El Blog d´en P. G.

QUAN VINDRÀ L’ESPERIT DE VERITAT

francesc gimbernat padrosa — Mon, 20 May 2013 11:37:54 +0000

P { margin-bottom: 0.21cm; direction: ltr; color: rgb(0, 0, 0); text-align: left; }P.western { font-family: “Times New Roman”,serif; font-size: 12pt; }P.cjk { font-family: “DejaVu Sans”; font-size: 12pt; }P.ctl { font-family: “DejaVu Sans”; font-size: 12pt; }

Jesús, diu lo que el Pare li encomana de dir, L’Esperit explicarà les paraules que els deixebles no entendrien, paraules de Pare que Jesús no té ocasió de dir , per falta de temps de vida, i falta de comprensió dels apòstols..

Jo crec sincerament en la TRINITA DËU ÜNIC. Hi ho he cregut des de la reflexió. La meva raó pot acceptat lo que no comprèn perquè ella a arribat ha poder acceptar-la sense sentir-se dominada, obligada, subjugada.

El gran problema són les paraules humanes que fem servir per a les persones divines, Si diem que un és el PARE i l’altre és el FILL, ho compliquem tot. Pot tenir un Pare la mateixa eternitat que un Fill?

I, perquè l’Esperit és Sant, no és un rebaixar-li la categoria? Cert que hem rebut aquestes denominacions de les mateixes escriptures, però l’Esperit de Veritat no ha fet conèixer millor la Trinitat o se l’ha fet callar?

Segons sembla, l’Esperit de Pentecosta, malgrat la promesa de Jesús només, ara, està en la Jerarquia. Només ella rep la comprensió d’allò que no podien entendre els apòstols?

El concili Vaticà segon, va obrir portes i finestres i l’Esperit va quedar lliure. No en va marxar, no el va deixar desemparat, però va ventar la Veritat més enllà i més ençà de Roma, en els vorals i els pedregars del món…

Tenim nou papa, amb un tarannà nou, el de l’humil Francesc d’Assís. La humilitat és lo que faltava als papes, no en les paraules, però sí en la conducta, en la seva vida pública i sovint també en la privada, Esperem, jo estic esperançat, que la Cúria, aquesta vegada, no tindtrà prou força per doblegar aquell que se sent dèbil davant la tasca, i que abans de pregar per nosaltres ens demana pregar per ell.

P. G.

Pregària

Déu, Amor Únic en Trinitat de manifestacions o de persones, gràcies per la teva unitat en la diversitat. Ajuda la nostra comunitat de Poblenou a ser plenament UNA.

Déu Pare i Mare, Déu Credor, gràcies per la vida, per aquesta terra ben nostra, per l’aire i l’aigua, el sol i la lluna. Gràcies també per la fe.

Jesús, Amor Déur fet persona humana, salvador de tota persona humana donanr-li capacitat de vida plena aquí i en el més enllà de la mort. Gràcies per la fe.

Jesús de Natzaret, germà nostre, guia i mestre d’humanitat plena, ajuda’ns a viure en aquesta vida a desdir que vas dur a la terra.

Esperit Amor Déu que ets alhora la força de la Trinitat i el lligam de la unitat divina, ajuda la nostra fe, guia els nostres camins personals cap a la unitat de una comunitat de fe.

Déu Trinitat, ajuda la nostra fe, ajuda’ns a separar la paraula humana de la realitat divina. Ajuda la nostra bona voluntat a acceptat allò que no comprenem.

QUE NO SÓN MEVES, SINÓ DEL PARE

francesc gimbernat padrosa — Mon, 13 May 2013 10:51:25 +0000

En les paraules de Jesús, trobem una constant unió-separació entre el Jesús de Natzaret, i el Jesús el FILL encarnat. Tant aviat publica la seva unitat, com atribueix al Pare les seves paraules, les seves ensenyances.

Com també unifica l’amor a l’altre amb l’amor a ell i l’amor al Pare. Però també unifica l’amor amb el servei a l’altra. I promet l’Esperit a qui compleixi el seu manament únic. “Estimeu-vos”

L’Esperit està donat a tots i per sempre, però només si compleixen el seu manament. I això val tant pels papes, els els bisbes i els capells, religiosos i religioses, per tothom que estimi com “Ell ha estimat”.

