El Blog de la Sefa

Feia anys que no hi anava i ahir em vaig decidir. L’església de la Mercè estava plena de flors i de llum i feia goig. Començava la Missa amb poca gent. La vaig seguir i en acabar em vaig entretenir en visitar els altars laterals. Entrant a la dreta s’hi troba l’altar dedicat a sant Iu, el següent a sant Josep Oriol, a continuació sant Josep amb el nen Jesús i davant de tot hi ha sant Pere Nolasc, l’apòstol Bartomeu i Santa Teresa de Jesús, aquesta amb un cor a la mà. Entrant a l’esquerra, la capella és de pas però hi ha un gran Sant Crist. A continuació una bonica imatge de la Marededéu de l’Esperança, que curiosament no sembla que esperi,  i al costat la capella de la Soledat que presideix també una Marededéu. Més endavant trobem un aguerrit arcàngel, ho dic perquè porta ales,  que amb una llarga llança mata un dimoni que té sota dels seus peus. Un conjunt reeixit. A l’altar del davant de tot, al costat de la porta per pujar al cambril, s’hi troba santa Maria de Cervelló i santa Isabel d’Hongria. Cada altar compta amb més sants i santes de mida més modesta. A més en alguns s’hi han afegit noves petites imatges de marededéus portades per immigrants de les amèriques: Suyapa, d’Hondures, Guinche de l’Equador, Luján, de l’Argentina, Caridad del Cobre, de Cuba i Guadalupe, de Mèxic. Al damunt del cambril de la Marededéu de la Mercè, una bella imatge que es va descobrir quan li van treure els vestits sobreposats, hi ha un fresc dedicat a santa Eulàlia, la màrtir barcelonina.

Una vegada, quan les meves filles eren petites, les hi vaig portar , dues a cada mà, a veure La Mercè. Estaven acostumades a moure’s en l’església de sant Ildefons  de Barcelona, que es desmantellada, de parets nues. La primera sensació va ser de foscor i semblava que totes les imatges ens miraven.  La impressió que em va fer a mi, que aleshores era catequista, va ser: com els ho explico tot això? Davant la impossibilitat de fer-ho vaig girar cua i me les vaig emportar d’allà.

Ahir ho vaig veure de manera diferent, és veritat. Com un museu. La sala de l’església és de proporcions regulars i tota ella té un estil unificat. Però és difícil concentrar-se, almenys per mi. La proliferació de Marededéus ja m’era un problema de petita, que no acabava d’entendre que tingués tantes cares i tants noms.  Amb els sants ja s’acaba de complicar la cosa. Cada època té els seus i cada contrada també i amb el temps no queden, en el record, només que uns quants.

No sé quina és la solució. La samaritana li va preguntar a Jesús: on hem de pregar, a Jerusalem o en aquesta muntanya? I ell va contestar: Déu és esperit. Per això qui l’adori ha de fer-ho en Esperit i en veritat. Entenc, després d’aquestes paraules, que no hi ha un lloc per pregar. Els llocs que hi hem destinat potser els hauríem de revisar.

La Universitat Catalana d’Estiu,  que cada any, i aquest n’ha fet quaranta, es celebra a Prada (Conflent), és una bona mostra del pensament del moment. La gran i variada oferta de cursos, seminaris, exposicions, actes lúdics, etc. que hi troben aixopluc durant els dies que dura la Universitat certifiquen la importància d’aquesta cita.

La participació, des de fa quatre anys, d’entitats cristianes hi té també el seu ple sentit dins del marc de les jornades científiques. La Universitat ha de contemplar totes les vessants i totes les expressions del pensament. Per això és imprescindible trobar-hi elements per reflexionar i posar al dia qüestions de fe, o de moral, que a vegades queden relegades als àmbits de les creences, quan importen tota la societat.

El dia 20 d’agost, sota el lema: IV jornada sobre el cristianisme al segle XXI, i amb el tema “Possibilitats i límits de la intervenció de la ciència en l’inici i el final de la vida” l’associació Cristianisme al segle XXI va comptar amb la participació de Ramon M. Nogués, Begoña Roman i Marc Antoni Broggi. La ciència ha canviat els paràmetres de l’inici de la vida i del seu final i sembla que algunes nocions trontollen i els dubtes, freqüents, són reals. Desbrossar i deixatar aquestes qüestions parlant-ne des de la ciència, ajuda a formar criteris a l’hora de prendre decisions que afecten profundament les persones i els seus familiars, sobretot pel que fa a les darreres voluntats, és, si més no, un servei a la ciutadania.

El dia 21 el tema candent de la laïcitat va estar tractat amb rigor: “Laïcitat inclusiva, un espai de trobada entre la societat i les religions” va ser proposada per l’associació Església Plural. Montserrat Coll, Directora General d’Afers Religiosos, va presentar la llei que ha entrat al Parlament sobre els centres de culte que pretén posar les bases per regular els espais de culte o reunió amb fins religiosos en termes de neutralitat, amb la finalitat de facilitar la llibertat de culte preservant, alhora, els drets fonamentals de tota la ciutadania que es manifesta cada vegada més plural. Es va propiciar un ampli debat i, en una taula rodona, representants de diverses creences van aportar els seus punts de vista dins del marc de la societat catalana.

Tot plegat va ser seguit per un auditori nombrós i interessat.