Dia de la dona 2010
March 8, 2010 per SefaAvui, pensant en el capteniment que demostra la jerarquia eclesiàstica envers les dones quan no les compta com a subjectes de pensament, ni valora de cap manera o més aviat es podria dir suspicaçment les aportacions que estan fent en tots els camps, em pregunto, les dones formem part d’aquesta estructura anomenada església catòlica?
Em direu que sí, que som part important del poble de D*, però aquest és un altre tema i és una qüestió veritable i autèntica, la més important, evidentment. Però ara em refereixo a l’església visible, la que camina arran de terra, la que ens vol dirigir i manar, que dóna directrius i confegeix mandats i ordres, la que anomena rectors i bisbes, la que vigila les monges, la que no perdona que les dones reclamin el dret al propi cos, la que veu en tot mala intenció i ganes d’empipar-los.
Pertanyem a aquesta església les dones? Fora d’algunes, que conec, que tot ho veuen de color de rosa, tot meravellós, i tot vingut del cel, que sovint pertanyen a organitzacions de tipus sectari, la majoria intel·ligent ho viu d’una altra manera. Són dues les posicions habituals adoptades per les dones respecte de l’església: una és de menyspreu perquè es considera, per experiència pròpia o aliena, que tot allò que ve de la jerarquia no pot dir cap cosa que sigui profitosa per a les dones, i se n’allunyen. Altres, una minoria conscient, vol mantenir-se com a membre resistent aportant la seva feina, el seu pensament, fins i tot la seva vida a una església que les fa invisibles, que mai no les escolta i si de cas penalitza les que sobresurten en saviesa teològica.
I d’on han tret aquestes dones la seva valentia. Hi ha una dita que diu: “la veritat us farà lliures” repetida fins i tot per papes. Les dones que han entès l’evangeli de Jesús saben que estan en el veritable bon camí i que tenen raó perquè el mestre les avala. I si l’església va per un altre camí haurà de retornar encara que hagi de trencar molts lligams que la mantenen segrestada i immòbil.