, les tristeses i les angoixes dels homes i dones del nostre temps, sobretot dels pobres i de tots els que pateixen, són alhora les alegries i esperances, tristeses i angoixes dels deixebles de Crist” (Gaudium et Spes,1). 

 Ens dol que la nostra Jerarquia eclesial es dediqui a fer campanya electoral i a manifestar-se donant suport a les opcions polítiques més conservadores i reaccionàries que, segons sembla, li són afins. No hem vist als nostres bisbes encapçalar cap manifestació, amb alguna excepció, ni contra la guerra a l´Irak, ni contra les condicions precàries de treball i de vida que viuen els treballadors; ni tampoc els hem vist manifestant-se amb els treballadors i treballadores contra la sinistralitat laboral, la deslocalització d’empreses a casa nostra, o el gran drama humà de les persones immigrades; ni tampoc hem sentit la seva veu manifestant el seu rebuig per les tortures que es practiquen a l’Estat espanyol, i massa sovint amb impunitat; ni tampoc denunciant la situació de les persones empresonades, les que pateixen malalties mentals; ni tampoc els hem vist mobilitzant-se contra l´especulació en l’habitatge, ni contra l´especulació financera o contra les destrosses ecològiques, ni manifestant-se amb els moviments socials que denuncien el liberalisme econòmic que perpetua la pobresa i l’explotació al nostre país i arreu del món; ni tampoc denunciant activament i al carrer la dura situació de les dones, obertament discriminades i maltractades, en la societat. 

 LA TRANSICIÓ RELIGIOSA AL NOSTRE PAÍS ENCARA ESTÀ PENDENT DE FER-SE

La reacció del Govern socialista i dels altres partits d’esquerra davant els posicionaments d´aquest sector de l´episcopat va en camí d’agreujar la situació a causa de l’ús electoral que s’hi està donant. Correm el perill que es generi una corrent d’opinió que no tan sols sigui contraria a determinades pràctiques d’aquest sector de la jerarquia i sectors integristes que els fan d’altaveu, sinó que es promogui en la societat un corrent antireligiós que no és gens desitjable.

Tampoc els diferents governs progressistes no han ajudat que la institució eclesiàstica assumís el seu nou rol en una societat plural i secularitzada. Sempre han tingut por a l’enfrontament i han fet contínues concessions, especialment en l’àmbit econòmic i de l’educació religiosa, i han mantingut de facto la posició rellevant social de la jerarquia. La negativa reiterada a denunciar i modificar els acords entre l’Estat espanyol i el Vaticà són un factor clau de la situació de tensió que avui s’està produint.

Des d’aquesta perspectiva volem recordar que aquells grups polítics que avui fan seus els principis de la laïcitat, de la igualtat jurídica i d’oportunitats de totes les persones i confessions i se senten all.ludits en la Declaració d’aquest sector de bisbes, al seu moment haurien hagut de ser més bel.ligerants davant les continuades exigències de privilegis per part de la Jerarquia, perquè aquestes exigències no es veuran mai satisfetes cedint, o amb actituds dèbils o timorates. En aquest sentit, podem dir que la transició religiosa al nostre país encara està pendent de realitzar-se. (2)

VOLEM UNA ESGLÉSIA QUE ABANDONA ELS PRIVILEGIS I LLUITA PER LA FRATERNITAT I LA JUSTÍCIA

 Volem una Església de portes obertes, Poble de Déu, que no es replegui sobre ella mateixa. Una Església que no amenaci ni estigui en guàrdia permanent contra els/les representants polítics elegits per la societat. Una Església que no abanderi manifestacions, com si fos un partit polític. Que intenti convèncer i no vèncer.  

