Circular 28-Juny 2009                               

INTRODUCCIÓ

Us fem arribar aquesta circular abans del període estival per tal que pugueu anotar en les vostres respectives agendes les dates i contingut de les diferents activitats que anem programant amb il·lusió aquesta primavera.En primer lloc trobareu les dates i contingut del nostre VI Congrés.

Confiem poder fer-vos arribar ben aviat el quadríptic que contindrà els punts de partida del congrés que ja transcrivim aquí, el programa, els detalls relatius a la inscripció i les normes, perquè ens pugueu trametre per escrit les vostres aportacions al Congrés. En relació amb els quadríptics, ja des d’ara ens en podeu demanar més exemplars, per correu electrònic o correu ordinari per tal que els pugueu fer arribar a persones amigues i conegudes a qui us sembli que puguin interessar.A continuació hem posat la informació sobre diferents activitats que, si bé estan programades per tercers, hi participarà CRISTIANISME AL SEGLE XXI. Ens referim a la nostra aportació la Universitat Catalana d’estiu. Us informem també de la celebració de l’Assemblea de “Redes Cristianas”, associació d’àmbit estatal de la que en som membres, i de la celebració del III Parlament Català de les Religions.

En el dos anteriors Parlaments, ja hi vàrem ser presents. Totes aquestes trobades, a les quals sou convidats, ens ofereixen la possibilitat de compartir amb altres inquietuds similars i conèixer-nos millor tots plegats.Finalment, trobareu un resum sobre la nostra participació en el “Congrés Catalanista”. Se’ns va oferir la possibilitat de col·laborar-hi i d’aportar-hi la nostra visió sobre la llibertat religiosa en un Estat laic. 

VI CONGRÉS

VI Congrés de  Cristianisme al Segle XXI
14-15 de novembre de 2009.
Col·legi  Sant Ignasi , de Sarrià 
TEMA:
LLIBERTAT RELIGIOSA EN UN ESTAT LAIC 

L’Església catòlica, a través de la seva història, ha interpretat de manera diversa la convivència d’una pluralitat de tradicions religioses, i de preses de posició positives o negatives dels ciutadans davant el fet religiós, en el si d’una mateixa societat civil. Quan es trobava en minoria o era perseguida, solia invocar el seu dret a la llibertat religiosa. Quan aconseguia una situació majoritària, sovint tendia a imposar la seva hegemonia acompanyada de privilegis civils, sense excloure formes d’actuació violenta contra altres grups religiosos. A la “Declaració sobre la llibertat religiosa” (7.12.1965), el concili Vaticà II va reconèixer, per una banda, “el dret de la persona i de les comunitats a la llibertat social i civil en matèria religiosa”, un dret del qual cap ciutadà n’ha de quedar exclòs, tant si és creient com si no ho és. Per altra banda, va afirmar que aquell dret s’havia de convertir en un veritable dret civil tutelat per l’Estat (núm. 2), en benefici de la totalitat dels ciutadans, els quals l’han d’exercir dins els límits reclamats per l’ordre públic i per la convivència pacífica, ordenada i justa entre ells (núms. 2 i 7). Aquest serà el marc dels plantejaments del VI Congrés de “Cristianisme al Segle XXI”. 

PONÈNCIES:

1. Cultura i religió, Esglésies i Estats.  Les conductes humanes més importants estan probablement programades en les nostres estructures cerebrals com a fruit de l’evolució i com a garantia del seu correcte desenvolupament. Els comportaments individuals es realitzen i coordinen en uns acords consensuats que constitueixen el que anomenem cultura.Una de les conductes més importants en la majoria dels humans és la preocupació per la transcendència en el context del misteri que envolta tota la realitat. Aquesta conducta és tant universal que molts creuen, començant pel mateix Darwin, que està genèticament programada.Tradicionalment totes les cultures gestionen les preocupacions transcendents dels seus membres estructurant-les en formes religioses o espirituals. Les religions ( o les tradicions de saviesa o espiritualitat) són la dimensió de què disposen les cultures per a gestionar la preocupació per a la transcendència, i tradicionalment cultura i religió formen un tot inextricable. La dimensió transcendent de la cultura s’acostuma a concretar en institucions clericals i eclesiàstiques.La modernitat europea ha aportat una diferenciació de llenguatges que ha separat ciència, filosofia, estètica, religió etc. constituint també sectors culturals diferenciats per a aquestes dimensions. La societat civil s’ocupa de garantir l’exercici de la llibertat, mentre que les religions han d’oferir les seves propostes específiques que responguin a les necessitats dels individus i les arrels dels seus orígens. Aquesta proposta sembla que es pot anar estenent com a punt de partida per un nou model de relacions entre cultures i religions, móns eclesiàstics i organització política.En la transició religiosa actual, les religions van deixant de ser reguladores de tota la vida social integrades en el sistema polític, i passen a oferir la possibilitat d’estructurar l’important món simbòlic de la transcendència i a la vegada oferir referències per a la fonamentació incondicional de les principals exigències ètiques. 

2. Procés històric a Occident.  Des de molt antic les creences religioses han estructurat l’ordre, la convivència i la cultura de les societats. Per la gent era Déu que sancionava el bé, el mal i les relacions personals. A l’Occident, després de l’Edat Mitjana, la Reforma protestant va suposar un primer trencament d’aquest lligam entre el sagrat i les seves mediacions profanes. Més tard, al segle XVIII, la Il.lustració va consolidar aquella ruptura, primer amb l’emancipació del saber, i aviat en tots els altres camps, el polític, el social, el cultural. Fou l’inici de la secularització i de la laïcitat, de l’autonomia de la societat civil davant del fet religiós. Fou també l’inici de grans transformacions socials i econòmiques i de l’aparició de  l’Estat modern.Finalment, des de fa unes dècades, la globalització econòmica i cultural han provocat un fet inèdit: la pluralitat religiosa en la nostra vida de cada dia o la presència de diferents confessions en un mateix territori.Els dos fenòmens, laïcitat i pluralisme, són irreversibles. Les confessions religioses i els poders públics hauran d’adaptar-se a aquesta nova realitat. Les religions hauran d’acceptar que el pluralisme i la majoria d’edat de la societat són una riquesa. I els Estats, des de la neutralitat que els correspon, hauran de garantir a les persones i confessions religioses el legítim dret d’expressar públicament les seves creences.  3. L’ideal de la pluralitat religiosa en un Estat laic.   Desitgem que la pluralitat religiosa dins la societat civil, a la qual de manera indefectible la modernitat i la globalització ens han anat portant, pugui desplegar-se en una forma de convivència en què les diverses tradicions, ideologies i mentalitats religioses, i tots els ciutadans qualsevol que sigui la seva posició davant el fet religiós, puguin reconèixer-se i obtenir reconeixement en la seva pròpia identitat.En el cas que ens ocupa, per conviure no és suficient la tolerància. Aquest concepte inclou una actitud que inclou un cert matís de superioritat en aquells que es professen tolerants. Conviure, des del punt de vista de les actituds tan personals com col·lectives, reclama estimar l’altre, respectar la consciència individual, compartir valors, deixar-se interpel·lar per les diferències, capacitar-se per revisar les pròpies conviccions i saber reconèixer críticament el pes que, en cada tradició religiosa, han tingut i tenen els factors culturals i l’ocupació eventual d’espais de poder polític en el curs de la història. Reclama, alhora, aprofundir en la pròpia experiència religiosa, positiva o negativa, per tal d’evitar, per una banda, actituds fonamentalistes, i per l’altra, sincretismes i relativismes, que empobreixen tant les persones i col·lectivitats com també l’oferta en matèria religiosa que poden fer a l’entorn en el qual conviuen. Aquí es posa en evidència la importància que, en la trobada i en l’intercanvi d’experiències de qualsevol signe en matèria religiosa, tenen les aportacions fetes des de l’espiritualitat, la mística i la profecia, com a complement indispensable de les aportacions de la capacitat analítica de la raó.Des del punt de vista de les tensions civils a què el fet de conviure pot donar lloc, la pluralitat en matèria religiosa reclamaa)   que la llibertat religiosa sigui reconeguda i tutelada per l’Estat com a dret civil de les persones i de les comunitats;b)   que l’Estat estableixi la necessària coordinació d’aquests drets en nom de l’ordre públic, entès com a concreció dels elements de pau i de moralitat pública necessaris per a la convivència social.c)   Que les diferents tradicions religioses vagin adoptant les mesures internes necessàries per a poder conviure pacíficament entre elles i també amb corrents culturals que es volen mantenir aliens a referències religioses.  En tot cas, si, ateses les circumstàncies particulars d’alguns pobles, l’Estat, en l’ordenació jurídica de la societat, dóna un reconeixement especial a una comunitat religiosa, caldrà que alhora es reconegui i respecti el dret a la llibertat civil i social en matèria religiosa a tots els ciutadans i comunitats religioses. 

4. Tasques del present.  Independentment de la perspectiva de viure la fe en una societat culturalment i religiosament plural, dins un Estat laic, cal reconèixer els obstacles presents que dificulten el camí cap a aquella situació. . Es tracta d’acostar-nos a la vida quotidiana i d’assabentar-nos dels problemes reals als quals haurem de donar resposta i  de les resistències que la societat planteja. Només així, fent-ho sense embuts, ens podrem fer càrrec de la gran tasca que tenim al davant. Haurem de prendre posició, per exemple, davant de qüestions com : a). el paper de l’Estat en tant que única garantia del bé comú; b) els aspectes jurídics, per exemple, que caldrà prendre en consideració en la configuració dels drets de les diverses  confessions, en concret a disposar de  llocs de culte; c) els aspectes econòmics i de finançament de les esglésies; d)  la presència publica de les religions en els serveis com ensenyament, salut o serveis socials, i també en les opinions manifestades per les diferents creences. e)la pluralitat i el respecte de les  diferents confessions entre elles, etc. I tot això, òbviament, tenint present l’actual situació particular de Catalunya.  

