El Blog d´en P. G.

El cristià, normalment no està cridat a amagar-se, a viure la solitud i la meditació, sinó a viure a plena llum, a viure entre els altres, ser un més del poble, de la parròquia, voluntari entre els voluntaris.

Això no vol dir que algunes i alguns no siguin cridats a fer del silenci i la pregària la seva forma de vida; però són una excepció. La vocació general del deixeble de Jesús és viure en el món.

I viure l’evangeli en el qual creu, ser pels altres llum i model de humanitat a imitació de Jesús, el nostre mestre i model. Per això va venir Jesús i, per viure això, som deixebles de Jesús.

No és la fe qui salva, sinó les obres que aquesta fe porta a fer. No és la fe qui salva, sinó la vida en conformitat amb aquesta fe. O aquesta mateixa vida de plenitud humana, sense fe però al servei dels altres.

Perquè ser llum, encara que només siguem unes espelmes o una lot amb pila quasi gastada, ser model de servei, encara que siguem més voluntariosos que que perfectes, és buscar la veritat de la persona.

La fe, no obstant, quan és ferma i decidida, lo que no vol dir sense dubtes, és una gran ajuda en les dificultats, en les ingratituds i la falta de reconeixement en la nostra tasca

Viure en la veritat, la veritat de la nostra feblesa, la veritat de les nostres capacitats, de les nostres possibilitats, amb un esperit de superació i una esperança renovada dia a dia, és la nostra vocació de cristians.

Salvem el que puguem salvar, la resta vindrà i no depèn de nosaltres. Això és, al meu entendre, viure en la veritat humana i cristiana. La de Jesús.

P. G.

Pregària

Pare, creador del sol i la seva llum, il·lumina’ns i ajuda’ns a veure la humanitat de Jesús i reconèixer el do de la seva ensenyança i de viure segons ella.

Déu Amor, Pare i Mare que sentim sovint lluny i inaccessible en les nostres pregàries, ajuda’ns a reforçar la nostre fe quan ens sentim sols i abandonats.

Jesús de Natzaret, germà i mestre, com pregaves al Pare? El senties sempre present o també, més d’un cop, l’esperaves en va? Prega amb nosaltres.

Jesús, Paraula del Déu que és amor, paraula humana que ens ensenya el camí, sovint dur, costerut i llarg, cap a ser plenament persona humana, dóna’ns l’Esperit.

Esperit Déu, Amor que unifica al Pare i al Fill en tu mateix en un Amor diví Trinitari i personal, acompanya’ns en el camí de la fe i de la vida en l’amor.

Déu únic en la trinitat de persones, ajuda a aquesta comunitat de persones a viure en una sola fe i estimació, amb respecte i comprensió.

This entry was posted on Dimarts, Març 13th, 2012 at 11:15 and is filed under General. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.