El Blog de la Sefa

Aquests dies són d’inquietud i d’incertesa davant l’esdeveniment que ens ha preparat l’església de la mà del nostre arquebisbe, un fet que ningú no s’esperava ni remotament. Com a membres de la mateixa església, ens escandalitza la seva manera de presentar-se davant dels pobles quan surt del Vaticà. La seva desmesura no té parangó ja que cap cap d’estat i, molt menys, cap dirigent espiritual es presenta d’aquesta manera, amb una teatralitat forçada, i unes vestimentes tant d’ell com dels acompanyants, no gens senzilles ni discretes. Uns mitjans aeris i terrestres fora de mida i una disposició de les forces de l’ordre, que queden al servei de la seva seguretat, com mai s’hagi vist. Tot plegat no invita a veure en aquesta persona un seguidor de la causa del Crist. Ja sabem que parlarà de la família, no en va ve a consagrar la nostra Sagrada Família, però ja coneixem el tipus de discurs que farà davant un públic, el que no estarà present a la plaça, que està passant per moments difícils, a qui la seva paraula li pot resultar una veritable contradicció entre allò que escoltarà dir al papa amb allò que veurà.

D’altra banda i, no pas menys important, és el menyspreu que Ratzinguer, de cardenal i de papa, ha mostrat envers les dones. Tampoc aquest papat prendrà en consideració les justes demandes que demanen paritat de tracte, de responsabilitats encomanades i, en definitiva, una confiança clarament demostrada que possibiliti un treball en conjunt on ningú, per raó del seu sexe tingui un tracte diferenciat. En aquests moments, a l’Europa del segle XXI, mantenir les dones en un segon pla, com a l’època de Tomàs d’Aquino, resulta un veritable escàndol.

Per què aquest viatge? Què n’esperen realment la cúpula eclesiàstica romana i catalana. I què n’esperen els nostres dirigents polítics, que seran lleugers a l’hora de posar per a les fotos de rigor. Penso: Qui s’aprofitarà de qui? Aquí no es tractarà en profunditat de cap qüestió que pugui enterbolir el viatge triomfal del Papa, com és ara el tema de les obres que pertanyen al bisbat de Lleida. Per tot això, de veritat, opino que no calia tot aquest enrenou.