Fill de puta
Quantes vegades sentim aquesta frase al cap del dia, per la TV, al carrer, al bar, entre amics, tant si ve a to com si no. A mi em fa sempre mal d’orelles i mal al cor. Penso en els fills i filles de les autèntiques putes que, en sentir això, es deuen sentir al·ludits i vexats, perquè la intenció de qui ho diu és precisament rebaixar la dignitat de la persona a qui es dirigeix fent al·lusió als autèntics . I també penso que sentir a dir de la teva mare que és puta, sense que en sigui, també és un greuge molt fort que afecta la persona en la seva dignitat més profunda.Penso en les putes que ho són perquè no tenen res més en propietat que el seu cos i, ni això. Se l’han vendre, de vegades únicament per poder menjar, pagar deutes o la droga i, algunes, per pujar els fills. Són aquelles menyspreades per tothom, la púrria de la societat amb el seu aspecte tràgic, esperpèntic, que destaquen entre les demés dones i són senyalades amb el dit. Ser dona i puta i a més pobra i a més drogadicte, és allò més baix que existeix.Penso, és clar, en els putejadors que utilitzen aquestes dones per al seu plaer, (quina mena de plaer poden trobar? Només una descàrrega física i aquí s’acaba tot) un plaer que poden comprar i que no els compromet a res, sense cap implicació personal, sense comptar amb què es tracta de disposar de persones autèntiques, però que només els serveixen per al seu capritx momentani. Un tracte inhumà. Un tracte animal. Ningú els perseguirà i, ni la seva família, ni la seva reputació, no es veuran afectats per uns contactes que es guardaran bé prou que se sàpiguen, sinó és per fer el fatxenda amb amics poc recomanables. Són ells els qui mantenen i fan florir el “negoci”.Penso amb els que trafiquen amb persones com si fossin bèsties. Compren, venen, lloguen, maltracten, empresonen, roben, enganyen, violen, extorsionen i un llarg i esgarrifós etcètera. Aquests sí que són la part més degradada de la societat, sense sentiments de cap mena, i malgrat això gaudeixen de diners, de favors, de respecte…Recordem les paraules de Jesús: les putes us aniran al davant en el Regne del Cel. No només les putes. Però elles hi tindran el seu lloc segur, merescut, perquè hauran donat la seva vida i el seu amor per a moltes més coses que elles mateixes, i el seu calvari de menyspreu i de marginació haurà estat enorme.
Recomana aquest article
Imprimeix aquest article
Powered by FireStats
Juny 17th, 2008 at 17:28
Totalment d’acord, Sefa. Però, des del primeríssim moment que pèl.licules, obres de teatre, i mitjans de comunicació en general, van donar carta verda a expressions com aquesta, les dones -i no sols les dones- hauríeu hagut d’haver reaccionat amb molt més de vehemència.
Jordi Bassas
Juny 26th, 2008 at 23:36
El vull felicitar per l’article, Sefa, i també per treure aquest tema espinós en aquest àmbit nostre. No em quedo amb l’anècdota de les paraules, sinó amb el fons: tota la societat ens n’hauríem d’avergonyir d’aquest comerç i tràfic amb el cos de les dones. És un fet esgarrifós, tràgic, dolorós i ple d’hipocresia. Poques ho volen lliurement (diuen que una de cada mil), la majoria són conduides, explotades i després enganxades sobretot per droga o pels “papers”. I la clientela d’homes (milers) que això ho mantenen, (i molts que deuen combregar cada diumenge sense càrrec de consciència… però això ja seria entrar en altre tema).
Si la humanitat apostés per una sexualitat més lliure però basada sempre en l’amor i el respecte…. Tant de bo. És el que s’hauria de cultivar, perquè sinó ens anem d’un extrem a l’altre. Jo dic no a la repressió, i sí a l’amor amb tota la seva expressió humana que és la sexualitat. Quina trista buidor el que ha de comprar el que només hauria de ser fruït de l’amor. I quina injustícia amb totes aquestes dones, que a sobre són permanentment estigmatitzades.
Juny 29th, 2008 at 18:33
Hauriem de meditar sobre nosaltres mateixes i les discriminacions que nosaltres mateixes fem, sobre les pròpies dones.
Volem ser les protagonistes i les primeres. Les admirades i les mimades. “Les que saben més, ens molesten” perquè som les líders i de les líders assentades; i unides en xarxa -anem a fer-los-hi la contra, talment com qualsevol home-mascle en les seves competències pròpies -de guerrers; sempre dispostos a la baralla- que és com dir a “la guerra” .
Talment com ells, fem nosaltres, germanes. (Els homes han imposat el seu model i ser o presumir de personamitat a vegades, vol dir fer com ells.