UNIVERSITAT CATALANA D’ESTIU (UCE) 

La nostra aportació a aquesta edició de la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada del Conflent, tindrà lloc el dia 18 d’agost, amb dues ponències:La primera, a les 10 del matí, a càrrec d’Albert Sáez i Casas, President de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CMA), que farà l’exposició de la seva aportació amb el títol “Els mitjans de comunicació i el pluralisme religiós en un Estat laic”, i la segona, a les 12 h., a càrrec de Mossèn Francesc Romeu, periodista, amb el títol “Pluralisme religiós més enllà dels mitjans de comunicació”.A les 15 h. tindrà lloc el debat  entorn dels temes exposats el matí, amb una síntesi introductòria a càrrec d’Ester Busquets i Alibés, Llicenciada en filosofia i en infermeria i membre de l’Institut Borja de Bioètica. Serà moderador en el debat Jaume Terribas i Alamegó, economista i membre de la Junta Directiva de “Cristianisme al segle XXI.”L’endemà, dia 19, “Església Plural” hi aportarà els temes següents: “El debat sobre Déu. A la recerca d’una espiritualitat laica”, i “Un discurs progressista en defensa de la vida, és possible.”, i elements de reflexió al debat sobre l’avortament des d’una espiritualitat cristiana alliberadora, acollidora i respectuosa de la consciència personal.Trobareu més informació a www.uce.cat Sobre matriculacions i models de prematriculació, acudiu al telèfon 93 317 24 11, extensió 1.  

PARLAMENT DE LES RELIGIONS 

“ESPIRITUALITAT, DONA I SOCIETAT” és l’enunciat del IV Parlament Català de les Religions, que aquest any se celebrarà a Lleida el dia 14 de juny, al Campus Cap Pont, carrer Jaume I, 67.Aquesta és  la presentació que en fan els organitzadors:

“Vivim en una societat multicultural amb gent de diferents tradicions i orígens, però amb un futur comú on la tolerància, la pau i la concòrdia han de ser la base de les futures generacions.Per això el IV Parlament Català de les religions vol anar mes enllà de les religions, volem consolidar els esforços de les Nacions Unides en el seu compromís amb el diàleg amb la finalitat de recuperar el valor espiritual i social de la Dona.En definitiva un punt de trobada de diàleg entre els diferents representants de les diferents religions amb la complicitat de tota la societat, organismes, govern, fundacions, universitats…, amb l’objectiu final de rubricar el ‘Manifest de Lleida’, una acta signada adquirint el compromís que les conclusions del IV Parlament Català de les religions siguin adaptades en la pràctica en les diferents tradicions assistents.”

L’Associació UNESCO per al diàleg interreligiós informa que el Parlament posarà a disposició de les persones que ho necessitin, autocars per anar a Lleida des de distints punts de Catalunya. Aquesta gestió estarà enllestida en un termini de quinze dies aproximadament i anunciada convenientment al web, des d’on es podran fer les reserves de plaça. El web del Parlament de Lleida és www.parlament2009.orgPer a qualsevol consulta: Pilar Claret i Nonell, Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós, Cap de programes. Carrer Mallorca, 285, 08037-Barcelona, Tel.: 934 589 595, Fax:  934 575 851 a/e: p.claret@audir.org,    www.audir.org

 ASSEMBLEA DE “REDES CRISTIANAS”  

REDES CRISTIANAS, el col·lectiu de grups i comunitats cristianes de tot l’estat, del qual Cristianisme Segle XXI forma part, ha convocat la II Assemblea per als propers dies 10 i 11 d’octubre, dissabte i diumenge, a Bilbao, sota el lema Alternativas solidarias en la crisis. La intenció fonamental dels convocants, és propiciar el diàleg i el coneixement entre els diferents grups i comunitats. Per això, més que la forma d’un Congrés amb ponències, s’ha previst que els diferents grups de REDES puguin explicar les experiències o reflexions del seu col·lectiu que considerin més rellevants. Dissabte a la tarda i diumenge al matí estan reservats a la celebració d’aquests Tallers proposats pels grups. Cristianisme Segle XXI ha proposat un taller sobre el tema del nostre VI congrés: “Llibertat religiosa en un estat laic”. De moment només hi ha deu tallers inscrits. Si algun dels grups de Cristianisme Segle XXI tingués interès de proposar-ne algun, encara hi és a temps. En breu es fixarà el termini. El millor camí és fer-ho a través de “Cristianisme segle XXI”. La informació complerta sobre l’Assemblea de REDES a Bilbao i els detalls per inscriure’s són a la pàgina web: www.redescristianas.netLa 1ª. Assemblea de REDES, que fa un parell d’anys es va celebrar a Madrid, va ajudar molt a donar vida als grups que en formen part: es van proposar temes (que més o menys han estat els que han marcat la vida de REDES durant aquests dos anys –laïcitat, immigració, alguns temes d’ètica, situació econòmica, la denúncia de la COPE etc.), es van facilitar intercanvis, declaracions conjuntes, s’ha incrementat molt el nombre de visites a la pàgina. web, etc. En definitiva, s’hi va demostrar que REDES funciona, que els grups necessiten connectar-se, que és un servei i un suport important.  Esperem que aquesta segona edició de l’Assemblea suposi per REDES un altre salt endavant. Com és normal en ocasions així, hi ha també un temps reservat per fer propostes de renovació i millora del funcionament intern.  

ESPAI OBERT 

Els amics d’ESPAI OBERT, col·lectiu vinculat a Cristianisme Segle XXI a través del Centre Eiximenis, ens han fet arribar la programació de les trobades pel proper curs 2009-2010, centrades sobre els diferents aspectes de la crisi global en què estem immersos. Ja les dues últimes hi van fer referència, una sobre les raons històriques i culturals de la crisi i l’altra sobre la força latent en situacions de pobresa. El lema del cicle és “LA CRISI, UNA OPORTUNITAT DE CANVI”. El 10 d’octubre, Josep Maria Terricabres: “La crisi com experiència crítica”, ressaltant la dimensió personal i política de la crisi com a oportunitat.El 28 de novembre, Joan Botam: crisi i perspectives de canvi a l’Església, “Nou model d’Església”El 9 de gener, Luis de Sebastián: les dimensions econòmiques de la crisi i veritables i falses alternatives, “La fal·làcia del capitalisme popular”(pendent de concretar la substitució, degut a la mort de Luis de Sebastián el passat 26 de maig).El 27 de febrer, David Jou: la crisi ecològica, “Respecte a la naturalesa”.El 17 d’abril, Teresa Guardans, la crisi i canvis en l’educació, “L’educació davant el nou escenari”.Finalment el 29 de maig, Francisco Fernández Buey, la crisi cultural i canvi de valors, “Valors emergents”.Des de Cristianisme Segle XXI us invitem a assistir-hi.                          

TERCER CONGRÉS CATALANISTA

CRISTIANISME AL SEGLE XXI, ha participat en el III Congrés Catalanista dins l’àmbit “Societat i Valors”, amb l’organització  d’una jornada, el dia 23 de maig 2009, a Manresa, sota el lema: LES CONFESSIONS RELIGIOSES. La ponència marc va estar a càrrec de Francesc Torradeflot, responsable de l’àrea de Diàleg interreligiós d’Unescocat . Va remarcar que no és el mateix diversitat religiosa i immigració i que la diversitat de religions no ens porta al sincretisme. La laïcitat, va dir, hauria de ser el marc de convivència i la societat no pot prescindir del patrimoni espiritual i ètic que són el bagatge de les diferents tradicions religioses.  A continuació van reunir-se els grups de persones expertes en els diferents temes proposats: Grup A: Convivència de les creences existents a Catalunya, per constatar la realitat actual de la convivència, el diàleg i la col·laboració entre les confessions Islàmica, Cristiana i Jueva pel que fa a les actituds en la relació de les unes amb les altres i el seu grau de coneixement. Hi van intervenir: per l’Islam, Mohammad Iqbal, secretari del Centre Islàmic de pakistanesos del Raval, Camí de la Pau, i pel Catolicisme: Jaume Flaquer, membre de Migra Studium. Pel judaisme Enric Cortès i pel protestantisme Nathalie Reverdin, portaveu del grup.
Grup B: La laïcitat: un model a incorporar. Veure com cada una de les confessions viu l’impacte amb la modernitat, la relació amb les institucions civils i polítiques, en concret a l’estat espanyol i a Catalunya. Intervingueren, pel Catolicisme, Jaume Botey, membre de Cristianisme al segle XXI i portaveu del grup; pel Protestantisme, Víctor Hernández, pastor de l’Església Evangèlica; per l’Islamisme, Abdennur Prado, secretari de la Junta islàmica.
Grup C: Interrelacions de les respectives xarxes de treball, per reflexionar sobre la capacitat de generar iniciatives d’entesa i de col·laboració a partir d’experiències concretes al nostre país. Es va comptar amb aquestes intervencions: per “Xarxa catalana d’entitats de diàleg interreligiós”, Alfred Matarin, membre de Brahma Kumaris; per entitats ecumèniques, Joan Botam, president del Centre Ecumènic de Catalunya; pel món no creient, Joan Carles Marset, membre d’Ateus de Catalunya, i pel món catòlic de Catalunya, Josep Torrens, membre d’Església Plural, portaveu del grup.Un grup de joves ballarines, abans de la sessió de la tarda, va interpretar l’Ave Maria de Franz Schubert.Les portaveus dels grups van explicar el contingut de les aportacions i els seus apunts juntament amb les ponències que recollirem, serviran per a elaborar les conclusions que, donada la qualitat de les ponències , creiem que seran una bona aportació al conjunt del Congrés Catalanista.Va cloure l’acte amb la seva acostumada vitalitat i el seu entusiasme, sor Lucía Caram, religiosa dominica de Manresa. Va fer èmfasi en la necessitat de crear àmbits de mútua solidaritat i ajuda que superin les creences o descreences, ja que ningú té obligació de creure en Déu, gràcies a Déu! - va dir –. Va instar a superar els problemes pels llocs de culte i va reclamar la necessitat de reconèixer la diversitat d’expressions religioses. Informarem de les conclusions tan bon punt haguem reunit tota la documentació. 

