El Blog de la Sefa

25 de novembre, dia en què posem de manifest la violència de gènere.

Una vegada més hem de fer referència a la lacra que tenim al damunt i que no ens podem treure: La violència de gènere. Aquesta violència té sempre una direcció de l’home envers la dona. Els escenaris poden ser diversos, normalment es dóna en les relacions de parella, però pot donar-se a la feina, al prostíbul, al carrer, a l’interior de les confessions religioses, etc. L’home sempre té a mà una  excusa per justificar-se i ho fa amb la tranquil·litat de qui té tota la raó. Des de temps immemorials l’home té la raó del seu costat perquè té el poder. Els agents violents es reprodueixen en qualsevol cultura o classe social. La proliferació és transversal i pot ser exercida des de qualsevol punt de poder on hi hagi un baró al capdamunt d’una dona.

Les institucions religioses són les capdavanteres de la violència de gènere que justifiquen de mil maneres, de vegades subtilment i de vegades no tant, amb una autoritat que s’atribueixen que els dóna més força. Sovint parlen en nom de D* i amb aquest argument s’ha sotmès les dones a posicions de submissió, per no dir d’esclavatge. Se les priva de la paraula pública en les litúrgies catòliques amb l’argument que no poden representar Crist perquè són dones. Se les continua culpabilitzant darrera l’argument que, com Eva – la dona del mite de la creació – és portadora de pecat i per això cal mantenir-la allunyada.Les dones hem de denunciar aquesta violència que s’amaga moltes vegades amb paraules bondadoses i paternals que no fan més que rebaixar a nivells infantils les justes demandes de les dones. 

La unificació de l’Església és impossible.La visita de l’arquebisbe de Canterbury al Papa, que s’ha celebrat aquest final de novembre, té diverses motivacions. D’una banda aclarir la intromissió del Vaticà en l’església anglicana on intenta recollir els clergues més retrògrads que són els que no admeten l’ordenació de dones perquè no volen acceptar que aquestes adquireixen la seva mateixa categoria. No poden acceptar la paritat entre homes i dones. Aprofitant aquest descontentament el Vaticà els ofereix canviar d’església i fer-se catòlics. Aquest oferiment ha estat acollit amb estupor dins dels rengles anglicans. Avui mateix he sentit per ràdio que no hi ha prou capellans per a cobrir les necessitats de la meitat de les parròquies catòliques i potser aquest podria ser un dels remeis ràpids que solucionarien el problema pel sistema de tapar forats, quan el problema és molt més profund però no es vol encarar seriosament.Una altra motivació de la visita és la de dir-li clarament al Papa que mentre l’església catòlica no accepti les dones, no només com a esposes dels capellans sinó directament al presbiterat, no hi podrà haver entesa amb els anglicans ja que entenen i defensen que no es poden fer distincions entre homes i dones batejats dins del cristianisme.A més a més hi ha sempre pendent el tema de la por dels protestants a la primacia de Roma. Saben que si entren en el cercle del Vaticà la seva llibertat democràtica perdrà tota la seva força i quedaran dependents de Roma. Ara mateix Ratzinguer prepara una visita al regne Unit i els anglicans es pregunten si ho farà com a pastor o com a cap d’estat, cosa aquesta que sembla que seria la primera vegada que passés a Anglaterra on la reina és, a més, la cap de l’església anglicana.En aquests moments Roma s’està acostant als lefebvrians i també als seguidors de la germandat de sant Pius X, que neguen l’holocaust jueu. Grups aquests que no acceptaran mai les dones com a iguals i als que qualsevol canvi els apareix com a rebutjable.Aquestes notícies ens han d’alertar sobre els moviments del Papa que no semblen gaire evangèlics i, des de la situació de les dones, denunciar que en el nostre nom es ventilen problemes que tenen el seu origen en qüestions de poder aliens totalment a nosaltres, sense la més mínima delicadesa per destriar-los a fi de no continuar fent interpretacions que ens fan mal.