Vigilem molt bé… de no dir : MARICON .. perquè “pobrets”..
però l´insult més fort que es diu.. i seguint-ho sent, és :
FILL -o filla- DE PUTA.
segurament deu ser… perquè la persona portadora del nom de DONA, que no es preua suficientment -responsabilitzant-se com a persona de llinatge humà- en ser diferent -per esforç i desitg- en ser millor en virtuts, de les que contraresten als pecats capitals,
(no sortint-se´n del lloc tan vaix.. on la història ens ha colocat com a realitat comú denominadora)
seguim sent vistes -per ells i per moltes elles .. com meretrius en tema de sexualitat lliure;
(malgrat les divagacions i algunes exterioritzacions parlades, que només dient-se, aparentem assumir)
Però tant els fills de la “meretriu” voluntària, i de qui la “viola” consentidament o no, són ambdós
els pares d´aquell mal anomenat: “fillet de PUTA”, que han engendrat; PERÒ que avui dia G.aD. i gràcies a l´ADN ja té cognoms; i per tant pare i mare ben fidedignament possibles de reconéixer . Salvant-se el fill del renom.
Però no la meretriu i el seu usuri, de la responsabilitat d´haver engendrat -irresponsablement- un ser humà, com qui es fuma una cigarreta… perquè està nerviós.
Ella sap que ha de controlar i ell també.
enlloc de la importància de l´experiència viscuda precosment que es donen, se´ls hauria d´anomenar: “Papurris-idiotis” . Encara que els seus fillets
I el jovent que fa ús de sexe sense saber controlar, (com nens que es fan pipí al llit fins els 15 anys̷
-ben tristement- fossin anomenats :
Fills de Papurris-idiotis.
Reunides les criatures en ORFANATS -on els seus pares fossin educats també per a ser-ho- la societat sencera, hauria d´aprendre i assumir que la sexualitat és cosa de dos, també en responsabilitat.
I que de PUTES no n´hi ha.
Que la llibertart és pròpia de cada dona; encara que sí estiguin en actiu aptes per a ser insultats,
” ELS que donen pel sac” (tant a nois com a noies) encara que avui dia vagin pel món presumint de “pluriempleo de sí mateixos” , com si posseisin la BULA PAPAL per a infectar-ho tot .
Germanes, dic tot això, perquè la profunditat del que denuncieu és tan gran, que és molt més que un insult. I donar-hi la volta requereix començar per nosaltres mateixes, revolucionant i engradint els nostres límits personals esforçant-nos en fer créixer en bé el nostre pensament .
Cordialment
Juliol 15th, 2008 at 20:29
Aquesta divisió permanent entre el fer de l’home i el fer de la dona ens dóna la mesura exacte de la injusticia dels homes. Hi ha putes perquè hi ha puteros. Es parla de la legalització de les putes peró ningú parla de la reinserció social de les putes perquè deixin de ser-ho. ¿Que farien aquests milions d’homes usuaris de les putes? Deuen pensar que aixó crearia un problema social més important encara. Mai se’ls acut que si la sexualitat fos naturalment acceptada i personalment assumida, que si el celibat no fos obligatori, per exemple, el nombre de putes es reduiria substancialment. No. Continuen predicant la repressió sexual, veient pecat de sexe per a tot i accepten com a mal menor les putes, l’abús dels infants, etc. etc. Hipòcrites! Llegiu els Manaments a la Bíblia (Interconfessional) i us adonareu de l’abús que sobre el sexe han imposat amb la seva indiscutible autoritat per controlar aquella part més íntima i personal i creativa de l’ésser humà. La diferencia entre l’original bíblic dels Manaments i l’adaptació que n’ha fet l’església (sisè i novè), clama al cel. Amb raó durant segles no deixaven llegir la Bíblia.
Juliol 28th, 2008 at 21:03
«Putes», no.
De la mateixa manera que no es diu «negres», sinó «de color», «maricon», sinó «homosexual», «esguerrat», sinó «minusvàlid», «vells», sinó «persones grans», etc. no s’hauria d’usar mai una paraula degradant com «puta», sinó dir-ne «treballadora sexual». Dir aquella paraula és insultant i degradant.
Antoni Ferret
Juliol 29th, 2008 at 15:57
Maria Rosa,
Com pots dir que “durant segles no deixaven llegir la Bíblia”, quan la litúrgia cristiana sempre s’ha basat en textos de l’Antic i del Nou Testament! Per Déu, no fem afirmacions gratuïtes!
Una altra cosa és que, en aparèixer les primeres edicions en llengües vulgars (en tenim una, de catalana, molt anterior a la Reforma), es van autoritzar amb la condició d’incloure comentaris a peu de plana. Cosa ben lògica, si tenim en compte les dificultats de comprensió que els propis textos sempre han comportat.
D’altra banda, recomanes a uns “hipòcrites” que llegeixin la Bíblia Interconfessional. La meva recomanació personal seria més aviat l’edició de la Fundació Bíblica Catalana, o de la Bíblia de Montserrat. A la BCI he trobat força inexactituds de traducció respecte dels originals hebreus i grecs.
Jordi Bassas
Juliol 31st, 2008 at 16:06
Dispensa’m Antoni, la ironia. Però és que llegint el teu darrer comunicat, no he pogut menys d’imaginar-me una gernació de fanàtics del futbol bramant-li a l’àrbitre “Fill de treballadora sexual!” Bé, és broma.
En la mateixa línia, recordo la facècia que corria durant el temps del Concili. “¿Sabeu que, a partir d’ara, als dimonis se’ls anomenarà ‘àngels separats’? “.
En qualsevol cas, rep l’abraçada d’aquest “vell” amic teu, un xic “esguerrat” d’osques i per cataractes oculars.