CRIDA MUNDIAL A FAVOR DE LA INFÀNCIA 

El llançament d’aquesta Crida Mundial a favor de la infància és una iniciativa del Bureau International Catholique de l’Enfance, BICE i pot situar-se en la línia d’altres  accions internacionals que el mateix BICE ha emprès al llarg de la seva història, entre les quals destaca l’Any Internacional de l’Infant (1979). També va intervenir directament, els anys vuitanta, en la redacció de la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de l’Infant. I ara fa un seguiment de la seva aplicació prop del Comitè dels Drets de l’Infant de Ginebra.  En la perspectiva del vintè aniversari de la Convenció, el BICE va promoure l’any passat una àmplia consulta sobre la situació de la infància al món, constituint grups d’experts a Àfrica, Amèrica Llatina, Àsia i Europa. Els informes que en van resultar foren presentats a París, seu del BICE, el 4 de juny del 2008; i han servit de base per preparar aquesta Crida, que es proclamarà solemnement el 4 de juny propvinent, al Palau de Nacions de Ginebra.  Aquests textos, traduïts al català, han estat publicats per la Regidoria de Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona. El BICE estima que, si bé són indiscutibles els progressos que devem a la Convenció al llarg d’aquests vint anys, en els darrers temps es manifesta un cert estancament, una certa fadiga, i que fins i tot s’han produït reculades inquietants en moltes regions del món. La crisi global que sofrim posa encara més en perill la satisfacció de les necessitats i drets dels infants. Per això proposa una nova mobilització entorn d’aquesta Carta fonamental de la infància. La Crida vol interpel·lar els estats, la comunitat internacional, els mitjans de comunicació, les autoritats morals i religioses, la societat civil i tots els homes i dones de bona voluntat.  I la signatura de la Crida és oberta a totes les ONG, singularment les d’infància, les institucions independents de defensa dels drets dels infants, institucions educatives, organitzacions de joventut, sectors d’Església, experts, el gran públic.  A Catalunya, difon la Crida i demana la seva adhesió la Comissió de la Infància de Justícia i Pau, membre del BICE des de 1980.   Per accedir al text original d’aquesta crida i si us interessa adherir-vos a la crida, entreu a  http://www.justiciaipau.org/campanyes.ca.shtml?x=9885.     

Circular 27-Gener 2009

INTRODUCCIÓ

Per acord de la Junta Directiva del dia 13 d’aquest mes, us fem arribar aquesta circular, expressant-vos els millors desitjos per aquest any acabat de començar.

Observareu que hi incloem, mitjançant un annex, la memòria de la nostra Associació aprovada en la darrera Assemblea cosa que en anys o cursos anteriors fèiem en una publicació separada en la que hi incloíem la memòria de totes les entitats fundadores de “CRISTIANISME AL SEGLE XXI”. Com sigui que l’activitat de moltes d’elles consisteix en la realització dia a dia dels seus objectius, sense que la redacció de la seva memòria anual variï substantivament d’un any a l’altre, hem decidit suprimir l’edició per separat de la memòria que anualment anàvem fent de cada curs, incloent la nostra en la primera circular posterior a l’assemblea anual ordinària, com ho fem avui mitjançant un annex, deixant de publicar nosaltres la de les nostres entitats fundadores.

Per tal que pugueu tots els socis de “CRISTIANISME AL SEGLE XXI” conèixer millor els ens fundadors de la nostra Associació,  incloem en aquesta circular  un altre full afegit amb les dades identificadores que tenim de cadascun per facilitar-vos, si us interessa, poder connectar amb ells.

UNIVERSITAT CATALANA D’ESTIU (UCE)

El dia 20 d’agost va tenir lloc la jornada assumida per l’Associació sobre el tema “Néixer i morir. Possibilitats i límits de la intervenció de la ciència en l’inici i el final de la vida”, en la XL edició de la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada del Conflent, fent-hi en Josep Maria Gasch la presentació de la nostra Associació. L’assistència va sert tot un èxit, i comparant aquesta participació amb la dels anys anteriors, és de destacar la millora d’aquesta en tots els aspectes

Els ponents  Begoña Roman, professora d’ètica de la URL, sobre  “Dret i Ètica”, i Marc Antoni Broggi, cirurgià, sobre “La intervenció terapèutica i l’eutanàsia”, que foren presentats per Ramon Maria Nogués, van exposar els temes amb la qualitat que els és habitual. Totes les intervencions varen ser seguides de diàleg obert  per un auditori nombrós i interessat.

També allà es va fer la presentació del llibre “Sobre la vida i la mort. Possibilitats i límits de la intervenció humana” de Fragmenta Editorial, que recull el contingut del nostre V Congrés, amb les intervencions de Begoña Roma, Joan Carrera, Gaspar Mora, Núria Terribas, Marc Antoni Broggi i Federico Mayor Zaragoza i el pròleg de Ramon M. Nogués.

L’endemà vàrem ser presents a la jornada preparada per Església plural sobre “Laïcitat, espai de trobada” a la que es va presentar el projecte de llei sobre espais de culte per la Directora d’Afers Religiosos (matí) i a la tarda va tenir lloc una taula rodona sobre la “laïcitat inclusiva: el marc que afavoreix la trobada entre el fet religiós i la societat”.

ASSEMBLEA 2008

El dia 4 de desembre varem celebrar l’Assemblea anual de l’Associació, fent coincidir  l’Assemblea anual amb la presentació del llibre “Els acords concordataris entre Espanya i la Santa Seu” amb l’afany d’evitar un desplaçament als socis interessats en assistir als dos actes.

Després de la lectura de l’acta de l’Assemblea de l’any anterior, es va procedir tot seguit a la lectura de la memòria del curs, i a continuació a la presentació per part del Tresorer  dels comptes del curs 2007-2008, i del pressupost del curs actual. Tot va ser aprovat per unanimitat.

A continuació es va procedir a la reelecció com a membres de la Directiva, per dos anys, als socis que ja ho eren a títol personal  i que han exercit en un primer període, Josep Maria Gasch Riudor, Jaume Busquets Mensa i Miquel Verdaguer Montés, i a  nomenar  a Montserrat Sintas, a qui ja coneixíem prou per haver estat en la Junta com a representant de “Foc Nou”, a Montserrat Fransoy, que ja havia format part de la Junta, a Jaume Terribas Alamegó i al col·lectiu “Fòrum Alsina”, de Girona, que estarà representat per Lluís Costa i Bofill. En un dels dos annexes a aquesta circular hi trobareu la composició actual de la Junta Directiva.

Acordada tot seguit l’adaptació dels Estatuts de l’Associació a la legislació vigent, cosa que no implica alteració dels drets i deures dels socis sinó tant sols i essencialment relacionar les activitats que es poden portar a terme en coherència amb les finalitats, s’informa sobre els manifestos sobre laïcitat i sobre la crisi financera que es varen lliurar als assistents, i es va informar de la intenció de participar a la UCE d’aquest any, així com sobre l’organització del proper Congrés.

Tots els acords foren adoptats per unanimitat, donant-se la informació, en quan al moviment de socis,  que en aquest darrer any s’han donat d’alta 43 socis, 14 han estat baixa i actualment en som 406, i pel que fa a les visites al web, durant el mes de novembre s’hi varen produir 258 visites (744 pàgines en total) i a les 24 hores immediates anteriors a la reunió, 8 visites (23 pàgines).

La necessitat d’acabar puntualment per poder iniciar en la mateixa sala l’acte de presentació del llibre, no ens va permetre disposar del temps que la directiva desitjava per recollir més suggeriments dels assistents i intercanviar impressions. Això ens ha fet pensar, de cara a la propera Assemblea, començar-la amb un acte introductori (conferència, taula rodona, projecció, etc.) per motivar més l’assistència a les persones associades, i acabar-la un cop atesos tots els precs, preguntes i suggeriments

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “ELS ACORDS CONCORDATARIS ENTRE ESPANYA I LA SANTA SEU”

El mateix dia de l’Assemblea i a continuació d’aquesta,  a l’auditori Joan XXIII de la Institució Cultural del CIC, es va fer la presentació del llibre Els acords concordataris entre Espanya i la Santa Seu, de Santiago J. Castelló i Surribas, obra que respon a l’encàrrec inicial fet per CRISTIANISME AL SEGLE XXI per desenvolupar un estudi jurídic sobre l’actual marc de relacions entre l’Estat Espanyol i l’Església Catòlica, amb la voluntat de dotar-nos d’arguments sòlids -jurídics i polítics- per entendre la inadequació d’aquestes relacions al règim constitucional vigent, i estudiar les possibilitats d’evolució per tal adequar-les a l’ordenament jurídic constitucional i als requeriments d’una societat oberta, plural i complexa. En trobareu més referències a la circular 26.

L’acte, presidit per la Presidenta de “Cristianisme al segle XXI”, Sra. Rosa M.  Tarrida, va comptar amb les intervencions del Sr. Pere Codina, en representació de l’editor, “Editorial Claret”, Mn. Casimir Martí, capellà i historiador, autor del pròleg i membre de la Junta Directiva de “Cristianisme al segle XXI”, acabant amb la intervenció de l’autor, llicenciat en Dret i Ciències polítiques, doctorat en Dret internacional; autor de la tesi doctoral sobre la “Protecció internacional de les minories nacionals, lingüístiques i religioses” publicada per “SILVA EDITORES”; professor de Dret públic de la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili, de Tarragona; Director d’un post-grau en “Gestió global de la immigració”; Màster en Pau, Seguretat i Defensa, per l’Institut Universitari General Gutiérrez Mellado; Vicerector de Relacions externes de la Universitat Rovira i Virgili, i autor de diverses publicacions sobre pluralisme religiós i lingüístic.

Podeu adquirir aquesta obra en qualsevol llibreria.

MANIFEST PER LA LAÏCITAT

CRISTIANISME AL SEGLE XXI, ens varem adherir al “MANIFEST SOBRE LA LAÏCITAT” redactat per “Redes cristianas”, associació d’àmbit estatal de la que en som membres.

Tot i que en el seu dia el varem fer arribar a tots els socis, transcrivim tot seguit el text en català d’aquest manifest:

MANIFEST PER LA LAÏCITAT

Redes Cristianas, des de la seva doble pertinença a la comunitat cristianocatòlica i a la societat civil, aposta decididament per la independència, respecte i col·laboració entre aquests dos àmbits i advoca per un Estat laic, que superi l’actual confessionalisme encobert i per una Església inspirada només per l’Evangeli i no sotmesa a cap tutela de l’Estat.

Conscient que les actuals relacions entre l’Església i l’Estat, basades en els Acords de 1979, han estat el principal obstacle per a la separació entre ambdós i que actualment estan generant un greu malestar en amplis sectors dintre i fora dels catolicisme, Redes Cristianas manifesta clarament la seva posició i convida a sumar-s’hi a totes les institucions i persones que ho creguin escaient.