Volem una Església que no mantingui diàriament l’antitestimoni des de la seva pròpia emissora. Una Església que tracti d’entendre i que tingui una actitud acollidora envers els qui no pensen com ella. Volem una Església que tingui les portes obertes per dialogar, en comptes de renyar permanentment propis i estranys quan aquests tracten de donar respostes als problemes complexos d’avui. Volem una Església amb una mirada també de dona, que abandoni el discurs masclista que tenen alguns dels nostres responsables de l’Església. Nosaltres, dones i homes creients, laiques i laics, religioses i religiosos, demanem que s’integri una altra mirada i sensibilitat en sintonia amb la manera de pensar, sentir, actuar com ho va fer Jesús de Natzaret.

Volem una Església que proposi l´Evangeli d’una manera serena, atraient i esperançada, sense imposicions; un Evangeli que és –per sobre de tot- una “Bona Noticia” per als pobres i oprimits:

“El dissabte anà a la sinagoga, com tenia costum, i s’aixecà a llegir. Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i trobà el passatge on hi ha escrit: «L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, ja que ell m’ha ungit per portar la Bona Nova als pobres, m’ha enviat a proclamar als captius la llibertat, i als cecs el retorn de la llum, a deixar en llibertat els oprimits i a proclamar l’any de gràcia del Senyor». (Evangeli de Lluc)

Volem una Església que abandoni les situacions de privilegi, que li confereix el Concordat, i aposti decididament per l’autofinançament econòmic i per l’anunci de l’Evangeli amb mitjans pobres i senzills. Això faria a la nostra Església molt més lliure, profètica i creïble per a les classes populars i per a tothom, i esdevendria molt més fidel a l’Evangeli de Jesús de Natzaret. 

Per això, demanem que l´Estat deixi sense efecte els acords concordaris subscrits entre l’Estat i el Vaticà, i en proposi la substitució per acords de cooperació de l’Estat amb l’Església catòlica i la resta de confessions religioses en condicions d’igualtat i sobre la base de garantir el que la Constitució reconeix en relació a l’aconfesionalitat de l’Estat. (3)

RECUPERAR L’ESPERANÇA I LA INICIATIVA: UNA ALTRA ESGLÉSIA JA ÉS POSSIBLE!

La situació és prou greu com perquè les entitats, grups, comunitats i moviments de l’Església de Catalunya que signem el present document ens comprometem a procurar posar el mitjans necessaris per recuperar la iniciativa en el si de l’Església i fomentar la presència social de les sensibilitats eclesials que representem.  

Amb aquesta voluntat ens adrecem a: 

Tots aquells cristians i cristianes, grups, entitats i moviments que viuen la gravetat del moment i se senten propers al que manifestem, i els diem que no es deixin portar pel pessimisme, que confiïn en la força de l’Esperit i iniciïn un procés de reflexió sobre quina pot ser la seva aportació per generar una dinàmica de transformació del model d’Església predominant, i que participin en els fòrums, xarxes i propostes que es vagin promovent amb aquesta finalitat. Hem de superar la síndrome de fracàs i decepció que ens bloqueja i fer front a l´integrisme. Hem de construir processos de confluència, d’unitat eclesial i de propostes d’alternatives, començant des de la base, per afirmar vitalment i comunitàriament que “Una altra Església JA és possible!”.  

Als bisbes de Catalunya, que assumeixin el seu paper d’animadors i cuidadors de la comunitat diocesana. Ells són responsables davant de l´Evangeli del futur d’aquesta Església catalana i de les traves que es va posant a l’acció de l’Esperit. El cristianisme és profètic i arriscat i no pas conservador. Necessitem bon pastors i profetes.  

Cal que els nostres bisbes marquin clarament el perfil propi enfront de la CEE, reclamin el dret a una conferència episcopal pròpia i deixin clar en tot moment, davant la comunitat de fidels catalans, quina és la seva postura. Callar és fer seguidisme i, per tant s’en és corresponsable de totes i cadascuna de les actuacions i manifestacions de la CEE. 