.“COM” que no significa igualtat en l’amor, però sí en l’estil. Dascun té la seva capacitat, les seves possibilitats, la seva educació, cultura, però en tots l’amor ha de ser, “generós, servicial, que tot ho suporta, que tot ho perdona” i més coses que explica molt bé Pau.

Sí, els Apòstols van rebre l’Esperit, però no només ells, eren 120 en aquella mateixa sala gran de l’últim sopar. L?esperit va baixar sobre Apòstols i seguidores i seguidors de Jesús indiscriminadament.

Que en els evangelis i en els fets, es discrimini a les dones, cosa normal en aquells segles, no pot donar peu a una doctrina discriminatòria dos mil anys després.

Tanmateix l’ordre sagrat no és un dret, ni per la dona ni per a l’home, però sí un servei a la comunitat de creients i, en els meus 93 anys sempre hi he trobat més dones que homes.

En els primers segles, sense capellans, ni bisbes i menys papes, sí que hi trobem, malgrat la discriminació femenina, homes i dones en els serveis.

P. G.

Pregària

Avui, Pare, l’Esperit pren el relleu de Jesús en el camí dels Apòstols. Però també el tenim entre nosaltres. Ajuda’ns a escoltar-lo i seguir les seves inspircions amb fidelitat.

Déu, Pare i Mare, per l’Esperit creiem en TU i en Jesús de Natzaret el “teu Fill Estimat”. Mira la nostra bona voluntat, fes-nos conèixer el but de l’Esperit.

Jesús, Mestre i Germà nostre. Creiem en les teves ensenyances i les guardem tan bé com sabem. Ajuda’ns, dóna’ns l’Esperit perquè ens ensenyi la Veritat.

Jesús de Natzaret, som una petita comunitat de deixebles teus. Dóna’ns l’Esperit unificador en la diversitat de persones, perquè siguem, entre tots, “sal, llum i llevat.”.

Esperit Déu, guia de la nostra comunitat, ajuda’ns a entendre la Veritat, ensenya’ns a viure en la Veritat.

Amor Deu, Amor diví unitat de tres persones divines. Amor Creador, Amor Salvador, Amor Conservador, uneix-nos en l’amor fraternal.

AIXÍ EL MÓN CREURÀ…

francesc gimbernat padrosa — Mon, 13 May 2013 10:40:02 +0000

I, què farà creure al món que Jesús és “l’Enviat del Pare? La unió dels seus deixebles futurs. Dels cristians de totes les èpoques, dels cristians d’avui dels cristians de Poblenou,, de nosaltres. I no és una unió qualsevol. “U com nosaltres son U”

Precisament no és la unió que predicava Roma fins ara. La uniformitat de pensament, de rituals i de llengua, encara que el Vaticà II va treure aquesta

Ell i el Pare són U, en la diversitat de persones, en la diversitat de rols i d’activitat. Unitat amor, com l’amor és diferent en les persones, les situacions i en la forma d’expressar-se, però és UN.

O com expressava Pau, i enumerava una pila de dons de les persones, però un sol origen i una sola fi determinant. Només en l’amor podem ser unitat.

Amor semblant al de Jesús, en la diversitat de dons, de situacion personals, econòmiques, socials, etc. Però amor humà d’origen diví, i dedicat al servei de l’altre.

Totes les discrepàncies són assumibles quan hi ha amor. Totes les mentalitats poden treballar juntes quan hi ha amor. L’amor himà semblant al de Jesús unificaria a la humanitat.

P. G. .

Pregària

Pare, amb aquest signe de l’Ascenció del teu Fill Estimat ens obres la porta de casa teva, la terra nova de felicitat plena. Gràcies

Déu, Pare i Mare, de forma clara i simbólica alhora amb l’Ascenció de Jesús el nostra guia, ens assegures que també nosaltres, tindrem vida a desdir després de la mort. Gràcies.

Jesús de Natzaret, amb paraules ens assegures la vida eterna, i amb el gest simbòlic de l’Ascencio ens la confirmes per a tots. Gràcies Germà.

