ELLS RETINGUEREN …
No sempre “una imatge val més que mil paraules”, i menys actualment que te les poden sevir trucades i falsificades. Els apòstols, de fet, no estaven massa segurs del que havien vist.
No totes “les paraules se’ls enduu el vent”. Algunes són retingudes pels oients i, com en el sembrador, segons l’atenció que s’hi posi donaran més o menys fruits, ja sigui personals o col·lectius.
Tampoc totes les “paraules són enteses”. Això exigeix reflexió personal i col·lectiva. La reflexió personal és absolutament necessària, però és la reflexió col·lectiva que pot assegurar haver-les enteses.
Diuen que quatre ulls hi veuen més que dos, dos o tres persones compartint reflexions estan més aprop de la veritat, però un col·lectiu reflexionant i compartint, és tant o més valuós que la paraula del papa.
El gran problema de la majoria de cristians és triple, no saben escoltar, retenen poc lo oït i ho reflexionen encara menys. Actualment hom prefereix dir: “m’agrada o no m’agrada”. I ja està.
En aquestes condicions, qui pot donar “raó de la seva esperança”? Qui és capaç d’explicar-se a ell mateix perquè té o no té fe? És vàlid mantenir-se en el dubte permanent, no raonar i no buscar ajuda?
La transformació personal no és cosa d’assistir a sermons quaresmals i ja està. Sense una convicció clara hom no se transforma, no se corregeix, ni molt ni poc. Què farem aquesta Quaresma?
Se’ns ha proposat l’exemple de la llavor qui ja està en nosaltres, que escollim, que treballem i vigilem atentament. Hem pensat ja quina és la qualitat que necessitem desenvolupar o el defecte a minvar? Què farem i com ho farem?
P. G.
pregària
Déu i Pare nostre, que Jesús ens va fer conèixer, tu no vols el dolor de ningú, perquè ens has fet per tenir vida plena i el dolor la dificulta. Conola’ns en les penes i els dolors.
Pare de nostre Senyor i germà, Jesús de Natzaret, ajuda la nostra fe en ell i en les seves ensenyances perquè en tot moment ens comportem com germans dels dissortats.
Jesús, la teva missió era de vida i de llibertat; no vas buscar la passió ni la mort, però ho vas assumir-ho coneixent la maldat del poder i del diner, i no et vas fer enrere. Gràcies, germà.
Jesús de Natzaret, amb humilitat vas assumit l’aparent fracàs de la teva vida. Ajuda’ns a treballar amb paciència i constància, malgrat la nostra aparent inutilitat i fracàs.
Esperit anima la nostra fe, acreix la nostra esperança, reforça la nostra voluntat perquè som febles, inconstants i porucs, però que malgrat això treballem pel Regne de pau i llibertat.
Trinitat divina, des de la teva pau i serenitat Ets en nosaltres, nosaltres som la teva manifestació, ajuda’ns a reconèixer que també Som en tu i per tu som imatge teva.