A les/els polítics, que actuïn amb fermesa i coherència per assolir l’objectiu d’una societat laica. Que denunciïn els Acords entre l’Estat espanyol i el Vaticà i que promoguin acords de cooperació entre l’Estat i les diferents esglésies locals en condicions d’igualtat amb la resta de tradicions religioses i sota el principi que cada església ha d’autofinançar el seu funcionament ordinari. Cal que les/els polítics abandonin el tema religiós com a mitjà de confrontació política i estratègia electoral, promoguin el respecte vers la llibertat religiosa i de consciència i reconeguin l’acció beneficiosa que les diverses tradicions espirituals i religioses poden aportar a la societat. 

A la societat en general, que vagi més enllà dels titulars periodístics i dels tòpics sobre l’Església. L’Església no són només els bisbes i capellans. La jerarquia no representa tota l’Església. En l’Església hi ha diversos punts de vista i sensibilitats, tant sobre temes pròpiament doctrinals com també sobre temes socials, polítics i morals. Tots/totes som Església i cal escoltar la veu i el testimoni de tothom. 

En una societat democràtica, cada cop més secularitzada, pluricultural, pluriètnica i plurireligiosa, l’Església hauria d’apostar per ésser signe i espai de diàleg, ecumenisme, casa de tots i totes, comunitat que comparteix les esperances i angoixes, les lluites i somnis dels homes i dones del nostre país. Una Església que es manifesti plural, propera, conciliadora, austera, sense privilegis ni poder social, acollidora i centrada en la defensa de totes les persones empobrides i excloses… Llavors l’Església serà creïble i atraient…Llavors serà, com diu l’Evangeli, “llum, sal i ferment en el món”.  

Barcelona, 18 de febrer de 2008  

ENTITATS, GRUPS, COMUNITATS I MOVIMENTS SIGNANTS:
ACAT (Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura) - Berchmans CVX - Església Plural - ACO (Acció Catòlica Obrera) - GOAC-HOAC (Germanor Obrera d´Acció Catòlica) - Comunitat de Base Sta. Coloma de Gramenet - Comités Òscar Romero de Catalunya - Comunitat de Base de Gavà - Comunitat de Base Joan N. García-Nieto de Cornellà - Comunitat de Base de Lindavista (Cornellà) - Comunitat Cristiana de Santa Maria Magdalena (Viladecans) - Col.lectiu de Dones en l’Església –- Una altra Església ja és possible - Comunitat Sta.Gemma - Col.lectiu Utopia “Joan N.García-Nieto” (Baix Llobregat) - Cristianisme Segle XXI - Cristians en Diàspora - Centre Eiximenis - Associació cultural El Pregó – Fòrum JIC - Grup de Cristians de Base Sta. Coloma de Gramenet - Comunitat Sant Antoni - Cristians pel Socialisme – Cristians Segle XXI de Gràcia - JOC (Joventut Obrera Cristiana) -  

NOTES 

1.- En el cas de l’Estat espanyol trobem actualment una de les jerarquies més integristes de tota la Unió Europea. El fet que la celebració del Concili Vaticà II coincidís en plena etapa de la dictadura franquista i, per tant, en ple nacionalcatolicisme ha impedit que molts eclesiàstics hagin tingut una formació en sintonia amb els nous aires conciliars. Durant la transició cap a la democràcia el cardenal Tarancón va fer un esforç per donar protagonisme als sectors més oberts i moderats del clergat, però els nous aires que es van imposar a Roma amb Joan Pau II van trencar aquest procés. Els sectors tradicionalistes i més integristes han tornat a recuperar la direcció de l’Església espanyola, amb el suport del nou papa Benedicte XVI.  

A diferents documents eclesials (Constitució sobre l’Església, Ecumenisme, Llibertat religiosa), pero especialment en la Constitució sobre les relacions Església-món el Concili Vaticà II va declarar la legítima autonomia de les realitats socials. “Aquesta autonomia en lleis i valors, diu, neix d’un món progressivament adult i respon a la voluntat del Creador” (núm.º 26). Es tracta d’un principi fonamental: en un món ja major d’edat, la ciència, la política, la moral, la construcció de la pau i el diàleg, etc., no necessiten la validació de la fe. I, d’altra banda, la fe i les seves expressions no necessiten tampoc el suport del poder.  