Jesús, Mestre i guia, amb més bona voluntat que èxit, som deixebles teus. Ajuda’ns a ser sal, llum i llevat en el nostre entorn

Esperit Déu, Jesús et deixa com a penyora de la constucció del Rgne, dóna’ns la força i la constància necessària per treballar per aquest regne de pau i del compartir.

Amor únic, amor repartit en tres persones Déu, ajuda aquesta comunitat a fer unitat en la diversitat de persones i de dons.

OS DONO LA MEVA PAU.

francesc gimbernat padrosa — Mon, 29 Apr 2013 08:03:25 +0000

La SEVA pau..No la pau dels vençuts, no la pau dels dèbils. Sinó la seva, la pau de la victòria, de la seva victòria sobre el món i la mort.. La pau que significa ser portador de vida, de felicitat.

La pau que ell va mantenir en el Sanedrí, davant Pilat, en el transcurs cap el Calvari i gairebé fins a l’últim sospir, quan se sentí abandonat pel seu Déu., El Pare en aquell segon abans de morir.

La seva pau, que no és com la que dóna el món. Una pau serena, confiada, pacient, forta en les dificultats, humil en la prosperitat, resistent en el dolor, esperançada en els fracassos.

Una pau realista, de visió clara, tanmateix optimista en els moments foscos, segura en les contradiccions pròpies i dels altres. Una pau encomanadissa, que por oferir-se a mans plenes sense minvar

Una pau que ofereix una alegria, l’alegria dels fills de Déu. Una alegria que sura ben endins en totes les circumstàncies de la vida, siguin quines siguin, agradables o tristes, pròsperes o descoratjadores.

La seva pau no és conformisme ni apatia, sinó lluita contra el mal, el domini, la incomprensió, la mentida i la corrupció . La seva pau ni accepta la treva en la seva lluita contra la pobresa, la fam i la set.

La seva pau és la força divina continguda en la debilitat humana. La força de un Déu fet home, transmesa a aquells qui creuen en Ell que estimen de cor, serveixen amb generositat, estimen l’altre com ell va estimar.

Aquesta pau és l’autèntica felicitat dels fills de Déu, la pau que l’autèntic Regne de Déu

P. G.

Pregària

Déu Pare i Mare, per l’intercessió de Jesús ressuscitat, dóna’ns l’alegria dels fills de Déu i l’esperança i la confiança dels deixebles de Jesús.

Déu Amor, dóna’ns de participar del teu amor de Pare i Mare, perquè sapiguem estimar a les nostres germanes i germans tal com Jesús ens té manat.

Jesús, Germà de tota persona humana, ensenya’ns a estimar als nostres germans i germanes com tu ens has estimat.

Jesús, som i volem ser deixebles teus, ajuda’ns a ser-ho amb fidelitat i constància, a posar la nostra vida al servei de les germanes i germans necessitats.

Esperit Déu, acompanya’ns i guia’ns en el nostre camí de les benaurances. Ensenya’ns l’amor generós, constant i servicial que Jesús demana de nosaltres..

AMOR DÉU, Pare, Fill i Esperit, dóna’ns una fe forta, entregada, insertada en la nostra vida de cada dia, que ens faci ser llum, sal i llevat en el nostre entorn.

UN MANAMENT NOU US DONO

francesc gimbernat padrosa — Mon, 22 Apr 2013 09:54:47 +0000

I, quin manament !!! Però també amb quina tendresa els tracta! Fillets, els diu, terme quelcom més entranyable que el d’amic amb els qual els tractava fins ara. Sap que els entristirà, per això extrema el seu amor.

“Talment jo us he estimat, estimeu-vos els uns al altres” En un altre evangeli abans diu: “Jo dono la vida per vosaltres”. Extrema decisió, optar per morir, per salvar-los!

“Estimeu-vos, com jo us he estimat, doneu la vida els uns pels altres com jo dono la meva per vosaltres” Buf !!! Menut manament! I certament Nou, ben Nou ! La culminació inesperada de la DOCTRINA NOVA que ensenyava.

Tres anys de vida, recorrent Galilea, guarint malalts, alliberant de la sordera, els sorda, tornant la vista els cecs, ensenyant que Déu és perdó, que Déu és Pare, i ara ens mana ser nosaltres un altre Ell!

