El Blog de la Sefa

Quan sentim un plor infantil el cor se’ns commou. Encara que la criatura ens sigui desconeguda, si oïm el seu plor al carrer, ens colpeix i ens preocupa. Més encara si es tracta d’un bebè familiar. Ens demana aliment? Està malalt? S’ha fet mal o li han fet mal? Comprenem de seguida, que ens demana atenció i ens necessita al seu costat perquè li resolem la seva situació d’invalidesa, tot i que sigui momentània i passatgera, sense conseqüències. El seu plor ens incita a bellugar-nos per trobar la solució a la seva circumstància.

Avui, en les notícies,- tot seguit dels detalls de la pugna entre les escuderies de cotxes de carreres i del preu que s’ha pagat en posar-se d’acord -, han dit que moren a l’any gairebé uns deu milions de criatures sense arribar als cinc anys. Ens podem fer idea, per un moment, de la incommensurable quantitat de plor que això suposa? Els nens i les nenes pateixen fins a morir a causa de tota mena de mancances que el nostre món té resoltes. (more̷