VOSALTRES EN SOU TESTIMONIS..
I els altres, els altres, els altres… fins arriba avui, al segle XXI. Totes i tots els creients som (hauríem de ser) testimonis de la Bona Nova de Jesús ressuscitat, de Jesús viu entre nosaltres.
Testimonis oculars, pocs més que els apòstols. Ells, algunes dones, uns quants deixebles que l’havien seguit fins a Jerusalem i que la por mantenia units en el cenacle. La sala gran que veié la primera eucaristia, en la que rebran l’Esperit.
La Jerarquia, al llarg dels segles, no tant sols ha amagat la presència de les dones sinó, també la d’altres deixebles. Perquè Jesús va voler una sala gran pel sopar si no eren més que tretze?
Perquè en la sala hi havia 120 persones (nombre de significat important entre els jueus) en dia de la Pentecosta? I ha algun altra significat que la voluntat de poder d’una classe sacerdotals que Jesús va rebutjar?
Fins no fa gaire temps, la Paraula estava reservada als clergues. Els fidels tenien prohibida la lectura de la Bíblia. No podien discutir ni parlar del sentit de la Paraula de Déu. Muts i a la gàbia sempre.
Encara ara no poden proclamar la paraula de Déu en les misses, ni les dones llegir l’evangeli en les celebracions. El Vaticà II va obrir les portes al poble de Déu i les finestres a l’Esperit; però ells s’esforcen a tancar portes i finestres.
Tanmateix la falta de capellans obliga a les celebracions de la paraula on els laics tenen més llibertats. Com abans es van veure obligats a deixar llegir la Bíblia. I, ara, el Poble de Déu s’està fent present cada dia més.
També ara, reclamen dels fidels que siguin testimonis de la Bona Nova, però no es creuen obligats a ser-ne ells. Sortosament moltes cristianes i cristians estan recollint la petició de Jesús. “Vosaltres sou testimonis meus”.
P. G.
Pregària
Pare, deixa’ns participar del goig de la Resurrecció de nostre Germà Jesús de Natzaret el Fill que torna a la divinitat que mai ha deixat. Dóna’ns el goig de la Salvació.
Pare i Mare, nosaltres encara estem en aquesta terra, ajuda’ns a viure en pau i amb alegria en els moments de dificultats, i a ser consol de les germanes i germans en els seus dolors.
Jesús de Natzaret, esperança nostra, gràcies per la teva resurrecció, penyora de la nostra. Gràcies per la fe que ens anima i ens conforta. Dóna’ns més fe.
Jesús, Mestre i Germà, ajuda’ns a entendre el dolor dels altres, a ser compassius i benignes i a saber posar-nos, amb humilitat, al servei dels altres.
Esperit Déu, oreig de pau i d’estimació. Ajuda la nostra bona voluntat a actuar degudament, dóna’ns la mà en les dificultats i ajuda’ns a aixecar-nos en les nostres caigudes.
Amor Trinitat, Amor únic amb tres persones divines lliures en actuar, unides en estimar, ensenya’ns la llibertat que dóna l’amor als altres.