La seva ensenyança és una altre Trinitat d’amor d’amor transversal. QUI estima l’altre, l’estima a Ell, que l’estima a ell, estima al Pare. Tota la nostra relació amb Déu , tota la seva religió, resumida en l’amor!

Només un manament, però quin manament! Tanmateix alhora pràctic, clar i segur. Estimar Déu a qui no veiem és més fàcil de dir que de fer, molt fàcil d’auto enganyar-nos.

Però estimar l’altre no té misteri, pot ser, i molt sovint és, difícil, molt difícil però hom no pot auto enganyar-se de si ho fa o no, si estima o no estima. L’entrega i el servei a l’altre és la clau de volta del cristianisme.

El segles han anat posant Déu davant la persona, com en l’antic testament, els rituals i la llei davant la persona com reprovava Jesús als fariseus i als sacerdots. Potser en aquest segle retornarem a l’evangeli de Jesús..

P. G.

Pregària

Déu Amor, tu no necessites el nostre amor, però el vols per a les teves filles i els teus. fills Ensenya’ns a estimar amb el teu amor compassiu.

Déu i Pare nostre, Jesús ens ha mostrat el teu amor. Ens ha ensenyat com hem d’estimar sense recances a tothom. Ajuda’ns a complir el seu manament.

Jesús, Germà estimat, tot amor i generositat, ensenya’ns a mirar a les germanes i els germans amb els teus ulls plens d’humanitat.

Jesús, Mestre i Guia, ens has deixat un manament que encara és Nou perquè està molt oblidat i poc obeït. Ajuda’ns a complir-lo amb constància.

Esperit Déu, uneix-nos en l’amor i en el respecte. Ajuda’ns a fer comunitat dins la diversitat, a fer unió i xarxa entre les diverses comunitats, tal com Jesús demanava que fóssim U.

Trinitat de persones, unides en l’Amor diví, etern i infinit, dóna’ns de participar en aquest amor salvador i purificador, que jesús va dur a la terra.

JO ELS DONO LA VIDA ETERNA

francesc gimbernat padrosa — Mon, 15 Apr 2013 07:57:03 +0000

Aquesta és l’obra de la Salvació. La persona humana, nascuda en el temps i en l’espai, limitda pel temps i l’espai, no té capacitat il·limitada de vida, no pot contiuar en la vida eterna de Déu.

Un Déu infinits i etern unipersonal com Yahvé o Allà no poden fer-se persona humana sotmès al temps i a l’espai sense destruir-se, sense morir i desaparèixer a la seva mort física, havent renuncia a l’eternitat.

Però el Déu Trinitari en persones i unitat en l’essència sí que podia, una persona d’elles fer-se persona humana, persona en el temps i en l’espai, conservant la seva unió amb la resta.

Jesús i el Pare eren i són U, abans, durant i després de l’Encarnació. L’Amor diví Fill es fa persona humana, neix en el temps i en l’espat, mantenint la seva unió divina. Només el nostre Déu s’ha pogut fer persona plenament humana sense abandonar la seva divinitat.

Sí, Jesús ens dóna la vida eterna. Sí Jesús empelta la humanitat amb la divinitat i humanitza la divinitat en una unió plena i perfecta. La vida humana pot tenir continuació en la vida eterna.

Es U amb el Pare i l’Esperit, i alhora plenament humà, realitza el desig del Pare Creador de no perdre els seus fills, de tenir per sempre amb Ell les seves criatures amb capacitat de conèixer, d’estimar i fer-ho amb llibertat.

Aquesta llibertat de la persona humana, el fa dèbil, ha de tolerar els vicis i els capricis, les bestieses i les malifetes dels humans que, abusant d’aquesta llibertat, en lloc d’estimar, menyspreen, fan sofrir, fan el mal.

Sí, Ell s’ha lligar, ell ja no pot ser totpoderós, almenys mentre hi hagin, en algun planeta, éssers capacitat per estimar amb coneixement i llibertat

P. G.

pregària

Déu, Pare i Mare, gràcies pel do de Jesús de Natzaret, per la seva vida aquí entre nosaltres, i per les seves ensenyances.