2.- Una expressíó d’aquest conflicte és la campanya per a l´apostasia, iniciada fa temps per diversos grups i persones d´arreu del país i que va creixent de manera significativa. Aquests grups denuncien que l’Església catòlica utilitza les dades de les persones batejades, encara que no siguin creients, per a recaptar finançament públic, o al·legar implantació social i prestigi sense el consentiment per escrit dels interessats. Molts ciutadans, a l’arribar a la majoria d’edat, es troben formant part d’una confessió religiosa que mai han escollit i que no es correspon amb les seves idees. Perquè aquestes persones puguin regularitzar la seva situació i evitar que les confessions religioses obtinguin profit de la seva passivitat aquests grups impulsen les accions per exercir el legítim dret a l’apostasia.  

3. Les entitats, grups i moviments sotasignats ens adherim a l´estudi impulsat per l´Associació Cristianisme al Segle XXl (“Vers un nou estatut jurídic constitucional de les relacions de l’Estat espanyol amb l’Església Catòlica”, elaborat pel Dr. Santiago J. Castellà, professor de dret internacional i vicerector de Relacions Exteriors de la Universitat Rovira i Virgili. Tarragona, novembre 2006).

-CAP UN  NOU ESTATUT JURÍDIC CONSTITUCIONAL
DE LES RELACIONS DE L’ESTAT ESPANYOL AMB L’ESGLÉSIA CATÒLICA                                                                   

Resum de l’estudi “Relacions jurídiques entre l’Església Catòlica i l’Estat Espanyol” del Dr. Santiago J. Castellà (Tarragona, nov. 2006), professor de Dret Internacional i Vicerector de Relacions externes de la Universitat Rovira i Virgili. 

EL PRINCIPI DE LA LLIBERTAT RELIGIOSA 

L’any 1648, amb la Pau de Westfàlia neix el principi de tolerància religiosa. Actualment, diferents organismes internacionals (ONU, UNESCO, … ) expliciten la formulació de la llibertat religiosa en quatre grans dimensions:

- la llibertat d’elecció de religió i creences,
- la recepció de la llibertat religiosa,
- la llibertat d’ensenyament religiós,
- la llibertat de propagar les pròpies creences.           

L’eficàcia d’aquesta normativa internacional en l’ordenament jurídic espanyol, està prevista en l’article 10.2 de la Constitució, la qual, a més, en l’art. 16, estableix que la llibertat religiosa ha d’interpretar-se a la llum de la Declaració Universal dels Drets Humans.            

Els acords internacionals subscrits per l’estat espanyol només estan sotmesos a la Constitució. Per tant, totes les autoritats de l’Estat aplicaran preferentment els tractats internacionals per damunt de qualsevol altra norma interna contrària.           

Pel que fa al valor jurídic de les resolucions de les organitzacions internacionals de les que Espanya és part, en matèria de drets humans, aquestes informaran la legislació de l’Estat, de manera que, tenint en compte que aquest marc normatiu internacional té mecanismes de garantia i de control propis, es pot acudir a ells davant la violació per part de qualsevol autoritat estatal, d’algun dels drets proclamats en els textos internacionals, previ exhauriment de les instàncies internes escaients.

 - EL RÈGIM CONSTITUCIONAL ESPANYOL  I  LA LLIBERTAT RELIGIOSA            

La llibertat religiosa, a la Constitució espanyola, comporta una obligació de neutralitat i aconfessionalitat dels poders públics, i l’obligació de cooperar amb les confessions religioses, i pel que fa al Dret individual garanteix, en la seva vessant interna, la llibertat de creences, i externament, faculta als ciutadans per actuar d’acord amb les seves pròpies conviccions, mantenint-les davant els altres, però sense obligació de declarar-les.           

També, el Tribunal Constitucional, ha reiterat que no pot haver-hi cap  tipus de discriminació o tracte divers dels ciutadans en funció de les seves creences, i que s’ha de donar a totes les confessions un tractament paritari.             