El desenvolupament progressiu de la laïcitat ha de ser considerat com un fet positiu. És la lenta maduració de la humanitat cap a una cultura del pluralisme i del respecte a la diferència; és avançar vers la creació d’aquells espais de llibertat que fan possible el diàleg entre totes les ideologies filosòfiques o religioses, creients o agnòstiques. I, ja que l’únic garant d’aquest espai públic és l’Estat, laïcitat significa l’autonomia de l’Estat respecte de qualsevol altre magisteri religiós o cosmovisió filosòfica que pretengui imposar-se com a única vertadera. Des d’aquesta posició:

Denunciem els Acords de 1979 de l’Estat Espanyol amb la Santa Seu (en vigor, per tant, des de fa quasi 30 anys) i en rebutgem la renovació, perquè, nascuts en situació de privilegi confessional catòlic, estan afectant avui dia una societat religiosament plural i àmpliament secularitzada i són la causa de molts dels conflictes que afecten la convivència ciutadana. I, en conseqüència, exigim que les entitats dependents de l’Església i de les altres confessions religioses s’acullin al Dret Civil que regula la vida associativa de l’Estat.

Apostem per una laïcitat plena, que reconegui l’autonomia dels afers polítics i civils respecte dels religiosos i camini cap a la separació definitiva de l’Església i l’Estat, tot reconeixent la igualtat de drets i deures, sense privilegis ni avantatges eclesiàstics, i garantint l’exercici de les llibertats fonamentals per a tothom. L’Església serà lliure només quan estigui clarament i definitiva deslligada de l’Estat i es posi decididament al servei dels pobres i exclosos d’aquest món.

Advoquem per un “Pacte per la laïcitat” entre confessions religioses i l’Estat, que estableixi el marc per a un “Estatut de laïcitat” que reguli la presència i les actuacions dels poders polítics a les cerimònies religioses i de les jerarquies religioses als actes polítics, tot suprimint els símbols religiosos a l’espai públic civil.

Exigim que el funcionament democràtic intern, la participació de les bases i la transparència siguin criteris a tenir presents per part de l’Estat a l’hora d’establir àmbits de col·laboració amb les entitats socials. En conseqüència, denunciem el clericalisme i la discriminació per raons de gènere i orientació sexual, encara presents en l’Església Catòlica i en altres confessions.

Defensem la “laïcitat escolar” que possibiliti la formació integral de la persona, l’aprenentatge , la socialització i l’enculturació sense proselitismes ni adoctrinaments i que respongui a principis d’igualtat, llibertat i formació crítica per a tothom. Reconeixem el pluralisme religiós i cultural existent i, en conseqüència, denunciem l’actual presència de la religió confessional catòlica al sistema educatiu i a l’escola pública i concertada.

Apostem per una societat secularitzada i pluralista, organitzada democràticament des de l’aconfessionalitat i sense permetre interferències confessionals a l’espai polític ni privilegis que, des de principis de justícia i equitat, causen greuges comparatius amb la resta d’institucions. Des d’aquí denunciem l’actual sistema de finançament de l’Església Catòlica per l’Estat Espanyol.

Advoquem per mantenir l’autonomia de l’ètica en una societat laica a tots els àmbits propis d’una societat secular (en el teixit social, polític, productiu, cultural, científic…), sense necessitat d’acudir a motivacions religioses per legitimar-la. I, en conseqüència, denunciem les pressions de la jerarquia catòlica per imposar la seva moral sobre l’ètica pública.

Defensem la presència de les confessions religioses als mitjans de comunicació. Però denunciem la Conferència Episcopal Espanyola per l’intolerable abús del Dret a la Llibertat d’Expressió que està fent la COPE. Exigim a la Conferència Episcopal Espanyola un canvi radical a la seva línia editorial i al Govern, una major fermesa en la garantia del respecte als drets dels ciutadans.

Urgim, finalment, a l’actual govern de l’Estat, detentor i representant de la sobirania popular, i a les jerarquies de les confessions religioses, especialment a la de l’Església Catòlica, que assumeixin responsablement l’esperit de la Constitució, que, a l’art. 16 par. 3, tot afirmant que “cap confessió religiosa no tindrà caràcter estatal”, advoca per l’establiment d’aquest espai laic i de diàleg, al qual fem referència.

Redes Cristianas- 6 de setembre de 2008 

Hem difós el manifest, i n’hem recollit 531 adhesions individuals, i cinc d’Entitats i col·lectius, sense incloure aquells que s’hi han adherit d’entre els que són promotors de la nostra Associació.

D’aquestes adhesions n’hem donat trasllat a “Redes Cristianas” perquè s’afegeixin a les que seran lliurades al President del Govern, a la Conferència Episcopal Espanyola, als Presidents del Congrés i del Senat, als Partits Polítics amb representació parlamentària, al Director General d’Afers Religiosos, i a les altres Confessions Religioses.

MANIFEST SOBRE LA CRISI

El manifest sobre la crisi econòmica i financera que fou lliurat a tots els assistents a l’Assemblea, hi calia unes petites rectificacions que ens foren suggerides en el mateix acte.

Es transcriu tot seguit el text íntegre amb les correccions suggerides:

MANIFEST DE “CRISTIANISME AL SEGLE XXI” DAVANT LA CRISI ECONÒMICA I FINANCERA

La crisi actual que sacseja el món ha esclatat produïda per l’ambició d’uns pocs que sense cap principi ètic no tenien altre objectiu que l’enriquiment sense límits i sense cap preocupació pels interessos de la majoria. En foscos ambients de l’enginyeria financera s’ha covat una actuació irresponsable produïda inicialment als Estats Units i que ha desbordat al món sencer.

Davant d’aquesta situació, “CRISTIANISME AL SEGLE XXI” manifestem la nostra

INDIGNACIÓ:

- Perquè ens sentim segrestats econòmicament i moralment per unes entitats i un sistema que   durant segles ha actuat i actua amb total impunitat.

- Perquè el nostre rescat l’hem de pagar nosaltres sense poder negar-nos a fer-ho.

- Perquè els nostres diners no poden anar a les persones dependents, als pisos assequibles, als aturats, als marginats, a resoldre la fam en el món, però sí han de servir per cedir al xantatge.

- Perquè el G-8 o el G-20  mai no s’han reunit d’urgència per solucionar les mancances dels treballadors, de la gent gran, de les malalties endèmiques del tercer món, de les guerres econòmiques, ….,  però sí s’han trobat ara per salvar el “seu” sistema.

- Perquè n’estem farts de ser ostatges del déu-diner.

TRISTESA:

- En comprovar el silenci dels intel·lectuals i dels líders religiosos davant la crisi i les seves conseqüències físiques i morals. En aquests moments aquest silenci només es pot interpretar com una complicitat vergonyant.

- Especialment en comprovar que, al mateix temps que es reuneixen les grans potències econòmiques i financeres per intentar solucionar la “seva” crisi, l’Església Catòlica en el recent Sínode de tots els bisbes, en el missatge al poble de Déu emanat del mateix Sínode, no hi ha ni una paraula sobre el sofriment que causa i causarà aquesta crisi als més febles.   

– En comprovar la complicitat, de facto, de la majoria dels partits amb el sistema econòmic vigent.

– En comprovar la manca d’iniciatives per la recerca d’alternatives solidàries.

– En comprovar l’augment del menyspreu al marginat i també de la xenofòbia, tot buscant un boc expiatori.

– En comprovar que l’ajuda als més febles d’aquí i del tercer món està minvant.

– En comprovar que la contaminació del sistema -guanyar més al preu que sigui- ha arribat a milions de ciutadans fins al punt de sentir, davant de la situació actual, la síndrome d’Estocolm.

ESPERANÇA:

- Perquè a nivell mundial apareix amb claredat la perversió del sistema econòmic actual i la seva ineficiència: per sobreviure ha de provocar -ja ho està fent- un genocidi continental o la mort del planeta.

– Perquè creiem en les persones i els pobles que busquen pacíficament, però sense desànim, la convivència i la distribució equitativa dels béns de la terra.

– Perquè la mateixa globalització econòmica i mediàtica ha fet més evident l’existència d’una sola humanitat, plural i diversa, però amb les mateixes aspiracions.

– Perquè ningú, per poca sensibilitat que tingui, pot atipar-se, quan a la mateixa taula el seu veí té el plat buit. Avui el món és una sola taula.

– Perquè la nostra consciència ens esperona amb força a buscar alternatives, i no la podem decebre.

I  PER AIXÒ, CAL:

- Davant la continuada i frenètica crida a esdevenir consumidors compulsius, actuar amb serenitat i responsabilitat.

- Reforçar l’austeritat com un criteri que ens ajuda a una vida en dignitat.

- Un replantejament de la solidaritat fet amb eficàcia, no volent que siguin l’egoisme i l’ambició la norma d’actuació en les relacions globals, sinó que ens mogui l’estimació entre tots els humans sense excepció, compartint especialment amb el món que viu encara en l’abandó.

- Responsabilitat per reformar en profunditat les institucions globals.

PÀGINA WEB

Seguim amb l’esforç per tenir una pàgina web en la que s’hi reflecteixi l’activitat de la nostra associació. Us convidem a accedir-hi, si no ho heu fet encara, per poder estar al corrent constantment de la vida i activitats organitzades o participades per la nostra Associació, i tenir-vos al corrent de fets, actes i publicacions dels que ens arriba notícia i considerem oportú donar-ne notícia.

Només entrant  trobareu a la primera pàgina la benvinguda, un resum de les darreres activitats i posicionaments,  l’índex de les diferents pàgines fixes que hem distribuït en diversos apartats, i la data en que hi hem fet la darrera actualització.

L’equip que cuida la pàgina web reitera el desig que aquest instrument sigui un eficaç mitjà de comunicació amb els socis i amics que vulguin saber de nosaltres que restem oberts a tota mena de suggeriments, amb el compromís de mantenir actualitzada aquesta eina d’informació i comunicació.

Circular 26-Juny 2008
 

INTRODUCCIÓ

Malgrat que la darrera circular es va trametre fa gairebé un any, cal tenir present que durant aquest període s’ha anat informant dels diversos esdeveniments promocionats o participats per CRISTIANISME AL SEGLE XXI. Així, en la tardor del 2007 es va comunicar la programació del V Congrés celebrat els dies 1 i 2 de desembre, i més tard es va convidar a socis i amics a l’acte de presentació del llibre editat per “Fragmenta editorial” recollint les ponències del Congrés.

