El blog d’en Jordi Bassas

 

 

Admesa l’existència de milions i milions de galàxies amb els seus sistemes planetaris corresponents, semblaria d’antuvi inversemblant que no hi haguessin moltíssims  planetes amb condicions favorables a l’existència de vida. I si teníem en compte que la composició química dels organismes vius —si més no tal com els coneixem a la terra—  és constant en totes les espècies, tant animals com vegetals, gairebé sona a heretgia científica descartar les possibilitats de vida extraterrestre. Tanmateix, el plantejament només és científic a mitges. Ho és quan postula  l’existència de condicions favorables a la vida, perquè parteix de la mostra dels elements químics constants. Però ho deixa de ser quan postula allò que, fins al dia d’avui, no pot partir de cap experiència procedent d’un mostra vàlida, en aquest cas la síntesi de matèria orgànica a partir de matèria inorgànica en el laboratori.  

Això dit fa algunes dècades hauria semblat inadmissible, perquè es donava com a dogma irrefutable la transició de la matèria inorgànica cap a formes orgàniques. Aquest dogma, tot i que avui encara cueja en certs àmbits ideològics,  ja no es pot sostenir des del punt de vista científic. La moderna bioquímica no ha pogut trobar encara cap indici de la transició evolutiva des de la previda a la vida, i no ha pogut arribar a cap altra conclusió que la matèria és inert malgrat totes les fantasies de l’evolucionisme radical. En aquest sentit es manifestava Jacques Monod , en el seu llibre «L’Atzar i la Necessitat», quan qualificava de «pur animisme» el neodarwinisme (no Darwin) inspirador  tant  del positivisme de Spencer com del materialisme dialèctic d’Engels.  

Tot i que és arriscat fer pronòstics en vistes al futur del coneixement, no deixa de ser simptomàtic que un tema tan tractat per la ciència ficció,  sobretot en la literatura i la filmografia dels darrers temps, sigui encara un mur infranquejable per a la bioquímica. Per què —podríem preguntar—, tot i les premonicions futuristes de literats i cineastes, l’assignatura pendent continua essent la síntesi d’una sola cèl·lula viva? Quin misteri, o quin enigma tant difícil de desxifrar, pot haver-hi en el fenomen de la vida, que encara avui constitueixi una barrera per a la ciència?  Des dels famosos «replicants» de Blade Runner  fins a la robot sentimental i afectiva de la pel·lícula Eva, una colla de produccions cinematogràfiques han intentat donar caràcter de previsió científica al tema, però ha estat endebades. La realitat és que de l’anomenada «sopa prebiòtica», malgrat els experiments realitzats en constants investigacions, no se n’ha pogut bestreure el producte biòtic més elemental. 

Vulgues que no, per als qui som creients, això ens manté en aquella perspectiva bíblica del «ruah» o «alè vital» que només pot sortir de la boca d’un creador o d’un demiürg. Els lectors de més edat recordaran aquella polèmica pel·lícula francesa «Je vous salue, Marie », que va escandalitzar en el punt més innocent del film, la referència a una concepció virginal de la protagonista Marie, casada casualment amb un Joseph, quan el tema central que planteja és precisament l’origen de la vida, debatut per dos dels protagonistes de forma antagònica —l’un. amb la tesi de l’evolució materialista; l’altre, amb la procedència d’un més amunt (là-dessus) indefinit. El desenllaç, inspirat en l’Anunciació de  l’evangeli de Lluc, es decanta, evidentment, per la segona tesi: la vida (i no sols la humana) no és un principi que es pugui deduir de cap llei intracòsmica. 

És així això, o arribarà potser el dia en que la ciència descobrirà aquesta transició crítica entre la no vida i la vida? Si vull ser honest, haig de dir que no ho sé, ni tinc cap element de judici per saber-ho. Però, mentre tant, no puc deixar de sospitar que la vida no és quelcom que de forma espontània o casual es pugui donar a l’Univers.         

   

      

Aquesta entrada va ser creada en Divendres, Gener 20, 2012 a les 18:00 en la categoria General. Vostè pot seguir qualsevol resposta a aquesta entrada per RSS 2.0 Vostè pot deixar una resposta, o trackback des de la seva pròpia web.