La unificació és impossible
La unificació de l’Església és impossible.La visita de l’arquebisbe de Canterbury al Papa, que s’ha celebrat aquest final de novembre, té diverses motivacions. D’una banda aclarir la intromissió del Vaticà en l’església anglicana on intenta recollir els clergues més retrògrads que són els que no admeten l’ordenació de dones perquè no volen acceptar que aquestes adquireixen la seva mateixa categoria. No poden acceptar la paritat entre homes i dones. Aprofitant aquest descontentament el Vaticà els ofereix canviar d’església i fer-se catòlics. Aquest oferiment ha estat acollit amb estupor dins dels rengles anglicans. Avui mateix he sentit per rà dio que no hi ha prou capellans per a cobrir les necessitats de la meitat de les parròquies catòliques i potser aquest podria ser un dels remeis rà pids que solucionarien el problema pel sistema de tapar forats, quan el problema és molt més profund però no es vol encarar seriosament.Una altra motivació de la visita és la de dir-li clarament al Papa que mentre l’església catòlica no accepti les dones, no només com a esposes dels capellans sinó directament al presbiterat, no hi podrà haver entesa amb els anglicans ja que entenen i defensen que no es poden fer distincions entre homes i dones batejats dins del cristianisme.A més a més hi ha sempre pendent el tema de la por dels protestants a la primacia de Roma. Saben que si entren en el cercle del Vaticà la seva llibertat democrà tica perdrà tota la seva força i quedaran dependents de Roma. Ara mateix Ratzinguer prepara una visita al regne Unit i els anglicans es pregunten si ho farà com a pastor o com a cap d’estat, cosa aquesta que sembla que seria la primera vegada que passés a Anglaterra on la reina és, a més, la cap de l’església anglicana.En aquests moments Roma s’està acostant als lefebvrians i també als seguidors de la germandat de sant Pius X, que neguen l’holocaust jueu. Grups aquests que no acceptaran mai les dones com a iguals i als que qualsevol canvi els apareix com a rebutjable.Aquestes notÃcies ens han d’alertar sobre els moviments del Papa que no semblen gaire evangèlics i, des de la situació de les dones, denunciar que en el nostre nom es ventilen problemes que tenen el seu origen en qüestions de poder aliens totalment a nosaltres, sense la més mÃnima delicadesa per destriar-los a fi de no continuar fent interpretacions que ens fan mal.Â
Recomana aquest article
Imprimeix aquest article
November 24th, 2009 at 16:20
Molts anys enrere vaig conèixer una dona que hauria estat una bona capellana perquè es preocupava molt d’estudiar, de llegir els Evangelis, de treballar-los en el seu cor: era bona cristiana. Es deia Neus Moly. Va morir fa uns pocs anys. En el temps que la vaig tractar tenia vocació. Una llà stima no haver pogut dur-la a terme.