El Blog de la Sefa

Acabem de commemorar el dia contra la violència de gènere, el 25 de novembre, i el 10 de desembre hem celebrat el 60è aniversari de l’aprovació del document sobre els Drets Humans Universals. Es tracte de dos fets positius que van creant consciència del respecte que devem a  cada persona humana en la seva dignitat.

Ens arriba, però, la notícia de la reacció del Vaticà contra les opinions del nordamericà Roy Bourgois, capellà des de fa 36 anys, al qual ha enviat una amenaça d’excomunió. Bourgois havia dit que les dones tenen dignitat suficient per accedir al sacerdoci i que “mai no hi haurà justícia en l’església catòlica fins que les dones puguin ser ordenades”. La doctrina de l’església ens diu que és Déu qui crida, però només als barons. Les dones encara que sentin la mateixa crida no seran mai admeses ja que el seu sexe femení ho impedeix. La causa: el Dret Canònic. (more̷

Entenc que la nova llei sobre l’eutanàsia, en preparació al Parlament espanyol, no pretén eliminar les persones desnonades per la medicina, sinó que no es perllongui la vida artificialment a qui ja no té cap possibilitat de continuar-la dignament i conscientment perquè és impossible fer-la reversible.

D’entrada la denominació “suïcidi assistit” és una definició plausible, encara que tampoc no és exacte i fa de mal escoltar. El Comitè Consultiu de Bioètica de Catalunya, en el seu informe sobre l’eutanàsia i l’ajuda al suïcidi de desembre de 2005, editat pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, el defineix com a “acció d’una persona que pateix una malaltia irreversible per acabar amb la seva vida, i que compta amb l’ajuda d’alguna altra que liproporciona els mitjans i coneixements necessaris per fer-ho. Si és el metge és un suïcidi mèdicament assistit”.

En aquests casos, com diu el Dr. Marc Antoni Broggi, s’han d’oferir totes les possibilitats de vida i de vida de màxima qualitat a les persones que no veuen el seu futur amb cap il·lusió a causa del seu estat de salut. (more̷