Cal recordar, igualment, que es va convocar l’assemblea de l’Associació celebrada el 2 de desembre dins de l’àmbit del V Congrés, i d’ella s’ha ofert informació en la memòria del curs 2006-07 enviada a tots els socis.

Aquí, doncs, per no repetir-nos, informem només d’allò que no ha quedat explicat en la memòria a la que ja hem fet al·lusió.

Observareu que s’inclou en aquesta circular la memòria del curs passat del “Centre d’Estudis Francesc Eiximenis”. Recordareu que en la memòria de cada any hi incloem la de totes les entitats promotores de CRISTIANISME AL SEGLE XXI. Reproduïm en aquesta circular la del Centre esmentat, salvant així l’omissió involuntària en què varem incórrer al fer la memòria del curs 2006-2007.

RELLEU A LA PRESIDÈNCIA

Amb motiu de la renúncia de Núria Raventós Blanc al càrrec de representant de l’Associació CIC a la Junta Directiva de CRISTIANISME AL SEGLE XXI, a la que li corresponia la Presidència, ha estat substituïda per Rosa Mª Tarrida. La Junta Directiva, per unanimitat, va acordar agrair a Núria Raventós la seva gestió i ratificar en el càrrec de Presidenta a l’Associació CIC. Així doncs actualment la Presidència li correspon Rosa Mª Tarrida. A la memòria ja es comunicava que a la Junta Directiva a celebrar després de l’Assemblea es decidiria la nova Presidència, com així s’ha acomplert.

UNIVERSITAT CATALANA D’ESTIU (UCE)

“CRISTIANISME AL SEGLE XXI”, com en anys anteriors, participarà en l’edició d’enguany de la UCE, a Prada del Conflent. Concretament el matí del dia 20 d’agost tindrà lloc la sessió de la que ens hem responsabilitzat nosaltres, que porta com a títol “Néixer i morir. Possibilitats i límits de la ciència”. Els ponents seran Marc Antoni Broggi, Ramon Mª. Nogués i Begoña Roman, que sobre el tema ja varen fer importants aportacions en el nostre darrer Congrés.

Informem que el següent dia 21, “ESGLÉSIA PLURAL” prepara un taller a la mateixa UCE amb la participació de la Directora d’Afers Religiosos de la Generalitat, Montserrat Coll i en Josep Torrens. El tema escollit és el projecte de llei sobre espais de culte.
FÒRUM SOCIAL CATALÀ

El passat dia 26 de gener per la tarda, dins la programació del “Fòrum Social Català” que es va celebrar aquell cap de setmana, “CRISTIANISME AL SEGLE XXI” hi va col·laborar amb un taller amb el títol “L’Església catòlica de base, una altra perspectiva: denúncia de la COPE i de la inconstitucionalitat dels pactes entre l’Estat espanyol i la Santa Seu”. Hi van participar una cinquantena de persones.

En nom de l’Associació varen intervenir Sefa Amell i Josep M. Gasch. La primera va donar compte de les diverses actuacions realitzades per l’Associació durant els darrers anys: la cultura religiosa a l’escola (sessions amb parlamentaris i manifest) així com el recolzament a la disciplina educació per la ciutadania; reflexió sobre els diversos models de família, segons el manifest aprovat al III Congrés de la nostra Associació; la participació en la xarxa espanyola “Redes Cristianas”; el pronunciament sobre l’homosexualitat; la resposta a la nota sobre la “instrucción pastoral” de la CEE; la celebració del darrer Congrés, tractant de les possibilitats i límits de la intervenció humana; la carta al cardenal Martínez Sistach en relació a l’acte a celebrar al dia següent.

En Josep M. Gasca va fer història de la gestació de l’estudi sobre els acords entre la Santa Seu i l’Estat espanyol, així com de la denúncia interposada al Tribunal de la Rota Romana contra la Conferència Episcopal Espanyola, informant també de la resposta d’aquest Tribunal considerant-la inadmissible, així com del recurs interposat contra aquesta decisió.

També es va posar de manifest que CRISTIANISME AL SEGLE XXI va estar present a l’Assemblea de Redes del passat novembre a Madrid, a la UCE de l’agost de 2007 i al Parlament de les Religions que es va celebrar a Alacant el mes d’abril del mateix any. El diàleg va ser interessant i suggestiu.

V CONGRÉS

El Congrés, cinquè dels organitzats per “CRISTIANISME AL SEGLE XXI”, com ja sabeu, va tenir lloc els dies 1 i 2 de desembre de 2007 per reflexionar “Sobre la vida i la mort: possibilitats i límits de la intervenció humana”.

Podem afirmar que es va aconseguir un nivell de satisfacció generalitzada per part dels assistents i participants, així com per part de la Junta Directiva i dels organitzadors.

Lamentem el poc interès de la premsa i en general dels mitjans de comunicació sobre aquest tema, malgrat haver estat àmpliament informats.

Remarquem el fet d’haver-se pogut publicar el llibre editat per “Editorial Fragmenta” que resumeix el contingut de les ponències, que fou presentat el dia 19 d’abril a la Sala Joan XXIII de la Institució Cultural del CIC amb una assistència de més de 250 persones.

Si el llibre no l’heu adquirit gosem recomanar-vos que ho feu: en trobareu més informació a la nostra web, i el podeu adquirir a les principals llibreries. El preu és de 17 euros.

A nivell estadístic, les dades d’aquest Congrés són les següents:

Es varen inscriure 264 persones, de les que 24 no varen assistir o no varen recollir la carpeta; hi van assistir 111 socis, que representen el 42%; l’edat mitjana de les 229 persones assistents que la varen indicar (35 no ho feren), és de 67,82 anys, i d’elles 30 eren de més 80 anys i 14, de menys de 50 anys, 167 eren dones (63,25%), i 97 homes (36,75%), al voltant de 110 persones s’apuntaren al menú de cadascun dels dos dinars, i vàrem tenir una reserva de 90 llibres, que durant el congrés van ser pagats per qui els havia demanat.

El resum de les respostes de les enquestes o avaluacions és el següent:

Es varen recollir unes 120 respostes (50% dels assistents reals), de les quals 56 corresponien a persones associades.

La major part dels assistents foren laics i laiques, 3 clergues, 3 religioses i 1 religiós, i 66 membres d´equips o comunitats de base.

L’avaluació de les ponències (amb qualificació entre 0 i 5) fou la següent:

1. Sobre els ponents, les millors notes s’atorgaren a la Núria Terribas 4,88 seguida del Dr. Broggi amb una qualificació de 4,17 la primera part, i 4,46 la segona

2. En l’avaluació del Congrés en el seu conjunt: malament 0; bé 26 (22,5%), i molt bé 90 (77,5%).

Dels comentaris (en els que es barregen propostes de temes i inquietuds) constatem un interès especial per tres temes: els joves (insistentment); la immigració (altres cultures, la pobresa, els desvalguts, el tercer món) i democràcia i ètica (propostes econòmiques a la nova societat), i per sota d’aquests tres: la globalització solidària, el canvi climàtic i l’ecologia i el desinterès per la política; el poder dels mitjans de comunicació i com ser-hi presents, i la sexualitat integradora (paritat de gèneres).

Des d’un punt de vista econòmic, si bé no es coneix encara el cobriment del cost de l’edició del llibre, les despeses del Congrés varen poder ser cobertes àmpliament amb les quotes d’inscripció i sobretot amb la subvenció del Departament d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya.

PROPERA PUBLICACIÓ

Recordareu que a petició de CRISTIANISME AL SEGLE XXI, el professor de Dret Internacional públic de la Universitat Rovira i Virgili, de Tarragona, Dr. Santiago J. Castellà, va fer el curs passat un estudi titulat “Cap un nou Estatut jurídic constitucional de les Relacions de l’Estat Espanyol amb l’Església Catòlica”, el text del qual podeu trobar a la nostra pàgina web (apartat D.- Posicionaments, lletra a.- Església-estat).

L’estudi fa una anàlisi de la constitucionalitat dels acords internacionals que configuren l’actual règim concordatari espanyol, situant des d’una perspectiva històrico-política, l’oportunitat d’aquest model. L’anàlisi més jurídic de les possibles contradiccions dels acords amb la Constitució espanyola de 1978 dóna pas a una anàlisi àmplia sobre la llibertat i el pluralisme religiós a Espanya, plantejant-se les qüestions de si les relacions entre l’Església Catòlica a Espanya i els poders públics han de regular-se per una norma interna o pel tractat internacional, i si el mecanisme jurídic de regulació ha de ser igual per totes les confessions amb un suficient arrelament dins l’Estat o excepcionalment per a l’Església Catòlica. Les conclusions apunten a senyalar nombroses contradiccions jurídiques i a un model de relacions de l’Estat i les confessions religioses, tendint a perpetuar privilegis per l’Església catòlica, contrari a models de pluralisme religiós en una societat laica i un estat aconfessional.

L’actualitat del tema, i l’interès que han suscitat les reflexions que l’associació ha pogut suggerir en diverses ocasions (Parlament de les Religions a Alacant, Assemblea de Redes Cristianas, Universitat Catalana d’Estiu) ens ha mogut a fer-ne un llibre, aprofundint l’estudi esmentat, ja en tràmit d’edició, que esperem, ben aviat, posar a la disposició de tothom a qui interessi.

COPE

L’actuació davant del Tribunal de la Rota Romana pel que fa referència a la deixadesa de la C.E.E. en relació a la COPE, encara continua. El darrer acte notificat ha estat el requeriment formulat pel Tribunal a fi que les entitats queixants designéssim un Advocat acreditat en aquell Tribunal. L’advocat inicialment escollit va manifestar que no veia gaires possibilitats de “guanyar” la causa. De tota manera sembla que acceptarà la representació ja que se li va comunicar que érem conscients de la dificultat “jurídica” però que volíem fer sentir la nostra veu davant la societat i les altes instàncies eclesiàstiques.

PÀGINA WEB

Hem fet un esforç per tenir una pàgina web en la que s’hi reflecteixi l’activitat de la nostra associació. Us convidem a accedir-hi, si no ho heu fet encara, per poder estar al corrent constantment de la vida i activitats organitzades o participades per la nostra Associació.