La Llei Orgànica de Llibertat Religiosa preveu la possibilitat de concretar convenis o acords de cooperació amb les diferents confessions religioses, que, pel que fa a l’Església Catòlica, s’ha concretat en els acords concordataris de 1976 i 1979. 

- VIGÈNCIA ACTUAL DEL RÈGIM CONCORDATARI            

Actualment hi ha  43 Estats que tenen acords concordataris. És una forma que progressivament es va universalitzant. Cada model de Concordat és diferent, atès que respon a realitats i circumstàncies força diferents. Així, el model espanyol, dispersat en cinc instruments diferents de caire sectorial, només es dóna, a Croàcia, França i Hongria.           

La natura jurídica dels acords entre la Santa Seu i l’Estat Espanyol, és la de tractat internacional, i atès que modifiquen el Concordat de 1953 i estan destinats a regular les relacions entre l’Església i l’Estat, podem parlar d’un Concordat dispers en diferents textos o d’un marc concordatari conformat pels acords de 1976 i 1979.

 - ANTECEDENTS HISTÒRICS DEL RÈGIM CONCORDATARI ESPANYOL            

Els quatre acords que configuren el marc concordatari entre l’Estat espanyol i la Santa Seu, es varen firmar a la Ciutat del Vaticà sis dies després d’entrar en vigor la Constitució espanyola. Conjuntament amb el signat l’any 1976, substitueixen el de 1953, negociat des de la necessitat urgent  de reconeixement internacional de l’Espanya franquista.           

L’acord de 1976 en plena vigència de les Corts franquistes, anava destinat principalment a retirar del cap d’Estat el privilegi  que tenia Franco pel que fa al nomenament de bisbes i arquebisbes.           

A la vista del model d’Estat dissenyat en la Constitució espanyola, els sectors catòlics van negociar els quatre acords, que precisament es van signar pocs dies abans de l’entrada en vigor de la Constitució, i que deixen ben lligada una situació de privilegi per a l’Església Catòlica, quedant el Concordat de 1953 derogat parcialment. Així, Espanya ha quedat hipotecada per un Concordat que només pot modificar-se per acord entre Espanya i la Santa Seu, ja que no preveu la renúncia unilateral, essent nul·la tota llei de rang inferior contrària a les seves disposicions. 

- NATURA JURÍDICA DELS ACORDS DE 1976 I 1979            

Gaudeixen les parts (Santa Seu i Estat espanyol) de personalitat jurídica internacional? Tenir subjectivitat internacional, vol dir tenir capacitat per obtenir drets i adquirir obligacions. Sens dubte els estats tenen, des la Pau de Westfàlia,  subjectivitat, i a partir de 1919, amb motiu del naixement de la Societat de Nacions, la tenen també limitada al compliment dels seus objectius fundacionals, aquesta organització internacional i les que la segueixen per reconeixement i derivació dels Estats. Però la Santa Seu, a diferència de la Ciutat del Vaticà, no és ni un Estat ni una organització internacional, és tan sols la seu Apostòlica o ens central de l’Església Catòlica.           

Els referits acords són un tractat internacional o no, segons la Santa Seu tingui o no personalitat jurídica internacional.           

Com sigui que en ocasions la Santa Seu i en d’altres la pròpia Església Catòlica, tenen un ampli reconeixement internacional, gaudint d’estatut de membre d’organitzacions internacionals, cal reconèixer-li una subjectivitat  de facto, i, per tant, els acords esmentats, tenen la condició de tractats internacionals. En conseqüència, el rang dels acords  els situen per sota la Constitució però per damunt de l’ordenament jurídic intern.           

Ara bé, és un tractat internacional l’instrument normatiu idoni per regular les relacions Església-Estat, o s’ha de recórrer al procediment ordinari (elaboració de les normes entre l’ Estat i els actors socials religiosos)?.           

