El blog d’en Jordi Bassas

 

            Heu vist la pel·lícula «La Invasión», estrenada no fa gaire? Aquest cop, la infecció procedent de l’espai exterior, no genera cap dels monstres horripilants a què ens té acostumat el gènere, sinó un capgirament radical en les relacions humanes. Els malalts queden vinculats entre ells per una estranya solidaritat, que els fa actuar com si formessin part d’un sol arbre, i això farà impossible la guerra i qualsevol mena de violència. El preu a pagar és l’absència d’emocions i sentiments entre els individus, fins al punt de restar impassibles i sense immutar-se davant l’espectacle d’una persona que cau daltabaix del terrat d’un edifici. Ara bé, tot i que el guionista ens proposa un desenllaç feliç, amb la troballa de l’antídot i el guariment dels infectats, també ens dóna pistes per descobrir pel nostre compte que, en realitat, els desconeguts invasors han aconseguit el seu propòsit, això és, posar en evidència l’autèntica malura que els humans hem de patir per força, si volem continuar essent humans.   (more̷

 

            A la magnífica pel·lícula «Bab’Aziz», el savi sufí que duu aquest nom, explica a la seva neta que les criatures humanes, abans de néixer,  coneixen tots els secrets de l’univers, però que, un cop nascudes, un àngel  els posa el dit als llavis i els fa oblidar tot allò que sabien, i no ho tornaran a recordar fins al moment de la mort.  (more̷