Sense pretendre que això sigui una excusa, potser ella mateixa i les notícies que hem anat donant en relació al V Congrés, expliquen el temps transcorregut de la darrera circular fins avui.

Només entrant a “cristianismexxi.cat” trobareu a la primera pàgina la benvinguda, un resum de les darreres activitats i posicionaments, i l’índex de les diferents pàgines fixes que hem distribuït en diversos apartats:

En el primer (A) exposem la nostra identitat i la de les entitats promotores de l’associació, així com la manera de connectar-hi. El segon (B), dóna detallada notícia dels nostres Congressos en tant que aquests constitueixen una de les principals activitats que ens identifiquen. Les altres activitats en les que anem participant, les trobareu explicades en l’apartat C, i en el D, hi trobareu la transcripció dels diferents posicionaments i de les adhesions. Donem notícia d’altres documents en l’apartat lletra E, i en el que va encapçalat amb la lletra F hi posem recomanacions de publicacions o actes que ens han semblat prou interessants, sense cap ànim de silenciar tantes i tantes coses valuoses a les que no hem accedit o no hem tingut ocasió de fer o temps per trobar qui ens en faci un comentari.

En l’apartat “enllaços” accedireu directament a les seves pàgines web. De moment, hi trobareu “Església Plural”, un dels ens promotors de la nostra associació, dins la pàgina web de la qual hi ha el blog de la nostra Associació, i “Redes Cristianas”, en tant que és associació d’àmbit estatal, d’objectius similars als nostres, i de la que, com ja se us ha informat en altres ocasions, nosaltres en som membres.

L’equip que cuida la pàgina web desitja que aquest instrument sigui un eficaç mitjà de comunicació amb els socis i amics que vulguin saber de nosaltres que restem oberts a tota mena de suggeriments, amb el compromís de mantenir actualitzada aquesta eina d’informació i comunicació.
REDES CRISTIANAS

Redes Cristianas i Cristianisme al Segle XXI segueixen en contacte i, en aquests moments s’està preparant un document sobre la laïcitat, que serà presentat al Congrés de Teologia que se celebrarà el proper mes de setembre.

* * *

MEMÒRIA DEL CENTRE D’ESTUDIS FRANCESC EIXIMENIS.

(Curs 2006 / 07)

 

1.- L’ASSEMBLEA ANUAL.- Com cada any, el curs es considera iniciat amb l’Assemblea ordinària. Aquest any i per raons d’agenda, es va celebrar més tard del que és habitual, el dia 14 de desembre de 2006, a la Sala Aureli Mª Escarré, de l’edifici Ciemen. Els temes tractats, a més a més dels pròpiament estatutaris (Aprovació de la memòria, comptes i pressupost, proposta d’activitats i renovació de càrrecs de la Junta), van ser:

Informació de l’assemblea europea de Pax Romana a Venècia sobre el tema “L’Europa que estem construint: Turquia, un cas a considerar” .

“Situació de la denúncia presentada davant el Vaticà, en protesta per a determinats programes de la COPE”

Document de la Conferència Episcopal “Orientacions morals envers la situació actual d’ Espanya”. Reflexions i aportacions des de Catalunya. La nostra veu també és Església. L’acte va finalitzar amb un petit refrigeri nadalenc.

2.- LA JUNTA.- La Junta s’ha reunit regularment amb una freqüència mensual, amb l’excepció del mes d’Agost. En formen part, com a Presidenta: Núria Sastre; Vicepresident, Salvador Reguant; Secretari, Josep Maria Gasch, tresorer Jordi Bosser, i vocals Josep Marí Carbonell, Jordi Llisterri i Eduard Ibáñez Com assessors: Manuel Ribas Piera i Sebastià Benet i Sanvicens.

Cal esmentar que en Salvador Reguant ha demanant ser rellevat en el càrrec de vicepresident per raons de salut i disponibilitat, fent constar, tanmateix que resta al servei del Centre per totes aquelles col·laboracions que necessitem. No cal dir que li agraïm la seva tasca eficient de tots aquests anys.

Aquest curs, la sessió del mes de Juliol, va tenir un caràcter extraordinari, ja que hi vàrem dedicar un dissabte a la tarda, amb la intenció d’analitzar amb més profunditat la situació del Centre i procurar redefinir els objectius i la nostra aportació futura a la societat i a l’església de Catalunya. En trobareu un resum més extens a l’apartat cinc anomenats XARXA ECLESIAL.

3.- LLETRA MENUDA.- També aquest curs, en Salvador Reguant ens ha ofert, setmanalment, la seva reflexió sobre l’Evangeli en el mon actual, col·laboració que envia mitjançant el correu electrònic. Tots els qui ho desitgeu, podeu comunicar-ho a la secretaria del Centre, i ho rebreu puntualment cada divendres.

4.- ESPAI OBERT.- El tema del curs 2006-2007 ha estat “Arrels històriques de la fe cristiana” . Les conferències s’han celebrat a la sala d’actes del CIC Via Augusta 205, amb una afluència de públic superior a les 200 persones de mitjana.

Les conferències i els ponents han estat els següents:

“Fonts gnòstiques del cristianisme. Creences populars i teologia els primers segles” Ponent : Josep Montserrat Torrents, catedràtic emèrit de la UAB.

“El Jesús històric. Estat de la qüestió i reptes per a l’Església avui”

Ponent: Xavier Alegre, professor a la Facultat de Teologia de Catalunya.

“L’antic testament. Aproximació crítica als relats d’origen del poble d’Israel”

Ponent: Claustre Solé, Professora d’Antic Testament a la Facultat de Teologia de Catalunya.

“El naixement de l’Església. Un part difícil pels obstacles interposats per Pere i Pau”. Ponent: Josep Rius i Camps, professor emèrit de Teologia Dogmàtica a la Facultat de Teologia de Catalunya.

Del cicle del curs 2007-2008 “Religiosament Plurals”, s’ha celebrat una sessió: “Viure dues tradicions religioses” Ponent : Xavier Melloni, Jesuïta i Doctor en Teologia

Com és habitual, s’han editat totes les conferències, conjuntament amb Editorial Claret.

5.- XARXA ECLESIAL CATALANA. Després d’una anàlisi serena, i tot valorant les activitats realitzades, el Centre Eiximenis s’ha marcat com una fita prioritària, la de crear xarxa entre els diversos sectors catòlics conciliars que es mantenen actius, amb els següents objectius : a) crear i revitalitzar el discurs conciliar b) afavorir estratègies que convergeixin i c) crear ponts entre els sectors conciliars, sigui quin sigui el seu grau de vinculació jeràrquica.

Aquesta creació de xarxa, que no representa crear cap altre organisme, passa per facilitar un espai on puguin coincidir i compartir inquietuds persones vinculades a diversos àmbits eclesials, que fan una aposta pel catolicisme conciliar.

Durant el proper curs, esperem iniciar i fer realitat aquest projecte, que ens sembla molt necessari en el moment eclesial que estem vivint.

6.- ACTIVITAT INTERNACIONAL

6.1.- Comitè de Coordinació Europea de Pax Romana. El Centre Eiximenis és membre, juntament amb el MPCB i Juristes Roda Ventura, del Comitè de Coordinació Europea (E.L.C.) de Pax Romana. La Federació catalana és responsable de les finances i s’ocupa de recaptar les quotes a la resta de federacions de tot Europa. Durant aquest curs, les trobades s’han fet a Brussel·les, Roma i Atenes, amb assistència de responsables del nostre Centre i del MPCB.

La reunió de Brussel·les (Gener 2007) va centrar-se, seguint la tònica iniciada el curs passat a Venècia, en els contactes amb destacats membres de la COMECE al parlament europeu, els quals van exposar-nos les diverses línies d’actuació en aquest àmbit. Vàrem poder constatar que hi coexisteixen diferents visions, unes de pessimistes i d’estricta resistència, com seria la del Nunci del Vaticà a la Comunitat Europea, i d’altres molt més obertes i positives envers el futur, per part de Mgr. Treanor, Secretari General de la COMECE (Comissió dels Episcopats de la Comunitat Europea) i el teòleg i filòsof Ignace Berten, director de l’Associació “Espaces, Spiritualités, cultures et societé en Europe”.

La trobada de Roma, es va celebrar prèviament als actes del 60è aniversari de Pax Romana (Maig 2007). A més a més de les qüestions internes del continent europeu, vàrem gaudir de dues sessions d’estudi. La primera, a càrrec del Pare Alessandro Cortese sobre els reptes del pluralisme religiós a l’Europa d’avui, la influència de la secularització i la necessitat que cada país, cada comunitat humana sigui un centre de pau i fraternitat entre les diferents cultures. La segona, a càrrec de Stefano Ceccanti “Una visió positiva del pluralisme a Europa”.

La reunió a Atenes (Novembre 2007) ha representat una aproximació a la realitat del nostre moviment a Grècia, on, a l’igual que la comunitat catòlica, és absolutament minoritària en front a una Església Ortodoxa, fortament nacionalista i protegida per les institucions governamentals. També en aquesta ocasió es va celebrar una interessant sessió d’estudis, amb ponències a càrrec de Nikolaus Garagounis “Evolució històrica de les diferències entre ortodoxes i la resta de cristians”  Mitroloitis Achelou, de l’Església ortodoxa (”Les relacions entre Grècia i Turquia en el període 1453-1820″ i el Professor Papathemelis(”Les relacions entre la Grècia moderna i Turquia en el darrer segle”). Una ràpida, però intensa visita a l’Acròpolis, ens va fer sentir hereus d’una gran civilització, esplèndida, malgrat les dificultats i els reptes que comporta la pluralitat d’opcions religioses i polítiques.

6.2- Trobada d’àmbit mundial a Roma, amb motiu de celebrar el 60è Aniversari de la fundació del Moviment d’Intel·lectuals de Pax Romana (ICMICA). Amb assistència de tots els continents, i dels màxims responsables de totes les federacions, entre la que destacava una important presència catalana, la trobada va constar d’un acte central commemoratiu, amb intervenció dels catalans Josep Mª Carbonell i Eugeni Gay i de diverses sessions d’estudi i entrevistes amb altes instàncies de l Vaticà. Cal aclarir que Pax Romana va voler fer-se visible com a moviment d’Església a Roma, malgrat les diferències que, sovint, ens separen de les instàncies vaticanes. Val a dir que l’acollida va ser molt càlida i vàrem tenir ocasió de parlar amb llibertat de les qüestions que ens preocupen, com és el tema de la COPE, fins i tot amb responsables vaticans de màxim nivell.