La personalitat jurídica internacional de la Santa Seu no pot ser la base per exceptuar les relacions entre Església i Estat espanyol del procés legislatiu ordinari. Atès que el Concordat tracta només de l’Església catòlica a Espanya, es plantegen dues qüestions:           

 1. perquè temes essencialment de la jurisdicció interna de l’Estat han de ser objecte d’un tractat internacional, i  
 2. el règim especial per a l’Església catòlica incorre en anti-constitucionalitat per infracció del principi d’igualtat i per discriminació dels ciutadans per motius religiosos. 

- EL CONTINGUT JURÍDIC DE L’ACORD DE 1976            

Qüestions abordades per l’acord de 28 de juliol de 1976:           

1. Adaptant-se al discurs del  Concili Vaticà II sobre llibertat religiosa, pren com a referència la Llei del dia 1 de juliol de 1967, concedeix un règim de tolerància religiosa a l’Espanya franquista, tot reconeixent que calen normes adequades al fet de que la majoria del poble espanyol és catòlic.           

2. Compromís de revisar el Concordat de 1953 (cosa  que es farà amb els acords de 1979),           

3. Regular el lliure nomenament de bisbes (excepte el Vicariat general castrense) i el sotmetiment a la justícia ordinària del personal religiós           

4. Protecció del secret del ministeri de la confessió. 

- L’ACORD SOBRE ASSUMPTES JURÍDICS            

Es conclou el 3 de gener de 1979, resumidament en els termes següents:           

1. Reconeixement de la personalitat jurídica civil i per tant capacitat d’obrar de l’Església catòlica a Espanya, renunciant l’Estat a la remissió de la personalitat jurídica pel sistema ordinari i a l’aplicació dels efectes derivats d’aquesta normativa.           

2. Reconeixement a l’Església catòlica del dret a la garantia de l’exercici de les seves missions de culte, activitats de magisteri i jurisdiccionals, i inviolabilitat d’arxius, registres i documents pertanyents a les institucions eclesiàstiques.           

3. Concreció de drets fonamentals, com llibertat d’expressió i publicació, i llibertat de comunicació interna i amb la Santa Seu.           

4. Calendari laboral: l’establiment dels diumenges com a dia festiu es fa per acord concordatari amb una confessió i no per mitjà de la legislació ordinària, i l’establiment de festes religioses oficials a l’Estat per mutu acord amb la Conferència episcopal, al marge de les normes parlamentàries o actes positius del govern, en detriment del principi de neutralitat i aconfessionalitat de l’Estat.           

5. Dret de vet a l’Església catòlica sobre una possible actuació unilateral de l’Estat sobre l’assistència religiosa de les persones sotmeses a la seva dependència.           

6. Capacitat de l’Església  per desenvolupar activitats benèfiques i socials per mitjà d’institucions autònomes que es regiran per les seves pròpies normes, però que gaudiran dels mateixos beneficis que les entitats privades amb els mateixos fins.           

7. Reconeixement estatal d’efectes civils del matrimoni canònic, i reconeixement de l’eficàcia civil de la dissolució del matrimoni canònic, competència que per les altres confessions és exclusivament estatal. 

- L’ACORD SOBRE L’ENSENYAMENT I ASSUMPTES CULTURALS            

Estableix que els plans d’EGB, BUP i graus de FP inclouran l’ensenyament de la religió catòlica en tots els centres: no cultura religiosa, sinó catequesi, els continguts de la qual correspon assenyalar a la jerarquia eclesiàstica, amb obligació per part de l’Estat d’oferir alguna “alternativa” als que no facin l’assignatura de catequesi catòlica. A més, tots els centres i en tots els nivells s’ha de permetre a la jerarquia establir altres activitats complementàries de formació i assistència religiosa. Per altra part, l’Estat contracta els ensenyants de religió, essent per tant responsable laboral dels acomiadaments nuls o improcedents, si bé l’Església designa a qui es contracta. Els professors de religió conformaran part activa del claustre de professors del centre. No es garanteixen els drets dels no catòlics per raó de religió.           

