El Blog d´en P. G.

El meu admirat protector i mestre, Francesc d’Assís, va cometre un error enorme. La seva sensibilitat, el seu amor a l’infant Déu li fer inventar el pessebre, i va iniciar l’infantilització del naixement de Jesús.

El Nadal hauria de ser la festa dels sense sostre, del desnonats, dels desplaçats. Però qui pot fer festa, que pot estar alegre en aquestes condicions, especialment quan s’ha viscut en l’abundància més o menys relativa?

Ell va entendre el com i el perquè del naixement de Jesús en la pobresa, en la feblesa, d’un poc de palla en presència del ruc que havia dut Maria fins a Betlem. I va imitar, i va viure voluntàriament aquesta humilitat.

Que no és humiliació, no és indignitat personal, sinó la suprema riquesa d’aquell que res no necessita perquè només busca i troba allò indispensable per viure: un grapat d’olives i un mos de pa. El jornal dels seus deixebles.

Però ni això tenen milions de persones, mentre aquí es gastaran milions d’euros en joguines, torrons i xampany. Els estats continuaran fent negoci amb les armes, els rics explotant els pobres.

Que lluny estem encara del Regne, d’aquella pau interior personal i col·lectiva, d’aquell compartir que faria que al qui li’n sobrés no li’n sobraria i aquell a li’n faltés no li’n faltaria !

Perquè cadascun de nosaltres no ho intenta? No seria fàcil, és allò que Jesús anunciava “el marit contra la muller, els fills contra els pares, el foc a la terra” que ell tant desitjava iniciar.

Bon any tingueu, amigues i amics.

P. G.

pregària

Déu Pare i Mare, nostre per l’encarnació del Fill en Jesús de Natzaret, et donem gràcies per aquesta manifestació del teu amor.

Déu amor, dóna’ns de participar del teu amor infinit. Ompla’ns d’amor als nostres germans i germanes per així, nosaltres, ser claror manifesta del teu amor a tota persona humana

Fill de Déu, en el teu naixement has renunciat al poder i a la glòria, a la riquesa i a la comoditat, has fet renunciar també al Pare el seu domini sobre la humanitat. Gràcies.

Jesús de Natzaret, com veus aquest esclat de llums, regals i despeses, si en la teva proclamació de rei tenies una canya per ceptre i uns parracs per vestit? Deslliura’ns del MAL.

Esperit Déu, Esperit del Pare i del Fill, ajuda’ns a discernir la profunditat del misteri del Déu ningú, del Déu persona desconeguda del món, dèbil i a mercè dels rics i poderosos.

Déu Trinitat la teva presència en el Fill en aquest món, Jesús de Natzaret, ha estat la salvació de la humanitat, ha introduït ja el Regne. Ajuda’ns a fer-lo present.

No hi ha resignació a la voluntat de Déu, acceptació d’una voluntat superior per part de Maria. Tampoc una imposició de Déu, sinó una petició, un demanar permís per fer l’acció més difícil i formidable de Déu.

Amb aquest sí, demanat no imposat de Maria es pogué realitzar una acció més grandiosa que la mateixa creació. Aquella fou l’explosió de la matèria concentrada, aquesta la implosió de l’infinit i l’etern en el temps i en l’espai.

Al meu entendre, la festa major, en l’esperit. no hauria de ser el Nadal. El gran misteri no és el naixement de l’infant, sinó la seva concepció, perquè és l’inici d’una vida humana, la concepció Jesús és el veritable inici de la Salvació.

És evident que sense lo primer no hi pot haver-hi lo segon, només que lo primer està amagat en el si de la dona, i lo segon és l’esclat a la llum, a la visita oficial a la vida terrestre, i sí, és motiu de joia, de festa i d’alegria.

Però la espiritualitat cristiana, no té res d’infantil. El camí de les benaurances necessita bones cames, bons pulmons i molt d’entrenament, d’esforços i de voluntat. E camí que feu Jesús és el que hem de fer nosaltres.

Per sort, per nosaltres, molt endolcit, molt menys dolorós, molt més plàcid, però tanmateix no hi falten les dificultats, les caigudes, el cansament i els moments de desànim. No és la placidesa de la gestació.

Però bé, fem festa, alegrem-nos amb els altres, felicitem-nos de ser vius i de poder esperar un any més de vida. Però som adults i no caiguem en el consumisme, encara que enutgem infants i parents.

Però recordem sempre la dignitat de la dona, d’aquell sí que només una dona podia dir i va dir.

Bon Advent, amigues i amics.

P. G.

pregària

Déu i Pare, ja des del principi de la Creació, vas sentir la necessitat de col·laboració d’una dona, i quan la vas trobar va arribar la plenitud dels temps. Gràcies per l’existència de Maria.

Pare i Mare Déu, estem aprop de la festa de Nadal, dóna’ns forces per dominar la temptació del consumisme, i amb la seva limitació poder ser més generosos en el compartir.

Jesús de Natzaret, per Maria germà nostre, Mestre i guia per les teves ensenanyances, ajuda’ns a ser germanes i germans de tothom, amb generositat i entrega.

Déu Fill en qui creiem, ajuda la nostra fe, acompanya’ns en el nostre dia a dia, anima la nostra bona voluntat perquè siguem bons deixebles de Jesús, la tu mateix persona humana.

Esperit Déu, guia i consol, animador de la nostra fe i de la nostra generositat, en aquestes setmanes necessitem la teva força més que mai. Ajuda’ns en la temptació inevitable.