El Blog d´en P. G.

L ‘empenta de l’Esperit no és més que aquell zèfir que el     profeta va sentir a la muntanya on ell pressentí la     presència de Déu. L’Esperit no empeny, ni crida, ni tant sols fa el mínim soroll.

Ni condueix cap a la temptació, si no sap que la resistirem i en traurem força, experiència i decisió. Jesús ja havia rebut la missió després del baptisme de Joan. Necessitava, calma, meditació i reflexió.

I això sí que, potser, l’Esperit li va suggerir en el silenci de la cova on va anar tot seguit. Aquella en la qual Joan i Andreu van conviure unes hores amb ell, O ell mateix en va sentit la necessitat.

Estem amb unes expressions de la Bíblia, absurdes en el nostre llenguatge, Déu no cega perquè no hi vegi a ningú, ni fa sord perquè no hi senti, ni ximple perquè no entengui.

L’acció de l’Esperit és prou subtil perquè la nostra llibertat no se senti forçada ni el nostre criteri subjugat. Sovint no entenem aquest respecte de Déu per a la llibertat  humana. Per això tampoc molts no l’entenen en la pregària.

Comencem la Quaresma, pensem bé i reflexionem. És l’essencial la passió de Jesús, o la seva Resurrecció?. Jesús va sofrir perquè el Pare se trobés compensat pel sacrifici cruent del Fill innocent?

Jesús, va patir les conseqüències de les seves ensenyances i de la seva conducta, en la normalitat de la seva època. I morí per la injustícia dels poders civils i religiosos. La seva missió era d’alliberament i no de passió reparadora.

Farem un camí que, sortint de la rutina i la ignorància, passant pel coneixement i la reflexió, ens dugui a la renovació i a la lluminositat de la Resurrecció?  Farem una quaresma nova o la farem vella i rutinària?

P.  G..

This entry was posted on Dimarts, Febrer 21st, 2012 at 17:56 and is filed under General. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.