Un dels actes més emotius va tenir lloc a la Seu del Pontifical Consell dels Laics, per fer-nos entrega del Decret pel qual s’aprovaren els nous Estatuts de Pax Romana com associació privada de fidels, adaptant-se així a les categories previstes en el Codi de Dret Canònic actual. Fent memòria, us recordem que aquests Estatuts van ésser aprovats a l’Assemblea mundial a Cracòvia (Polònia, 2004) i que la federació catalana va tenir un important paper en la seva redacció, tal i com hem esmentat en anteriors memòries.

Es van celebrar diverses sessions d’estudis i també el Simposi del Moviment Internacional de Juristes (MIJC) sobre els temes següents : La Responsabilitat de les ONG en la promoció dels Drets Humans, a càrrec de Núria Sastre. “Els mecanismes del nou Consell de Drets Humans de les NNUU” a càrrec de Santiago Ripoll, Budi Tjono, responsable de Pax Romana a les NNUU, va fer una reflexió sobre la tasca desenvolupada al consell de drets Humans. Destaquem la conferència pronunciada per Federico Lombardi S.J. Director de l’Oficina de Premsa del Vaticà, que va parlar sobre l’ètica en els mitjans de comunicació.

La trobada va finalitzar amb l’assistència a l’audiència ordinària dels dimecres a la Plaça de Sant Pere. Durant la mateixa, Benet XVI, recentment arribat d’un viatge a Amèrica llatina, va demanar perdó pels crims comesos durant la colonització, tot i que va destacar que la presència occidental va introduir-hi la fe cristiana.

La revista Foc Nou té prevista l’edició d’un número extraordinari i monogràfic d’aquesta trobada, que, oportunament us farem arribar.

 

7.- FEDERACIÓ D’ENTITATS CATALANES DE PAX ROMANA. Tal i com ja s’ha expressat en anteriors apartats d’aquesta memòria, la Federació d’entitats de Pax Romana de Catalunya, constituïda al Juliol del 2004 està formada actualment pel Centre d’Estudis Francesc Eiximenis, el Moviment de Professionals Cristians de Barcelona i el Grup de Juristes Roda Ventura. Durant aquest curs, no ha estat possible celebrar la trobada anual d’entitats de Pax Romana de Catalunya, per raons d’agenda, atès que es va donar prioritat a l’assistència a la trobada del 60è aniversari de Pax Romana al mes de Maig. No obstant , la trobada està prevista pel dia 30 d’aquest més de Novembre i us en donarem compte en la memòria del proper curs.

8.- CAMPANYA DE PROTESTA CONTRA DETERMINATS PROGRAMES DE LA COPE. A mitjans de Juny, vàrem ser convocats oficialment al Tribunal Eclesiàstic de Barcelona, per tal de ser notificats de la resposta del Tribunal de la Rota a la nostra denúncia contra la Conferència Episcopal Espanyola per la seva responsabilitat en els determinats programes de la COPE, concretament “La mañana” dirigida per Federico Jimenez Losantos i “La linterna” a càrrec de Cesar Vidal.

La resposta, redactada en llatí, consistia no admetre la denúncia i n’exposava els motius, tot advertint que es tractava d’un document no publicable.

Les tres entitats que vàrem signar la denúncia inicial, Centre Eiximenis, Lliga espiritual de la Mare de Déu de Montserrat i Cristianisme al Segle XXI, vam interposar un recurs contra el Decret d’ in admissió, tot adjuntant més de mil signatures recollides per tot Catalunya i acompanyant testimonis de personalitats rellevants que s’han manifestat clarament contra l’escàndol que representen els esmentats programes, en una emissora de propietat majoritària de la Conferència Episcopal. Teniu a la vostra disposició el text sencer del recurs.

En els darrers mesos, la campanya ha continuat a la Universitat Catalana d’Estiu i a la trobada del col·lectiu estatal “Redes Cristianas”.

El passat 18 d’Octubre les tres entitats van celebrar una Roda de Premsa, amb assistència dels diaris La Vanguardia, El País, Televisió de Catalunya, Catalunya Ràdio i l’Agència Flama. S’hi van interessar “El Punt”, “Europa Press, l’Agència Catalana de Notícies i el diari “Público”. Van sortir notes a tots els diaris esmentats i TV3 va emetre la notícia en les telenotícies migdia.

9.- LA SECRETARIA. Durant aquest curs, les tasques de Secretaria han estat distribuïdes entre els membres de la Junta. Recentment, la Mercè Gasch, ens ajuda voluntàriament un dia a la setmana. Està prevista la contractació conjunta d’una secretària a temps parcial, que podríem compartir amb el MPCB.

10.- LA PLANA WEB. Aquest curs hem procedit a l’actualització de la plana WEB del Centre, que presentarà en breu importants novetats. Una d’elles és el canvi de domini, que comportarà el distintiu CAT , com no podia ser d’altra manera, tan al WEB com en el correu electrònic. Tindrà una secció de notícies, documents i col·laboracions, Agenda, Obra literària de Francesc Eiximenis, Espai Obert, Pax Romana internacional i Juristes Roda Ventura. Us convidem a visitar-la i a col·laborar-hi, si és del vostre interès.

Podeu contactar : WWWcentreiximenis.cat

El canvi de domini ha comportat també el canvi d’adreça electrònica: info@centreiximenis.cat

AVISOS D’INTERÈS

NOU TELÈFON

Recordeu que ens teniu a la vostra disposició en el nou número de telèfon, MÒBIL - 634 846 987

ADRECES ELECTRÒNIQUES (MISSATGES PER INTERNET)

Quan hem enviat comunicacions a les adreces electròniques de les que disposem actualment en la nostra base de dades, hi ha correus que ens són retornats per incorrectes o no identificats. Per això, us preguem als que hagueu pogut canviar d’adreça ens ho comuniquin per a actualitzar-la.

També us demanem:

1-Si no ens heu comunicat mai el vostre e-mail i ara ho voleu fer, l’inclourem també a la base de dades.

2-Si no teniu clar si la tenim, no dubteu en enviar-nos-la.

La resposta a aquests precs, que agraïm a la bestreta, podeu enviar-nos-la a la nostra adreça: cristianismexxi@cristianismexxi.cat

 

 

 

 

Circular 25- Juliol 2007  

V CONGRÉS DE L’ASSOCIACIÓ 

Us recordem que els dies 1 i 2 de desembre es celebrarà el V Congrés de l’Associació. A la tardor enviarem la programació definitiva i la butlleta d’inscripció. Avui us avancem el tema, el títol provisional i el projecte de programa que encara estem treballant. 

SOBRE LA VIDA I LA MORT.  Possibilitats i límits de la intervenció humana    

1.  Bioètica i origen de la vida humana. Núria Terribas, jurista, Directora de l’Institut Borja de Bioètica
2.  Relació entre ètica i moral evangèlica. Gaspar Mora. Teòleg
3. Dret i ètica. Joan Carrera, professor de Teologia moral, bioètica i filosofia moral i Begoña Roman, professora d’Ètica de la UAB i Directora de la Càtedra Ethos de la URL .
4.   La intervenció terapèutica i l’eutanàsia. Marc Antoni Broggi, cirurgià, membre del Comitè Consultiu de Bioètica de Catalunya.
5.  Crisi de sostenibilitat i resposta ètica i espiritual. Federico Mayor Zaragoza, President de la Fundació Cultura i Pau.

  

UNIVERSITAT CATALANA D’ESTIU 

L’Associació participarà a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) a celebrar a Prada el proper mes d’agost. Concretament, el dia 21 sota l’enunciat: “Cope, Concordat. De quina manera ens afecta el capteniment de l’església oficial”.

  Al matí, el professor Santiago J. Castellà, de la Universitat Rovira i Virgili, parlarà sobre la “Normativa que regula les relacions Santa Seu-Estat Espanyol i les seves repercussions”, a la tarda, Josep Mª Carbonell, President del CAC i Santiago Ramentol, periodista, analitzaran “la informació que transmet la jerarquia de l’església” (eclesial, econòmica, política…).  

Us invitem a inscriure-us i a participar-hi. Ho podeu fer de manera fàcil a www.uce.cat, on hi ha el programa general i els preus de l’allotjament i dels àpats.  

PARLAMENT DE LES RELIGIONS 

L’Associació va participar en el III Parlament de les Religions celebrat a Alacant els dies 12 i 13 de maig de 2007, amb la ponència “Igualtat de drets per a totes les religions en un estat laic”. 

Després de la presentació de la nostra entitat i de la necessitat d’estudiar un dels motius, al menys, que es creu prou important per donar la igualtat de dignitat a les diferents confessions, el Dr. Santiago J. Castellà, professor de dret internacional de  la Universitat Rovira i Virgili va fer una lúcida exposició i la intervenció i el diàleg que va seguir a l’exposició del tema, va donar lloc a una proposta, feta per una participant a la ponència i recolzada pels assistents, que s’ha tramès a la “Mesa Interreligiosa de Alicante” (MIA), organitzadora del Parlament, associació a la que hi pertanyen: Associación Espiritual Mundial Brahma Kumaris, Bahá’í, Catòlica, Cristiana Ortodoxa, Evangèlica, Hinduisme,  Vaisnava, Islam, Judaïsme i Tradició Zen.

 La proposta es va formular en els termes següents: “S’ha acordat en la ponència ”Igualdad de derechos para todas las religiones en un Estado laico” la promoció, per part de la “Xarxa Catalano-Balear d’Entitats de Diàleg Religiós” i altres institucions que es presumeixi puguin compartir el criteri, d’un requeriment a l’Estat espanyol per a que procedeixi a la revisió dels acords de 1976 i 1979 amb la Santa Seu, donada la inconstitucionalitat dels mateixos que falten al respecte a la llibertat de creences i de consciència, així com al pluralisme religiós i al principi d’igualtat i no discriminació, d’acord amb el  Dret Internacional general i la Constitució espanyola de 6 de desembre de 1978″. 

 Llei Orgànica d’Ensenyament (LOE) 

El 6 de juny l’Associació va fer públic el manifest que a continuació transcrivim en relació al posicionament davant de l’assignatura d’educació cívica. 

