El Blog de la Sefa

L’alegria que s’encomana no se sap ben bé per quin motiu, simplement perquè és Festa Major, és el millor de la festa. Perquè és una alegria fonda i compartida. La gent es felicita i somriu pel carrer. La canalla està bocabadada mirant els gegants, els focs i els balls i la gent gran recorda amb nostàlgia als ulls, quan eren joves i sobretot la gent que ja no hi és. S’han celebrat la majoria de les festes majors de les nostres viles i pobles. Ja sé que falten les de les ciutats principals, la Mercè de Barcelona, la de Santa Tecla de Tarragona i Sant Miquel de Lleida, però s’han viscut les més properes a la gent, les dels pobles més petits que conserven vives antigues tradicions cristianes, potser sense saber-ho ben bé. Molta de la joventut que forma part dels balls, dels dimonis i les moixigangues no saben ni un borrall de què va la cosa. Per a molta gent que participa directament, que assaja els moviments dels balls de manera sacrificada durant una sèrie de dies, que sua de valent durant quaranta-vuit hores i que fa feliç, amb la seva presència al carrer perquè és la festa Major, per a molts d’ells no representa res més que tot això, però la seva aportació és imprescindible. De fet els sants patrons van tenir molta importància en un determinat moment molt pietós de la història, i els pobles, les confraries, els gremis, les associacions de tot tipus es posaven sota el patronatge d’un sant o d’una santa que, en contrapartida, se suposava que els havia de protegir. Un costum esdevingut popular, podríem dir que sense intervenció directa de la jerarquia, o sigui laic amb totes les de la llei. Això continua així, barreja de popular i religiós, i no oblidem que també implica la competència amb els pobles veïns a veure qui s’hi llueix més i millor, cosa que en si no és pas dolenta. Aquest costum de base cristiana, honorar un sant amb un bon ofici i molts capellans al presbiteri, ha esdevingut una bona excusa perquè el jovent que hi participa directament i el que s’ho mira, passin una nit boja i dos dies extenuants. Les cerveses i altres begudes més alcohòliques són les veritables reines de la festa. L’endemà la brutícia omple els carrers de manera vergonyosa. 

Totes aquestes les festes venen de molt antic i tenen origen religiós. Abans de celebrar sants es celebraven els deus i les deesses de la fertilitat, de la pluja, de la terra, que donaven bones collites i menjar per a tothom. Ara es tornen paganes de veritat perquè només compta la disbauxa mentre van perdent el sentit religiós. De vegades t’adones que hi ha coses a les que et sents lligada pels sentiments que han perdut això: el sentit. Com trobar un sentit nou a la Festa Major del segle XXI?  

No ens atabalem. Mai han estat altra cosa que festa de carrer amb reminiscències religioses. Val la pena mantenir-les perquè mai se sap fins on arriben els missatges: la festa, l’ofici, els goigs, la processó, la moixiganga. L’esforç, i el fet de compartir la mateixa alegria durant unes hores, són elements que no s’han de perdre.

Aquesta entrada va ser creada en Tuesday, September 1, 2009 a les 9:03 en la categoria General. Vostè pot seguir qualsevol resposta a aquesta entrada per RSS 2.0 Vostè pot deixar una resposta, o trackback des de la seva pròpia web.