Gràcies, Déu Pare i Mare per la vida, per l’aire i l’aigua, la pluja i el sol. Gràcies per la nostra capacitat d’estimar. Ensenya’ns l’amor generós que predicà Jesús.

Jesús, germà, guia i mestre. Volem seguir les teves ensenyances, estimar-nos com tu ens vas estimar, Dóna’ns l’Esperit de l’amor.

Jesús, nostre Déu i Senyor, celebrem amb goig la teva Resurrecció, confiem amb esperanña en la nostra resurrecció, Ajuda la nostra fe.

Esperit Déu, Amor unificador, ensenya’ns a fer unitat en la diverditat, a trobar lo que ens uneix, i a respectar lo que ens diversifica. Ajuda’ns a fer comunitat.

Déu únic, en tres Persones unificades en l’amor, ensenya’ns a estimar-nos, a unir-nos en l’acció i la propagació del Regne.

VENIU A ESMORZAR…

francesc gimbernat padrosa — Tue, 09 Apr 2013 17:43:18 +0000

Una invitació a compartir generosa. Una invitació que actualment molta gent necessita sentir: “veniu a menjar”. Veniu a… Quants necessitats hi ha en aquesta societat esperant questa invitació?

I, quanta gent generosa, en moltes llengües, de moltes formes expressen aquesta invitació i la fan realitat ! Però també quanta gent en totes les llengües i de totes maneres. ni tant sols la poden escoltar!

Algú va dir: “Sempre hi haurà pobres”. Sí sempre hi haurà pobres, malalts, desnonats de la societat, sense feina, amb fam i amb set, sense vestits i sense sostre…però…

És un motiu per a no fer res? És un motiu per a tancar-nos, per a defensar-nos? Per deixar-nos dominar per la por? Per a tancar-nos en una previsió de futur, que no és segura?

És un motiu per a no implicar-nos per lo poc que podem fer, potser? No sempre només hi ha necessitats materials. Qui no pot animar, acompanyar, escoltar, somriure, abraçar, acollir?

No importa tant el fet relatat en l’evangeli com treure’n la lliçó per avui, com buscar, cadascú, fins a l'’extenuació , en què pot ajudar a les germanes, als germans, de totes races i llengües, aquí, allà i més enllà?

Cert és més fàcil i gratificant pregar, demanar a Jesús, al Pare o fins i tot a l’Esperit, que encenguin el foc, hi posin el peix i el pa i solucionin els problemes del món, problemes en els quals estem implicats.

Potser no en som prou conscients, però la terra és un tot, la humanitat és un tot, i lo que nosaltres malgastem aquí, lo que nosaltres llencem aquí, fa falta en algun lloc, a alguna persona, encara que només sigui un mos de pa.

P. G

pregtària
Déu, Pare i Mare, Tu estàs en la teva glòria, mentre nosaltres, els teus fills vivim en aquest món ple de misèries. Ajuda’ns i dóna’ns forces per lluityar contra les forces del mal.

Déu amor, ensenya’ns a estimar amb un amor generós, compassiu i entregat, Ensenya’ns a viure en l’amor als altres amb plenitud.

Jeśus, tu estàs en la glòria, però nosaltres, germans teus estam lluitant per fer el món més just. Dóna’ns la força d’una fe ferma i entregada.

Germà, la teva resurrecció és la font de la nostra esperança, ensenya’ns a fer participar a les nostres germanes i germans d’aquesta esperança nostra.

Esperit del Pare i del Fill, dador i conservador de la fe, una fe que hem acceptat de tot cor, reforça-la en nosaltres perquè la puguem oferir als germans amb convicció

Amor Trinitari, Déu Pare, Fill i Esperit, ompla’ns d’amor, fes-nos participar del teu amor infinit, de la força i la intel·ligència del teu amor creador

QUAN ENCARA ERA FOSC….

francesc gimbernat padrosa — Mon, 25 Mar 2013 11:33:39 +0000

I encara continua la foscor. Joan, què cregué, que se l’havien endut com pensava la Maria Magdalena? O ja, realment, en la Resurrecció? I quants encara no tenen dubtes del què passà aquella nit?:

La fe en sí, no és una certitud, és una acceptació, un acte de humilitat de la ment que accepta una veritat que no acaba d’entendre, que la raó no concep clarament.