Cristianisme al Segle XXI fa públic el seu posicionament sobre la LOE i l’assignatura d’Educació Cívica per a la Ciutadania i els Drets Humans.

 INSTEM A LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL A BUSCAR AMB VALENTIA  NOVES VIES PER FER FRONT ALS REPTES EDUCATIUS QUE PLANTEJA LA PLURALITAT 

Cristianisme al Segle XXI és una associació formada per dones i homes, membres d’entitats cristianes que creiem en el missatge d’amor i d’esperança de l’Evangeli, que defensem un cristianisme no excloent  ni exclusivista. L’actitud involucionista i intransigent d’un sector considerable de la jerarquia de l’Església catòlica espanyola, ha tornat a quedar en evidència en els documents sobre l’ensenyament de la religió catòlica i l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania. En coherència amb el nostre escrit  sobre laïcitat i laïcisme que es va fer públic el 15 de març de 2004 al Centre Interreligiós de Barcelona, i que es pot llegir al Balanç del curs 2003-2004, manifestem el següent: 

I  

L’ANTIGA FÓRMULA QUE DEFENSA LA CONFERÈNCIA EPISCOPAL ESPANYOLA ÉS, AVUI, ANTIEDUCATIVA I ANTICONSTITUCIONAL

 La Conferència Episcopal espanyola, en la seva declaració del 2 de març 2007, crítica envers la LOE, identifica “el dret Constitucional (article 27.3) dels pares a què els fills rebin una formació religiosa i moral d’acord amb les seves pròpies conviccions” amb una única via de donar-hi resposta: l’assignatura de religió catòlica avaluada, filla dels acords Església - Estat del període franquista. 

 Sense passar pàgina de l’antic model, la Llei Orgànica d’Ensenyament (LOE) fa un esforç per acontentar tothom oferint a les famílies de l’alumnat  un ventall de possibilitats. La llei ratifica l’oferiment obligatori per part dels centres d’una assignatura de religió confessional per a algunes confessions (les de “reconegut arrelament” cristianisme catòlic, cristianisme evangèlic, islam i judaisme), una assignatura “alternativa” (no-confessional) de cultura religiosa o bé activitats d’estudi. Totes elles opcions no avaluables i d’aquí la queixa de la Conferència Episcopal Espanyola. 

1. La nova composició de la nostra societat fa que l’antiga fórmula que defensa la Conferència Episcopal Espanyola sigui, avui, antieducativa i anticonstitucional. Pensem que la transformació que viu la societat espanyola, caracteritzada pel constant augment de la diversitat, obliga a buscar amb valentia vies més adequades per fer front als reptes educatius que planteja la pluralitat capaces de donar resposta als drets de tots els ciutadans.  

2. Obstinar-se en una assignatura confessional dins l’horari compartit per tot l’alumnat obliga a dividir la classe, a l’hora de religió, en funció de les opcions religioses de les famílies, trencant amb el sentit de l’aula com a comunitat educativa per al creixement en la reflexió conjunta. Una segregació que implica que cada alumne/a estudia la “seva” opció, sense possibilitat de conèixer les altres perspectives presents a la classe (i a la societat); o, millor dit, hi entra en contacte des de la visió de la pròpia opció (la de la persona amb capacitat reconeguda per ensenyar catolicisme, o islam, o cristianisme evangèlic o judaisme). És per això que afirmem que l’actual model va en contra de les necessitats educatives del present. Quan algunes de les dificultats més punyents plantejades en el món dels adults tenen relació amb les “religions”, com podríem desaprofitar l’oportunitat que ens brinden les nostres aules de reflexió lliure, d’exploració compartida, de creixement personal i social? 

3.Creiem que la realitat del segle XXI demana poder oferir uns crèdits comuns per a tot l’alumnat, que proporcionin els instruments per entendre la presència religiosa en l’entorn (entorn immediat i en sentit ampli); per poder-se qüestionar, per poder reflexionar a partir de les propostes dels/de les mestres de les diverses tradicions religioses; per poder valorar les seves aportacions; per poder distingir el gra de la palla. Per tenir criteri entre el que pot oferir l’àmbit religiós i allò que són distorsions culturals dutes a terme en nom d’aquest àmbit. Un currículum elaborat des de l’interès i el coneixement del fet religiós i la història de les religions, que no deixi nus i inermes els nois i noies davant els grans interrogants i reptes ineludibles del món contemporani. Uns continguts impartits per un professorat apte, amb els mateixos drets i deures que el conjunt dels professionals de l’ensenyament. 

4.  Cal distingir entre les necessitats educatives de la classe i el dret a una formació religiosa confessional. Pensem que és responsabilitat de cada confessió, fora de l’horari compartit, vetllar per l’oferiment d’aquesta formació, rebent aquell suport necessari per poder-ho fer. Les característiques de les comunitats i les seves necessitats són molt diverses, i les formes de suport han de poder donar resposta a aquesta gran diversitat.  

5. Qüestionem la constitucionalitat de l’actual model ja que, en contra del que disposa l’article 14.1 de la Constitució, estableix una clara discriminació per motiu de religió, limitant el dret a només quatre confessions. ¿On queda el “dret a la formació d’acord amb les pròpies conviccions” d’aquelles confessions que no mereixen l’arbitrari reconeixement de “l’arrelament notori” (budistes, hindús, sikhs, baha’ís, i un llarg etcètera)? Només separant els dos objectius, oferint, d’una banda, una cultura religiosa d’interès per a tot l’alumnat i, de l’altra, suport a la formació religiosa confessional fora del currículum compartit, veiem possible garantir el dret de la totalitat de la ciutadania, en la seva gran diversitat religiosa.  

II  

DEMANEM UNA ESGLÈSIA DE PORTES OBERTES, QUE NO ES REPLEGUI SOBRE ELLA MATEIXA. UNA ESGLÉSIA QUE BUSQUI CONVÈNCER I NO VÈNCER.  

Pel que fa a la bel·ligerància de la Conferència Episcopal Espanyola respecte de l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans, creiem que la crítica que en formula qüestiona el dret de l’Estat a contribuir a la formació de la consciència moral cívica de l’alumnat a tots els centres. La Conferència Episcopal, en la seva argumentació, no deixa pràcticament espai per a un ampli marge ètic compartit per tot l’alumnat. 

El repte de les nostres societats, en un món globalitzat i en constant transformació, és procurar crear una trama harmònica en la diversitat. Avui, més que mai, la nostra societat ha de ser capaç d’assolir la cohesió en la diferència. Ha de ser capaç d’assumir –sense esquerdar-se- la constant incorporació de persones i grups de procedències ben diverses. Això exigeix un immens esforç en el desenvolupament d’una ètica col·lectiva. Un esforç formatiu integral que cal dur a terme en  el marc de l’ensenyament obligatori.  

Per això no creiem que es pugui posar en qüestió el dret de l’Estat a fer una proposta en aquest sentit. La nova assignatura té per objectiu el ple desenvolupament de la personalitat pel que fa al respecte dels principis democràtics de convivència, els drets i les llibertats fonamentals. Un objectiu lloable. Tan sols caldria vetllar perquè el seu desplegament fos assumible per qualsevol centre, sigui quin sigui el seu ideari i el seu projecte educatiu, mentre aquest es trobi dins del marc constitucional.   

III  

DEMANEM ALS RESPONSABLES DE L’ESGLÉSIA I AL RESPONSABLES DE L’ESTAT ESPAÑOL

 Als responsables de l’Església: 

-    Una Església que no es replegui sobre ella mateixa, sempre en línia amb els sectors ultraconservadors. Una Església, de portes obertes.

-    Una Església que no amenaci ni estigui en guàrdia permanent contra els representats polítics elegits per la societat. Una Església que no abanderi manifestacions, com si fos un partit polític. Que intenti convèncer i no vèncer.

-    Una Església que no mantingui diàriament l’antitestimoni des de la seva pròpia emissora i que no escandalitzi justificant la seva desídia i la seva por en la conservació dels llocs de treball

-  Una Església  que tracti d’entendre i que tingui una actitud acollidora en vers els qui no pensen com ella.

-  Una Església que tingui les portes obertes per dialogar sobre temes transcendents, en comptes de renyar permanentment a propis i estranys quan aquests tracten de donar respostes als problemes complexos d’avui.  Als responsables del govern de l’Estat  

-   Que analitzin les bases jurídiques civils en les quals l’Església catòlica es fonamenta per a prendre posicions en la qüestió aquí tractada i que verifiquin, en aquesta matèria i en altres, si no seria convenient i fins i tot necessari que l’Església catòlica i les altres confessions religioses s’ajustessin al dret comú, sense perjudici de respectar, en el seu estricte significat, l’article 16 de la Constitució, sobre el reconeixement particular del qual és objecte l’Església catòlica.  

COPE  S’han rebut 636 adhesions individuals a la queixa en el seu dia formulada. Respecte als mitjans d’informació és interessant llegir la nota d’en Jordi Llisterri sobre la trobada amb Monseñor Lombardi dels membres de F. Eiximenis que van assistir a la trobada de Pax Romana; la nota es pot veure al bloc d’en Llisterri “laetoanimo.blogspot.com” de data 30 de maig. 

SAN CARLOS BORROMEO  L’Associació va signar un document de recolzament amb la Parròquia de Madrid, conjuntament als els membre de “REDES”, que com recordareu per anteriors informacions agrupa a diverses comunitats, grups i entitats de l’Estat espanyol. 

RED EUROPEA IGLESIA POR LA LIBERTAD  Del 3 al 6 de maig va tenir lloc a Lisboa la 17 Asamblea anual d’aquesta xarxa amb la participació de companys i companyes de Som Església - Catalunya. Es va trametre una comunicació de suport als responsables de la Parròquia de S. Carlos Borromeo. Per més informació es pot consultar la web: www.european-catholic-people.eu    

I ASSEMBLEA DE “REDES CRISTIANAS  Els propers 10 i 11 de novembre, es celebrarà al Colegio San Agustín de Madrid, la primera Assemblea d’aquesta xarxa estatal. Cristianisme al Segle XXI hi participarà en els tallers: “LA COPE. DENUNCIA  ANTE LA ROTA”, “CONCORDATO Y ACUERDOS IGLESIA-ESTADO”  I “LAICIDAD

Recomana aquesta pàgina
Imprimeix aquesta pàgina