Respecte al patrimoni històric, artístic i cultural de l’Església, no es posa aquest a l’abast de tots els ciutadans, limitant la potestat de l’Estat respecte d’aquests béns, ja que qualsevol regulació ha de ser prèviament negociada amb l’Església. 

- L’ACORD SOBRE L’ASSISTÈNCIA A LES FORCES ARMADES I SERVEI MILITAR DE CLERGUES I RELIGIOSOS            

Obsoleta ja la previsió d’exclusió del Servei Militar Obligatori dels bisbes i assimilats, per l’assistència religiosa de les Forces Armades s’estableix un  Vicari Castrense com a diòcesi personal no territorial, mantenint-se l’existència del Cos Eclesiàstic Castrense.            

La regulació obliga  a garantir la llibertat religiosa dels militars catòlics, però no pels d’altres confessions.           

Per altra part, la reiterada simbologia, ritualitat i referències catòliques en l’exèrcit espanyol configuren un greu atemptat a la llibertat de creences individual dels seus membres. 

-  L’ACORD SOBRE ASSUMPTES ECONÒMICS            

L’Església té autorització per a cercar les fonts de finançament privat que consideri oportunes.
L’Estat es comprometé a un adequat sosteniment de l’Església catòlica durant tres anys, fins que es pogués autofinançar. Passats els tres anys s’assigna un percentatge del rendiment de l’IRPF (que paguen tots els ciutadans i no només els catòlics), i continua la dotació pressupostària per a l’Església. Aquest model, que ha durat fins el 2006, només és un  privilegi per l’Església catòlica, radicalment contrari al principi internacionalment establert de que ningú està obligat al finançament d’una confessió religiosa i al mandat constitucional de que ningú estar obligat a declarar sobre la seva ideologia. Cap govern pot decidir un model diferent sense l’aquiescència de l’Església.           

L’Església gaudeix d’una exempció general d’impostos. Davant la radicalitat de les formules emprades, la Comissió Europea va obrir un procediment  d’incompliment a l’Estat espanyol per excloure a l’Església del IVA. La solució final no pot ser més rocambolesca en un Estat de Dret que es declara aconfessional. 

-  CONCLUSIONS            

1. El Concordat d’Espanya amb la Santa Seu de 1953, ha estat substituït quasi totalment per un acord de 1976, i els quatre de 1979, ratificats poc abans d’entrar en vigor la Constitució de 1978.           

2. El fet que estigui establert en la Constitució de 1978, que l’Estat, juntament amb l’aconfessionalitat i la neutralitat, té un deure de col·laboració amb les confessions religioses, especialment amb la catòlica, no justifica el tracte privilegiat atorgat a l’Església catòlica.           

3. Els acords de 1976 i 1979 perpetuen en gran el model confessional de l’Estat.           

4. Els acords de 1976 i 1979 tenen natura de tractat internacional amb la Santa Seu (no amb l’Estat Ciutat del Vaticà), que els situa en un rang infraconstitucional però supralegal. Per tant, cap  norma interna pot estar en contra dels acords concordataris sense estar viciada de nul·litat.           

5. Cap altra confessió té acords internacionals amb l’Estat, quedant l’Església catòlica en situació de privilegi.           

6. L’acord sobre ensenyament comporta manca de respecte a l’ètica cristiana obligant a una assignatura substitutòria als alumnes que no escullin la religió catòlica.           

 7. L’acord sobre el règim religiós de les Forces Armades sota la fórmula d’un  Vicari General Castrense, fa assumir funcions religioses i de culte a funcionaris públics.           

8. El model de finançament establert en l’acord de 1979 suposa de facto que tots els espanyols estiguem obligats al finançament de l’Església catòlica, i per altra part, es veu pertorbat el dret a no ser obligat a declarar sobre les creences religioses.           

9. Seria desitjable un nou acord, negociat i tramitat en condicions equiparades a la resta de confessions amb suficient arrelament a l’Estat, que corregís la derivada confessionalista de l’actual marc concordatari.   

Recomana aquesta pàgina
Imprimeix aquesta pàgina