Una acceptació que permet els dubtes, però també les afirmacions. Una acceptació potser retòrica o una acceptació que dinamitza la pròpia vida, que la il·lumina i l’activa amb força.

Jesús “era la llum a la terra, però els seus no el van rebre” Encara és la llum de la terra, almenys és la nostra llum. Però estem segurs que l’hem rebuda, que l’hem acceptada, que l’hem incorporada?

La mateixa Jerarquia de la nostra Església necessita creure de debò en el Jesús ressuscitat que predica, perquè si ella acceptés de debò la Resurrecció no necessitaria urgentment convertir-se, com ara..

I els cristians en el món, i nosaltres en la comunitat, en el poble, hem rebut l’esclat de la Resurrecció? Hem acceptat, incorporat en la nostra vida del dia a dia, l’alegria de la Resurrecció?

Potser no tant la de Jesús, com la nostre resurrecció a una vida de plenitud, de pau, d’amor i de servei que l’acceptació de la resurrecció del nostre mestre, guia, germà i Senyor, Jesús de Natzaret, ens hauria de portar.

Si aquella resurrecció, no ens transmet una joia real, no ens és un bàlsam en les nostres tribulacions, una esperança en les nostres dificultats, potser és que encara és fosc per nosaltres.

P. G.

Pregària

Déu i Pare, gràcies per la fe, l’esperança i l’amor. Gràcies pel do de la vida, ajuda’ns a posa-la al servei de les germanes i dels german.

Déu Pare i Mare, Amor diví que se’ns infiltre en el nostre cos i la nostra ment. Ensenya’ns a estimar amb un amor humà generós i solidari, a semblança i imatge teva..

Jesús, amic, mestre i germà, tu realment ho ets per nosaltres. Ajuda’ns a viure aquesta amistat entregant la nostra a les germanes i germans.

Jesús tu no vas fundar una Església, vas dur el Regne de la pau, de l’amor i de la fraternitat a la humanitat. Dóna’ns força per ampliar al nostre entorn el Regne de Déu.

Esperit Amor, cultiva en nosaltres l’amor. T’obrim el cor de bat a bat, vine-hi amb el Pare i el Fill i fés estada en nosaltres.

Déu, trinitat en l’essència del amor diví, dóna’ns de participar del teu amor compassiu de Pare i Mare, de l’amor plenament entregat als altres. Vine a nosaltres.

ELLS COMENÇAREN A DISCUTIR. Any C..

francesc gimbernat padrosa — Mon, 18 Mar 2013 16:18:02 +0000

Vaja moment per discutir quin d’ells seria el més important. Ens sembla menyspreable semblant conducta, tanmateix l’evangelista no l’amaga. Els apòstols eren humans, tenien els seus defectes, com tots.

Jesús acaba de fer passar el calze ple de vi, segellant amb ell la nova aliança, segons sant Lluc. Ha anunciat que entre ells hi ha un traïdor. I pocs minuts els dura la preocupació.

Però la voluntat de superació, el desig de ser més, és un virtut innata, una causa de progrés personal. Però també és una eina que l’orgull, també innat, té a mà per transformar una virtut en un defecte dels capitals.

El fa esdevenir desig de poder, desig de riquesa i alhora, menyspreu pels dèbils, pels petits. Una qualitat humana meravellosa, esdevé la gran amenaça per a la persona humana..

Aquest do el tenim tots, i aquesta temptació també, ningú se’n escapa. Les circumstàncies personals permeten més o menys capacitat d’actuació, fer més o menys mal als altres, però la base, l’orgull, és el mateix vici destructor.

Per això la humilitat, és la millor virtut de la persona humana, quan és real, quan no és hipocresia. És la virtut més apreciada per les persones i per nosaltres, creients, també per Déu .

És l’actitud que ens fa més humans, més disposats a compartir, ens capacita més a acompanyar , a servir, a compadir. És la virtut que ens permet una vida humana en plenitud, la plenitud de vida que Jesús promet.

La fe, sense humilitat és és possible, l’esperança és ridiculitzada quan no hi ha humilitat i l’amor queda corrupte sense ella. Però la humilitat no està en les paraules, es demostra en els fets. És una forma de pensar, de ser, de viure. a imitació de Jesús.

