Cristianisme al segle XXI
Via Augusta, 228 baixos  Barcelona - 08021
Tel.: 634 846 987
e-mail: cristianismeXXI@cristianismeXXI.cat

“El nostre VI Congrés, ja anunciat pels dies 14 i 15 de novembre de 2009 a Barcelona (col·legi Sant Ignasi, de Sarrià) girarà entorn el tema i amb les ponències que indiquem tot seguit”

VIè Congrés de  Cristianisme al Segle XXI.
14-15 de novembre de 2009.
Col.legi Sant Ignasi , de Sarrià

TEMA
LLIBERTAT RELIGIOSA EN UN ESTAT LAIC 

L’Església catòlica, a través de la seva història, ha interpretat de manera diversa la convivència d’una pluralitat de tradicions religioses, i de preses de posició positives o negatives dels ciutadans davant el fet religiós, en el si d’una mateixa societat civil. Quan es trobava en minoria o era perseguida, solia invocar el seu dret a la llibertat religiosa. Quan aconseguia una situació majoritària, sovint tendia a imposar la seva hegemonia acompanyada de privilegis civils, sense excloure formes d’actuació violenta contra altres grups religiosos. A la “Declaració sobre la llibertat religiosa” (7.12.1965), el concili Vaticà II va reconèixer, per una banda, “el dret de la persona i de les comunitats a la llibertat social i civil en matèria religiosa”, un dret del qual cap ciutadà n’ha de quedar exclòs, tant si és creient com si no ho és. Per altra banda, va afirmar que aquell dret s’havia de convertir en un veritable dret civil tutelat per l’Estat (núm. 2), en benefici de la totalitat dels ciutadans, els quals l’han d’exercir dins els límits reclamats per l’ordre públic i per la convivència pacífica, ordenada i justa entre ells (núms. 2 i 7). Aquest serà el marc dels plantejaments del VIè Congrés de “Cristianisme al Segle XXI”. 

PONÈNCIES

1. Cultura i religió, Esglésies i Estats. 

Les conductes humanes més importants estan probablement programades en les nostres estructures cerebrals com a fruit de l’evolució i com a garantia del seu correcte desenvolupament. Els comportaments individuals es realitzen i coordinen en uns acords consensuats que constitueixen el que anomenem cultura. Llegir el text complet

2. Procés històric a Occident. 

Des de molt antic les creences religioses han estructurat l’ordre, la convivència i la cultura de les societats. Per la gent era Déu que sancionava el bé, el mal i les relacions personals. Llegir el text complet

3. L’ideal de la pluralitat religiosa en un Estat laic.   

Desitgem que la pluralitat religiosa dins la societat civil, a la qual de manera indefectible la modernitat i la globalització ens han anat portant, pugui desplegar-se en una forma de convivència en què les diverses tradicions, ideologies i mentalitats religioses, i tots els ciutadans qualsevol que sigui la seva posició davant el fet religiós, puguin reconèixer-se i obtenir reconeixement en la seva pròpia identitat. Llegir el text complet

4. Tasques del present.  

Independentment de la perspectiva de viure la fe en una societat culturalment i religiosament plural, dins un Estat laic, cal reconèixer els obstacles presents que dificulten el camí cap a aquella situació. . Es tracta d’acostar-nos a la vida quotidiana i d’assabentar-nos dels problemes reals als quals haurem de donar resposta i  de les resistències que la societat planteja. Només així, fent-ho sense embuts, ens podrem fer càrrec de la gran tasca que tenim al davant. 

(more̷

La nostra aportació a aquesta edició de la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada del Conflent, tingué lloc el dia 18 d’agost, amb dues ponències: La primera, a les 10 del matí, a càrrec d’Albert Sáez i Casas, President de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CMA), que feu l’exposició de la seva aportació amb el títol “Els mitjans de comunicació i el pluralisme religiós en un Estat laic”, i la segona, a càrrec de Mossèn Francesc Romeu, periodista, amb el títol “Pluralisme religiós més enllà dels mitjans de comunicació”.  Per la tarda tingué lloc el debat  entorn dels temes exposats el matí, amb una síntesi introductòria a càrrec d’Ester Busquets i Alibés, Llicenciada en filosofia, llicenciada en infermeria, membre de l’Institut Borja de Bioètica.

(more̷

Pel seu interès i la seva relació amb el tema tractat en el nostre V Congrés, transcrivim la valoració feta pel Dr. Francesc Abel, fundador i actual president de l’Institut Borja de Bioètica, publicada en “EL PREGÓ” n. 355-356 de data 1-15 de gener del 2009:

Valoració feta pel Dr. Francesc Abel, fundador i actual president de l’Institut Borja de Bioètica, a la recent Instrucció “Dignitas personae” que publica “El Pregó” en el seu núm. 355, de data 1-15 de gener del 2009:

És d’agrair que la Instrucció “Dignitat de la persona” elaborada per la Congregació per a la Doctrina de la Fe amb el recolzament de la Pontifícia Acadèmia de la Vida, reobri la problemàtica sobre les tecnologies de reproducció humana assistida i la recerca amb embrions i, en definitiva, el debat sobre l’estatut ètic i ontològic de l’embrió humà. No obstant, la lectura del seu contingut frustra les expectatives de tants cristians i catòlics que esperaven del Magisteri una major capacitat d’integració, en els seus arguments, de les dades científiques actuals sobre la qüestió, sense esbiaixaments ni visions parcials, i una major obertura, donant resposta a les necessitats dels nostres dies. És lamentable, doncs, el poc progrés que s’ha fet des dels enunciats de fa 20 anys del document “Donum Vitae” (DV), i sobre els que no s’ha avançat en absolut. (more̷