El Blog de la Sefa

L’1 de març de l’any 1995, el Col·lectiu de Dones en l’Església, publicava el primer número de la revista de l’Associació. La primera idea va ser anomenar-la paraules de dones, però algú, concretament l’escriptora i amiga Rosa Fabregat va dir: i fets! Així doncs des d’aleshores tenim Paraules i fets de dones ,que ara ha tret el seu número 50. Al principi en trèiem 3 a l’any i ara en traiem un número cada trimestre.Que una revista de tan poca tirada es continuï mantenint viva té molt de mèrit. Un mèrit que es deu a la seva singular singularitat, valgui la redundància: és una revista que tracta de les dones en la seva situació eclesial. És una revista de denúncia. És una revista que posa els punts sobre les is i que reclama, per sobre de tot, la justícia que es deu a les dones. La reben totes les persones associades i algunes altres per subscripció. És pot llegir al web www.cdonesesglesia.org i subscriure’s a: dones.esglesia@terra.esA més de les notícies pròpies de l’entitat, s’hi troben notícies del món, articles de fons, entrevistes, reportatges, i algun acudit entremaliat. Alguns grups el fan servir com a eina de treball. És fàcil de llegir i ara ha agafat una nova fesomia de paper couchè.Per tot plegat i més, recomano que la busqueu i que la llegiu i fins i tot que la regaleu, que segur que serà ben agraïda.

Ens trobem en una cruïlla i ben bé no sabem per on tirar. Diem que ens sentim església i que ens reconeixem església, de l’església de Jesús, -ell que no en va fundar cap, però és el que tenim -. Diem, l’església és pecadora i nosaltres també, és clar. Amb aquestes paraules, que expressen una evidència indiscutible, sovint excusem i amaguem tota la brutícia, que sabem, que coneixem, i que fins i tot vivim d’a prop. Sabem molta part, no tota, és clar, dels envitricolls de la política eclesial, del que es cou dins de la cúria – la de Roma i de les més properes -. D’altra banda coneixem persones foragitades del seu si per dir veritats com temples i d’altres que sostenen mentides enormes i que, com si res, continuen mantingudes mentre ens prostitueixen. De tant en tant llegim l’Evangeli. (more̷