El Blog de la Sefa

Conec una dona que fa funcionar un món. D’ella depèn en primer lloc la seva nombrosa família, fills, filles, néts i nétes són la seva prioritat i, sobretot a l’estiu, quan els pares i les mares encara treballen i l’escola tanca, despreocupadament, ella se’ls queda i els organitza una mena de casal on els ensenya a ocupar-se els uns dels altres.Havia estat mestra, d’aquelles que estimen i ajuden a treballar, perquè ella és treballadora i entusiasta d’allò que fa, i això s’encomana. No conec la seva família, ni els alumnes que hagi tingut, però segur que la valoren i l’estimen.

Però la família extensa no és el seu únic objectiu. Intervé en associacions diverses de la ciutat, cíviques, culturals o religioses, per exemple en grups ecumènics de renovació i d’entesa, i també participa en iniciatives de l’espai polític del seu mateix Ajuntament. A tot arreu aporta el seu entusiasme i la seva energia perquè els seu interessos arriben a un ampli ventall de temes. I sap ser amiga.

Aquesta dona tot i ser única, no és l’única, per sort. Hi ha moltes persones que, com ella, donen el seu temps, el seu treball, la seva imaginació i el seu esforç per a objectius que depassen les quatre parets de casa seva, la seva família i el cercle d’amics i coneguts i s’endinsen i es comprometen seriosament en tasques que arriben  molt més enllà.

Gràcies a totes elles, siguin homes o dones, un munt  de coses funcionen, posem per cas festes cíviques de tot tipus, actes culturals de tota mena, cursos, conferències, visites culturals i fins i tot cine fòrums en grups amb inquietuds diverses. No s’obliden de visitar amics i amigues que s’han fet grans i organitzen dinars i el que calgui per mantenir el caliu de l’amistat. Tot plegat ho van fent con si res i al seu voltant tot rutlla, sempre amb una visió àmplia d’acollida, de manera que ningú es trobi exclòs. Mai no ho fan com un sacrifici, no tindria gràcia, ho fan de gust encara que es cansin físicament. En realitat s’ho passen bé i tothom s’hi troba bé amb elles. 

El cos de Crist.- De vegades confonem el cos de Jesús amb el cos de Crist. Si ens referim a Crist aleshores vol dir que estem parlant de Jesús ressuscitat, i els evangelis ens diuen que el seu cos era i no era, el veien i no el veien, el reconeixien de vegades sí, de vegades no. El cos de Crist pertany a la dimensió nova, infinita, inconeguda; la dimensió de D* que no coneixem.Jesús encara vivint entre nosaltres, amb un cos com el nostre, visible i tangible, es va reunir per al sopar de Pasqua amb la seva colla, amb Pere i la seva dona, els apòstols, els deixebles, els homes i les dones que l’havien acompanyat des de la Galilea i que havien entrat a Jerusalem amb ell. Ara celebraven la festa de la Pasqua amb el sopar ritual. A l’hora de partir i repartir el pa, Jesús, sabent que era el seu comiat, en un moment particularment tens, perquè tenia a taula qui el traïa i ho sabia, va agafar un tros de pa i una copa de vi dient-los: això és el meu cos entregat per vosaltres, i aquesta és la copa de la nova aliança, segellada amb la meva sang. Feu això que és el meu memorial (Lc 22,17-20).Què vol dir aquesta frase “feu això”. Possiblement la seva intenció anava més enllà de donar-los de menjar pa i de veure una mica de vi. Volia dir-los que repetissin fins a l’infinit el mateix ritual com a signe de germanor? Fer això podria significar que nosaltres també havíem de donar la vida, aquesta nostra vida tangible i dolorosa, que és allò que realment va fer ell. Donar la vida per als altres és molt més que donar un aliment. La vida, significada amb el pa i el vi, el cos i la sang, havia de ser donada fins a l’extrem i penso que potser sigui aquest el missatge de Jesús: que no us requi donar la vostra vida fins al final en benefici de qui tingueu a prop. No gens fàcil fer això però en definitiva això és el que va fer Etty Hillesum, la noia jueva que es trobava en un camp de concentració. Per arribar a compartir la vida del Crist en D* s’ha d’haver resseguit els seus passos amb la vida que tenim. Els nostres actes esdevenen transcendents.