P. G..

pregària

Déu i Pare, deslliura’ns de l’orgull, dóna’ns forces per vèncer els desig de ser els més importants, i ajuda’ns a ser ha ser humils com el com el Fill.

Déu i Mare, ensenya’ns a estimar, a servir, a compartir amb el teu amor compassiu, generós, i sense recances. A estimar com el Fill posant-nos al servei de les germanes i dels germans.

Jesús, nostre Mestre en humanitat i Guia en humilitat, ensenya’ns a ser companys, a ser amics i a compartir les nostres capacitats i els nostres dons.

Jesús de Natzaret, Déu en persona humana, en qui creiem, a qui seguim amb bona voluntat, ensenya’ns a viure en plenitud humana.

Déu Esperit, Esperit del pare i del Fill, Amor unificador, ajuda aquesta comunitat de fe, dóna-l’hi unitat plena en la diversitat de les persones.

Déu, Trinitat en l’únic AMOR infinit i etern, acompanya’ns en la nostra vida de cada dia, manté en nosaltres l’amistat i el servei permanent.

QUÈ HI DIEM?

francesc gimbernat padrosa — Mon, 11 Mar 2013 17:49:05 +0000

Ja sabem què hi diu Jesús? No tan bé lo que diria Jesús avui, visquent la nostra societat. Però ell no hi és ara, i eś ell qui ens pregunta: Què hi dueu vosaltres?, què hi dius tu?

Potser fem com els mestres de la Llei i els fariseus, buscant ca qui culpar, per presentar-lo al judici de l’Evangeli, és adir el nostre judici. Potser com els mestres de la Llei i els fariseus busquem excuses per sentir-nos bons.

Ens han ensenyat a ser humils, a sentir-nos pecadors, però més que sentir-nos pecadors ho diem molt i ho pensem poc, I per assegurar-nos-en busquem, sovint sense adonar-nos en, altres pecadors més rellevants,

El Mestres de la Llei buscaven posar Jesús en una disjuntiva difícil: o contradiu la Llei o se contradeia a el mateix..Però la seva conducta és més dirigia per un orgull molest per la exemplaritat de Jesús.

En psicologia s’explica que nosaltres veiem el nostres defectes en els altres. Els altres són el mirall on veiem reflectides les nostres feblesesJesús parla de la palla en l’ull de l’altre que veiem, i la biga en el nostre que no veiem.

Per això quan diem o veiem defectes en algú, ens hauríem de mirar bé nosaltres mateixos que de ben segur els tenim més a l’engròs. Això no vol dir que hem de fer la vista grossa, sinó que estem atents a la nostra conducta.

Si busquem els nostres defectes, miram els que trobem, sense buscar-los en els altres. Els altres són com un mirall que ens trobem sense esperar-lo trobar i ens hi veiem com som sense arreglar.

Jesús no jutge, però obliga als mestres de la Llei i als fariseus a jutjar-se a ells mateixos. A veure la biga en els seus ulls, a passar la vergonya de marxar davant les paraules de Jesús: “Qui estigui sense…”

P. G.

Pregària

Déu i Pare, gràcies per la fe, l’esperança i l’amor que tenim impresos en el cor. Gràcies pel do de la vida, ajuda’ns a posa-la al servei de les germanes i dels germans.

Pare i Mare, Amor diví que ens envolta, que se’ns infiltre en les cèlules del nostre cos i en la ment. Ajuda’ns a desenvolupar un amor humà generós i solidari.

Jesús, tu ens dius amics i tu realment ho ets per nosaltres. Ajuda’ns a viure aquesta amistat entregant la nostra a les germanes i germans del nostre entorn.

Jesús tu no vas fundar una Església, vas dur el Regne de la pau, de l’amor i de la fraternitat a la humanitat. Dóna’ns força per ampliar al nostre entorn el Regne de Déu.

Esperit Amor, cultiva en nosaltres l’amor. T’obrim el cor de bat a bat, vine-hi amb el Pare i el Fill i fés estada en nosaltres.

Déu trinitat en l’essència d’un amor diví, dóna’ns de participar del teu amor compassiu de Pare i Mare, de l’amor del Fill plenament entregat als altres. Esperit vine a nosaltres.